Molt més que fado

NÉVOA & VICENÇ SOLSONA

Festival Bouquet d'Alella

Can Bouquet, Alella

20 de setembre de 2014

No és només la seva veu. Són les mirades, el llenguatge corporal i tot allò que pot arribar a transmetre sense dir res, tan sols tancant els ulls i fonent-se amb un grapat de versos i notes aliens que en aquell moment li pertanyen a ella i a ningú més. Estàndards de gegants del fado com Amália Rodrigues, però també de referents tan diversos com Joni Mitchell, Joan Manuel Serrat o Concha Piquer -emocionant relectura de "Tatuaje" com a pont definitiu entre la copla i el propi fado-. I és que malgrat ser un referent a casa nostra de la música d'arrels portugueses, el discurs de Névoa va molt més enllà. "Jo vinc del fado, ell del jazz", va explicar sobre el seu seu inseparable acompanyant, el sempre solvent Vicenç Solsona. Dos backgrounds, dos móns en constant col·lisió i un big bang musical que no para d'enfilar-se. Concert sublim per a un indret de somni. "Que bonic", proclamaria la barcelonina referint-se a l'entorn de Can Bouquet. Escenari de luxe tant per als propis músics com pel públic que els va acomiadar amb un sonor aplaudiment.

Festival Fresc 2014 (3)

NÉVOA & VICENÇ SOLSONA

Festival Fresc, Casa Corbella (Cardedeu)

26 de juliol de 2014

Expressivitat. Núria Piferrer, coneguda artísticament com a Névoa, n'és un mosaic. Llenguatge corporal acompanyant el drama i la joia d'una veu de múltiples capes. I la guitarra de Vicenç Solsona. Sis cordes riques en recursos que han servit a gegants com Bebo Valdés o Maria del Mar Bonet, i que esdevenen part d'una única entitat al fondre's amb l'essència de Piferrer. Una essència que parteix del fado i de la cultura portuguesa que tant fascina aquesta barcelonina, però que arriba molt més enllà. Com a mostra, el passi amb què va segellar la tercera nit del Fresc. El repertori va enfilar un cànon on no van faltar referències a pilars com Amália Rodrigues, però també es va aproximar a registres com els del bolero -aquell "Se te olvida" amb aires flamencs-, la bossa nova o el pop -consistent relectura de "Both Sides Now" de Joni Mitchell-. Delícia sonora sense igual en el més privilegiat dels entorns, el pati d'una masia del segle XVIII on les barreres entre artistes i públic són inexistents.