Lilly Hiatt en streaming

Hiatt, durant la seva actuació en confinament la nit del passat
dimarts 14 d'abril (matinada de dimecres al continent europeu).

Fa un parell de nits vaig romandre despert fins a quarts de cinc de la matinada, i ho vaig fer expressament per presenciar a temps real el concert que Lilly Hiatt va oferir en streaming des del seu propi confinament domèstic. Cada vegada sóc menys partidari d'empatxar-me de l'allau de continguts que proliferen a les xarxes durant aquests dies estranys, per allò de digerir, triar i reflexionar en lloc d'acumular, però en aquest cas vaig decidir fer una excepció perquè, més enllà de tractar-se d'una artista que segueixo amb devoció, aquella actuació en quarantena suposa ara per ara el més a prop que mai he pogut estar de veure-la en directe.

Tota sola, armada amb la seva veu, la seva guitarra i un repertori que ja pesa més que el seu il·lustre cognom, va repassar bona part de la seva producció discogràfica i va aprofitar l'ocasió per defensar el seu llançament més recent. Un "Walking Proof" (2020) que la referma com un a valor a l'alça de la música d'arrel nord-americana, alhora que afina més que mai la punteria a l'hora de facturar cançons tan memorables com "Some Kind of Drug" o la pròpia "Walking Proof". Un binomi que il·lustra a la perfecció la seva vocació de seguir descobrint autèntiques perles a la fina frontera que pot arribar a separar el rock del country. A aquestes alçades, la gran pregunta és per què cap promotor s'ha atrevit encara a portar-la a casa nostra.

Lilly Hiatt

El primer que m'ha cridat l'atenció ha estat el títol d'una de les seves cançons, "The Night David Bowie Died". Intensitat creixent i emocions a flor de pell com a cartes de presentació d'una nova veu a l'alça de la música d'arrel nord-americana. Lilly Hiatt està establerta a Los Angeles i té editats tres discos de country rock amb gust de carreteres infinites, bars de mala mort i altres llocs on certs pares mai portarien les seves filles. L'últim es titula "Trinity Lane" (2017), i a més del bonic homenatge a Bowie –que en realitat no és un homenatge a Bowie, sinó una història d'amor de les que no acaben bé- hi figuren perles de la mida d'"All Kinds of People" o la mateixa peça titular. I sí, per si algú s'ho preguntava és filla de John Hiatt, un detall que a aquestes alçades hauria de suposar poc més que una anècdota al seu historial. Poden comprovar-ho al seu web.