Max Richter saluda la Declaració Universal dels Drets Humans

Max Richter.

Vivim temps foscos en què la mateixa Declaració Universal dels Drets Humans és constantment posada en qüestió, si no directament vulnerada. No tan sols des de l'extrema dreta o des d'estats i institucions amb tics autoritaris, no tan sols des d'aquells que aprofiten crisis com la present per carregar-se allò que d'altres van trigar dècades o fins i tot segles a construir, sinó també des dels sectors més hiperventilats d'una societat benpensant i políticament correcta, que constantment s'omple la boca de drets però participa de judicis mediàtics i lògiques binàries de bons i dolents que sovint xoquen frontalment amb principis com el de la presumpció d'innocència –aquelles imputacions per delictes sexuals o de corrupció, que certa opinió pública tendeix a confondre amb declaracions de culpabilitat-

Per això és d'agrair que artistes com Max Richter reivindiquin la Declaració i ens recordin tot allò que significa. El pianista alemany ha dedicat un àlbum sencer a saludar i celebrar un document que va venir a tancar un dels capítols més foscos de la història de la humanitat, i la vigència del qual hauríem de tenir sempre present. "Voices" (2020) són una cinquantena de pistes repartides en dos discos, que alternen passatges instrumentals de caràcter minimalista amb composicions on tot un seguit de veus convidades reciten els diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans sobre el piano de Richter, i els contextualitzen en el món contemporani.

Escoltin-lo al web de Max Richter.

Música per a dormir

La presentació d'"Sleep" a Berlín - Foto Mike Terry.

La comunitat mèdica pot o no posar-se d'acord sobre les hores de son que necessita el cos humà, que Max Richter ho té ben clar. La seva darrera obra dura vuit hores, ni més ni menys, les que se suposa que hauríem de dormir cada dia per allò de cuidar-nos i gaudir d'una bona salut. "Sleep" (2015), que és com es titula el treball en qüestió, compta amb un total de 31 peces musicals que el compositor alemany va concebre per a ajudar-nos a agafar el son i, a la vegada, traduir l'acte de dormir a un llenguatge artístic. El més sorprenent, però, va tenir lloc el passat mes de març durant les dues presentacions oficials d'"Sleep" dutes a terme a Kraftwerk, un immens i espectacular espai artístic ubicat en una antiga central energètica de Berlín. Les 400 persones que van assistir a cada un dels dos concerts no estaven dretes ni assegudes, sinó estirades sobre matalassos i dormint mentre Richter i una orquestra interpretaven el repertori. Sens dubte, un plantejament molt més interessant que els de tota aquella gent que va als concerts a fer-la petar o a dir Jo hi era.