Tota una ironia del destí i a la vegada producte de la lògica mercantil, el fet que fos una de les grans multinacionals de la indústria del disc, Warner, l'encarregada d'editar la que possiblement sigui la retrospectiva més exhaustiva del catàleg de Factory Records, un dels segells més emblemàtics del boom de les disqueres independents dels anys 70 i 80. "Factory Records - Communications 1978-92" (2008) conté una setantena de talls repartits en quatre plàstics i ordenats de forma cronològica per a explicar el naixement, l'evolució i sobretot el llegat d'una discogràfica tan atípica al seu moment com pionera en tots els sentits. El projecte vital d'aquell visionari que va ser Tony Wilson, el catalitzador que va acabar situant Manchester amb lletres ben grans als mapes melòmans internacionals i un dels bressols indiscutibles de gèneres i etiquetes com el post-punk o el pop sintètic. El viatge comença amb Joy Division i acaba amb Happy Mondays. Pel camí no hi falten Cabaret Voltaire, A Certain Ratio, New Order, The Durutti Column, James i fins i tot uns primeríssims OMD -al costat de secundaris com The Distractions, Minny Pops o Royal Family and The Poor, sense els quals tampoc hauria estat possible el relat que ens ocupa-. Tot plegat, amanit amb les notes documentals de rigor i un atractiu format de llibre amb tapa dura per a acabar-ho d'arrodonir.
