LAUSANA
NAUB1, Granollers
24 d'abril de 2015
"Ells van ser els pares de tot aquest moviment del qual nosaltres formem part". Claudi Arimany, guitarrista de Lausana, es referia a Antònia Font. La banda mallorquina que durant el canvi de segle va renovar la música pop cantada en català, enterrant per sempre més -o gairebé- certs despropòsits manufacturats durant els 90 i obrint l'aixeta de la qual brotarien al llarg dels deu anys posteriors noms com els de Glissando*, Mishima, Mazoni o Manel. Noms que tornarien a posar el pop en català en la mateixa sintonia de tot allò que passa més enllà dels Pirineus o de l'Ebre, i que sens dubte integren l'adn musical d'aquest quartet vallesà. Arimany va pronunciar les citades paraules abans que la banda disparés una versió de "Calgary 88", dels propis Antònia Font, que des del fons de la base rítmica i encara que fos molt de passada remetia també al "Mr. Brightside" dels Killers. I és que l'indie de guitarres al qual van donar forma durant la passada dècada discursos com els de Franz Ferdinand, Vampire Weekend o els mateixos Killers és sens dubte l'altre gran mirall de referència per a qui ens ocupa.
Lausana és una banda jove. Encara no fa ni un any que els seus components toquen junts, però ja han tingut temps d'enregistrar deu temes que funcionen com a carta de presentació i a sobre apunten enlaire. Els que conformen "Curiosament ens hi sentíem atrets" (2015), el seu disc de debut i tot un exercici de pop fresc, refrescant i amb múltiples capes d'intensitat. De la penombra boscosa d'"Odissea" a la contagiosa grandiloqüència de "Buscant l'artista". Menció especial es mereix "L'últim suspir", combinat de malenconia accelerada i nervi sostingut en perfecta harmonia. El primer single del disc, i una peça que pot acabar batent rècords si els seus autors juguen bé les seves cartes i, sobretot, si la indústria està pel que ha d'estar. El d'ahir era el seu primer concert oficial. Debutaven amb tota l'empenta del món al mateix escenari on Sanjosex, Raydibaum o els propis Manel havien prèviament estrenat els seus repertoris més recents. I si bé és cert que cal polir detalls, que cal un rodatge que és tan sols qüestió de temps, també ho és que el marc no se'ls va fer gran en absolut. Primera prova superada. Aviat vindrà el millor.
