De versions i eclecticisme

THE POPURRIS

Centre Cívic Nord, Granollers

6 de setembre de 2024

Concert de The Popurris, la nit passada al Centre Cívic Nord de Granollers, emmarcat dins de la festa major del barri de l'Hostal. Es tracta del projecte paral·lel dels components de Pops, banda formada per veterans de l'escena vallesana –la meitat dels seus components havien militat als històrics Treepoli-.

The Popurris és un grup de versions, aquell format tan menystingut darrerament per un sector d'aficionats a la música que tendeixen a confondre l'originalitat amb la sopa d'all. Com si fer versions no hagués estat justament l'ofici (sí, l'ofici) de tantes i tantes orquestres que van fer història al llarg del segle XX i fins i tot abans.

El repertori dels vallesans es nodreix bàsicament de clàssics del pop i el rock de la dècada dels 80, però de tant en tant surten del guió amb sorpreses com aquell medley de "La Bamba" i "Twist and Shout" que va venir a dir que als centres cívics municipals també s'hi pot –o s'hi hauria de poder- anar a ballar.

A mitja actuació van fer sortir a l'escenari tot un Alan Cook, il·lustre veterà de l'Italo Disco fet a casa nostra i un dels pocs catalans que han conquerit les llistes d'èxits de tots dos costats de l'Atlàntic. En va cantar una de Ray Charles, una de Bill Withers i una altra de Lynyrd Skynyrd. L'eclecticisme és això, i tota la resta són romanços.

La cançó de l'estiu amb Pops i David Bitter

Pops amb David Bitter (a la dreta), en una captura del videoclip de 'Coses de l'estiu'.

Un any després de refrescar-nos la temporada d'estiu en plena pandèmia amb l'ep "Mar i muntanya" (2020), els vallesans Pops ens obsequien amb un nou single de vocació refrescant, pensat per afrontar amb energia els mesos més càlids de l'any i oblidar, en la mesura que sigui possible, aquests temps tan foscos que ens ha tocat viure. Una peça, "Coses de l'estiu", que signen a mitges amb el també granollerí David Bitter, i que ja poden vostès escoltar a Youtube tot visionant-ne el corresponent videoclip.

Per qui encara no els conegui, Pops són una formació integrada per veterans de bandes com els enyorats Treepoli, que també es troben d'actualitat per la recent reedició en format digital del recopilatori "Grandes éxitos" (2017). No hi falten clàssics tan contagiosos com "Chicos en la playa haciendo surf" o "A la luz de ese bar", testimonis d'aquella època daurada del pop en castellà que va esdevenir la dècada dels 80. L'àlbum està dedicat a la memòria de Ricard Pont –també conegut artísticament com a Richard Bridge-, bateria de Treepoli i col·laborador ocasional de Pops, que ens va deixar a principis d'aquest any.

Ricard Pont (1968-2021)

RICARD PONT

(1968-2021)

Vaig començar a fer ràdio quan tenia 16 anys, als estudis de Ràdio Cardedeu. Més enllà d'aprendre un ofici –el de periodista-, una de les coses que més m'agradaven d'anar a la ràdio era poder remenar de tant en tant l'arxiu de l'emissora, i sobretot la discoteca. Va ser durant una d'aquelles visites a l'arxiu com vaig trobar un single titulat "Una chica como tú". El signaven uns tals Treepoli, que jo aleshores no coneixia però alguns anys abans ho havien petat amb un altre single –"Chicos en la playa haciendo surf"-. La peça en qüestió va resultar ser una versió en castellà del "With a Girl Like You" dels Troggs, i a més d'entusiasmar-me va suposar el meu primer contacte amb una banda que em tocava de prop des del moment en què els seus components eren de poblacions veïnes. Recentment he tingut el gust de poder treballar amb alguns d'ells, que a hores d'ara segueixen fent música sota el nom de Pops. Al seu bateria, Ricard Pont –també conegut com a Ricky o Richard Bridge-, no l'havia arribat a conèixer personalment, tot i que últimament s'havia sumat al projecte de Pops –també havia militat en formacions com De Cara a la Pared-, però sóc conscient del cop que ha suposat la seva mort per al conjunt de la banda. En conseqüència, des d'aquesta humil plataforma, no puc fer res més que sumar-me a les mostres de condol i enviar tota la força del món als seus familiars, amics i companys de viatge musical. D.E.P.

