 |
Bishop i Musselwhite: entre tots dos sumen més d'un segle de genuí blues - Foto Steve Jennings. |
Hi ha maneres i maneres d'aprendre un ofici. Elvin Bishop va aprendre a tocar la guitarra blues a la freda Chicago de principis dels 60 de la mà de mestres com Little Smokey Smothers. Ho recorda d'aquesta manera en una entrevista publicada aquest mes de desembre per Ruta 66: "Solia anar a casa seva, i gràcies a ell vaig aprendre com funcionava la vida al gueto. Jo li deia 'M'agrada aquesta cançó que sona i m'encantaria aprendre a tocar-la'. I ell em responia 'Deixa'm que et mostri una cosa'. Aleshores m'ensenyava la part de la guitarra rítmica i jo em posava a practicar per aprendre-la. Era un procés llarg perquè jo encara no controlava tots els trucs. (...) Quan finalment ho aconseguia, em demanava que la toqués mentre ell interpretava la part solista i cridava als veïns perquè ens escoltessin. Era un dels moments més explosius que podies tenir".
Bishop se'n va anar a Chicago per estudiar a la universitat, però un cop a la Windy City es va adonar que volia ser guitarrista de blues. Presa aquesta decisió, va fer tot allò que es va trobar a les seves mans per aprendre l'ofici, començant per endinsar-se als barris del South Side que els blancs tendien a evitar per tal d'estudiar-lo al costat dels seus referents. Ara vagin vostès a explicar-li que hi ha qui pretén construir carreres musicals acumulant followers a Instagram. Sigui com sigui Bishop es manté pletòric als seus 78 anys. Com a mostra, l'àlbum que acaba de signar conjuntament amb un il·lustre contemporani seu com és Charlie Musselwhite. "100 Years of Blues" (2020, Alligator Records) és un homenatge a la música que els ha fet tal i com són, i també a l'ofici que porten dècades practicant. Una dotzena de pistes, la majoria originals, que sintonitzen amb tots els ancestres de la música afroamericana i on destaquen talls tan incontestables com "Birds of a Feather".