Un planeta de simis

Un altre cinema que ha tancat portes a Barcelona. El mític Club Coliseum de Rambla Catalunya. Un símbol. I, per norma general, una garantia de bon cinema en un mercat on predominen les crispetes. Podria recordar les hores que m'he arribat a passar al seu pati de butaques. La quantitat de màgia que he vist projectada a la seva pantalla. Però em referiré al premonitori títol amb què s'acomiadava dijous al vespre aquesta sala de referència. "El amanecer del planeta de los simios" (2014). Tota una metàfora. Quan les llibrerires esdevenen establiments de menjar ràpid, quan tanquen les sales de cinema i els espais dedicats a la música en directe, quan la cultura desapareix del cor d'una societat abatuda per la indiferència, el planeta dels simis és poc menys que una realitat imminent. I no parlo de simis com els de la pel·lícula, sinó dels que fan por.

McCelona

Barcelona és des d’avui una ciutat una mica més morta, que ja és dir. Tot un referent cultural com és la llibreria Catalònia de la Ronda Sant Pere ha tancat les seves portes. Ho ha fet gairebé nou dècades després de la seva obertura i havent sobreviscut a obstacles com la dictadura franquista -durant la qual els seus propietaris van haver-ne de canviar el nom- o fins i tot un incendi gairebé letal. Finalment, ha estat la inviabilitat econòmica la que n’ha precipitat el tancament. Inviabilitat atribuïda al context de crisi global però que, no ens enganyem, té unes arrels molt més profundes.

Tots sabem -o hauríem de saber- en quin país vivim. Un país governat per una colla de pocavergonyes que titllen de luxe la cultura, i de cultura -i Fiesta Nacional- la matança de braus en públic. El país amb l’índex de fracàs escolar més elevat de la Unió Europea. El país on per Sant Jordi es venen centenars de llibres que acaben acumulant pols a les estanteries -mentre la resta de l’any les llibreries es veuen buides-. I, per davant de tot, un país on sembla inassumible gastar-se diners en llibres, música o cinema, però en canvi no costa gens pagar set, vuit, nou o deu euros per una copa en una discoteca. Òbviament, cadascú té dret a fer el que vulgui amb els seus diners, però amb un escenari com aquest, no ens hauria de sorprendre que a casa nostra tanquin llibreries, botigues de discos, sales de concerts i galeries d’art, mentre en països veïns n’obren de noves. Parlant clar: als europeus els agrada llegir, a nosaltres no tant. Amb crisi o sense crisi.

I ara agafin-se fort, perquè el més il·lustratiu de tot plegat és el negoci que s’instal·larà properament a la seu de la llibreria Catalònia: un McDonald’s -m'ho arriben a dir el 28 de desembre i em penso que és una innocentada-. I no, no és que servidor tingui res d’especial en contra d’aquesta cadena, però no em negaran que suposa una perfecta metàfora. On abans hi havia un establiment singular i barceloní, una llibreria de prestigi i de tota la vida, ara hi haurà una altra dels mil·lers de franquícies que la marca de menjar ràpid té repartides per tot el planeta. I on abans hi havia una ciutat amb identitat, cultura i personalitat, ara hi ha un parc temàtic orientat al fast food i al turisme de borratxera. Benvinguts a McCelona.