Els discos preferits de Necrobutcher

Necrobutcher.

La cadena nord-americana de disqueries independents Amoeba va publicar mesos enrere un video promocional on Necrobutcher visitava un dels seus establiments i triava alguns dels seus discos preferits. Parlem del baixista i membre fundador de Mayhem, probablement la banda més icònica del black metal i una peça clau d'aquell controvertit underground noruec que tan bé van retratar els periodistes Michael Moynihan i Didrik Søderlind a l'assaig "Lords of Chaos" (1998), i precisament per això resulta sorprenent que entre les seves eleccions hi hagi bandes tan allunyades de tot aquell univers com poden ser Police, Talking Heads, Beastie Boys o INXS. Les coses com siguin, Necrobutcher és músic abans de res i poca cosa té a veure amb personatges com Euronymous o Varg Vikernes, però a ningú se li escapa que aquestes declaracions li haurien costat en altres temps, com a mínim, la credibilitat. Sigui com sigui, l'amplitud de mires d'aquesta icona del metal extrem hauria de fer caure uns quants mites i obrir algunes ments, tant entre aquells puristes de no se sap ben bé què que encara miren el metal amb recel, com entre aquells metalheads que no saben veure-hi més enllà de la seva pròpia parròquia.

Thurston Moore, fascinat pel black metal norueg

"Durant anys em va fascinar el black metal norueg, com a músic m'interessava perquè sonava diferent de tota la resta de música que havia escoltat abans, fins i tot el propi metal. I la seva subcultura era tota una bogeria". Thurston Moore, antigament cara visible de Sonic Youth i actualment icona indiscutible del rock independent, insisteix en la seva passió per la variant més extrema del metal per a desesperació de tots aquells que encara no han paït la presència de Mayhem en una de les passades edicions del Primavera Sound. Moore és el responsable juntament amb Eva Prinz d'Ecstatic Peace Library, un interessant projecte editorial que acaba de publicar en anglès la biografia d'un dels fundadors dels mateixos Mayhem, Necrobutcher. D'experiències com editar el llibre o assistir a un festival de black metal a Noruega, així com de la seva passió pel gènere, parlen els propis Moore i Prinz en una entrevista publicada a la primera edició del magazine de Rough Trade (abril 2016). Un article tan profund com revelador, i és que si bé Moore es desmarca reiteradament dels corrents ideològics imperants al black metal norueg, no es poden negar els paral·lelismes entre els inicis d'aquell gènere i els de Sonic Youth: esperit aventurer, terrorisme sònic, vocació subterrània, discursos tan singulars com extrems, i circuits minoritaris i aliens als radars més convencionalistes. No era precisament això l'indie?