Sis dècades de Dylan a Newport

Dylan durant el seu concert del 25 de juliol de 1965 a Newport - Foto Getty Images.

Avui fa 60 anys que Bob Dylan va actuar al Newport Folk Festival acompanyat per la Butterfield Blues Band. Va tocar tres cançons en format elèctric –"Maggie's Farm", un "Like a Rolling Stone" que tot just havia publicat cinc dies abans, i un aleshores inèdit "It Takes a Lot to Laugh, It Takes a Train to Cry" –, que van despertar la còlera de la comunitat folk i van desencadenar una de les grans revolucions culturals del segle XX.

Després, a petició de Peter Yarrow i per calmar una mica els ànims, va sortir tot sol a tocar en acústic "It's All Over Now, Baby Blue" i "Mr. Tambourine Man". Ningú li va cridar "Judas!", digui el que digui el biopic de Mangold i Chalamet. Això passaria l'any següent a Manchester, en un altre episodi digne de ser commemorat quan toqui. En tot cas, aquella actuació a Newport va ser el principi de moltes coses.

Dylan reprendrà aquesta nit a Alpharetta, Georgia, l'Outlaw Music Festival Tour, la gira nord-americana en què comparteix la part alta del cartell amb Willie Nelson. Que ningú s'esperi cap mena de commemoració per part seva. Que ningú hi vagi comptant poder escoltar "Like a Rolling Stone". No passarà. Dylan feia el que li donava la gana el 1965, i ho segueix fent en ple 2025. I que sigui per molts anys.

Peter Yarrow (1938-2025)

Ha mort Peter Yarrow de Peter, Paul and Mary, aquell trio que va acostar el folk de Pete Seeger i Woody Guthrie (també el de Bob Dylan) a tot un públic que possiblement no hi hauria arribat de cap altra manera. La cara més amable del revival folk, va dir algú. Una veu compromesa en un moment en què les cançons potser no van salvar el món, però van fer que passessin coses. També l'home que va cedir la seva guitarra acústica a Dylan i el va convèncer perquè sortís a fer un parell de bisos, quan aquest tot just acabava d'electrificar-se a Newport.