60 anys sense Billie Holiday

Billie Holiday (1915-1959).

Econòmicament arruïnada i sota la implacable vigilància dels agents de narcòtics que des de feia anys (dècades) li tenien l'ull posat a sobre. En aquestes condicions passava Billie Holiday a millor vida un dia com avui de 1959, fa exactament sis dècades. Era el punt i final d'una trajectòria vital on la misèria havia estat present des del primer dia, però sobretot de la prodigiosa carrera artística a través de la qual havia canalitzat tot el dolor i tota la frustració acumulats. També era el punt de partida d'una llegenda que no ha fet sinó anar a més des d'aleshores, la d'una vocalista que va crear escola, una artista que va fer de l'adversitat la seva gran motivació, la d'una dona que va viure a la seva manera fins a les últimes conseqüències. Una de les més grans, sense cap mena de dubte.

Sense partitura

Lady Day amb Count Basie.

"Aún insisto en que lo fabuloso de la banda de Basie era que nunca leyeron una partitura, y sin embargo los dieciséis sacaban un único sonido maravilloso en sus interpretaciones.
Casi toda mi experiencia anterior con bandas había consistido en frecuentar a Benny Goodman. Lo escuchaba ensayar con bandas radiofónicas bien pagadas y con sus propios grupos. Siempre tenía arreglos estupendos. Gastaba una fortuna en arreglos para cualquier vocalista sin grandes dotes.
Pero en el caso de Basie teníamos algo que ningún arreglista costoso podía cambiar. Llegaban los muchachos, alguien tarareaba una melodía. Otro la tocaba en el piano una o dos veces. Después alguien pulsaba una nota, un acorde. Luego Daddy Basie tecleaba un poco. Y a partir de ese momento empezaban a ocurrir cosas.
La mitad de la banda no habría sabido leer una partitura, aunque la tuviera. Excepcionalmente alguno llevaba un arreglo escrito y los demás le echaban un vistazo. Pero cuando Jack Wadlin, Skeet Henderson, Buck Clayton, Freddie Green y Basie terminaban de mirarlo -quitando, agregando, cambiando-, el arreglo quedaba irreconocible.
Así hicimos Love of my Life y Them There Eyes para que yo las cantara. Todo lo que interpretábamos lo interpretábamos de oído. En los dos años que estuve con la banda reunimos un repertorio de un centenar de canciones, y todos llevábamos hasta la última nota en la cabeza".

BILLIE HOLIDAY. "Lady Sings the Blues. Memorias" ("Lady Sings the Blues", 1959)
Trad.: Iris Menéndez Sallés

Cent anys de Billie Holiday

Abans d'Amy Winehouse, Janis Joplin i Etta James hi va ser ella. Avui es commemora el centenari del naixement de Billie Holiday. 7 d'abril de 1915 a Filadèlfia, tot i que ella es va pensar durant molts anys que havia nascut a Baltimore. Un de tants apunts d'una vida que no va ser gens fàcil. Va ser transformant en notes cada instant d'aquesta vida, abocant dolor i emoció on d'altres presumeixen de tècnica, com va redefinir el cànon musical contemporani i va esdevenir una veu imprescindible que encara avui ressona ben fort.