Lilly Hiatt en streaming

Hiatt, durant la seva actuació en confinament la nit del passat
dimarts 14 d'abril (matinada de dimecres al continent europeu).

Fa un parell de nits vaig romandre despert fins a quarts de cinc de la matinada, i ho vaig fer expressament per presenciar a temps real el concert que Lilly Hiatt va oferir en streaming des del seu propi confinament domèstic. Cada vegada sóc menys partidari d'empatxar-me de l'allau de continguts que proliferen a les xarxes durant aquests dies estranys, per allò de digerir, triar i reflexionar en lloc d'acumular, però en aquest cas vaig decidir fer una excepció perquè, més enllà de tractar-se d'una artista que segueixo amb devoció, aquella actuació en quarantena suposa ara per ara el més a prop que mai he pogut estar de veure-la en directe.

Tota sola, armada amb la seva veu, la seva guitarra i un repertori que ja pesa més que el seu il·lustre cognom, va repassar bona part de la seva producció discogràfica i va aprofitar l'ocasió per defensar el seu llançament més recent. Un "Walking Proof" (2020) que la referma com un a valor a l'alça de la música d'arrel nord-americana, alhora que afina més que mai la punteria a l'hora de facturar cançons tan memorables com "Some Kind of Drug" o la pròpia "Walking Proof". Un binomi que il·lustra a la perfecció la seva vocació de seguir descobrint autèntiques perles a la fina frontera que pot arribar a separar el rock del country. A aquestes alçades, la gran pregunta és per què cap promotor s'ha atrevit encara a portar-la a casa nostra.