Pops a El 9 Nou

Cançons refrescants per a un estiu que es perfila certament atípic. Pops publiquen avui el seu segon disc, "Mar i muntanya" (2020, La Catenària). Hem parlat amb els components del grup, i hem aprofitat per recordar el pas d'alguns d'ells pels enyorats Treepoli. Una entrevista que poden llegir avui mateix a El 9 Nou (edició Vallès Oriental).

Pops - "Mar i muntanya" (2020)

Va dir algú que davant del mal temps el millor és fer bona cara. I si, com es pot anar intuint, som a les portes d'un estiu atípic en el pitjor dels sentits, la música pot esdevenir un bon instrument a l'hora d'agafar-se les coses amb calma, rebaixar tensions i fins i tot gaudir del moment present mentre esperem que n'arribin de millors. Aquesta setmana veurà la llum el segon disc de Pops, "Mar i Muntanya" (2020, La Catenària), un ep de naturalesa festiva i desenfadada, i cinc peces a tenir en compte a l'hora de confeccionar qualsevol hipotètica banda sonora de cara als mesos que tenim per davant.

El plàstic comença a ritme de frenètic ska-punk, el de la peça titular, que sense donar peu a cap mena de treva deixa pas al folk rock accelerat de la inequívoca "Barra, Birra i Rock'n'Roll". A destacar també "Cap a Girona", una lectura lliure del "My Sharona" de The Knack, així com l'èpica pop de "Som eterns" –un cant a favor de la consciència mediambiental- i els aires rockabilly d'"El cor de l'univers". Tot plegat, un salt endavant respecte del disc de debut dels de Granollers, un "La Mar Salada!" (2020) que ja els va presentar com a notables artesans de la cançó pop amb accent anglòfil –a les seves files hi militen dos excomponents dels enyorats Treepoli-.

The Finikitos i Pops a El 9 Nou

Horitzons progressius i artesania pop. Divendres passat vam assistir al concert de The Finikitos i Pops al Casino de Granollers. Dues bandes formades per il·lustres veterans de l'òrbita vallesana que sumen dècades d'ofici i militància. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Il·lustres veterans de l'òrbita vallesana

The Finikitos.

THE FINIKITOS + POP

Casino de Granollers

13 de setembre de 2019

El periodista Karles Torra va dir una vegada que Granollers havia esdevingut durant la dècada dels 70 la capital catalana de la cultura pop. Eren els anys en què la ciutat acollia esdeveniments de primer ordre com el debut de King Crimson en territori espanyol, el pioner Festival de Música Progressiva del camp de futbol de Palou o l'estrena en directe del totèmic "Dioptria" (1969) de Pau Riba a la Sila. A gairebé cinc dècades de tot allò, un combo com The Finikitos no tan sols representa l'esperit d'aquella Granollers que un dia va deixar de ser, sinó sobretot el testimoni d'aquell rock progressiu que es facturava en aquesta banda dels Pirineus abans d'inventar-se el concepte laietà.

Un grup integrat per il·lustres veterans de l'òrbita vallesana -alguns d'ells amb prou edat per haver vist King Crimson actuant al Pavelló d'Esports de Granollers el 1973-, que s'expressa en anglès i que té com a punt de partida les coordenades que van explorar al seu dia combos com Màquina!, Storm o Pan & Regaliz -també Pink Floyd, Amon Duul, Hawkwind, els primers Deep Purple o els propis King Crimson, entre d'altres-. La nit passada van desplegar al Casino de Granollers un repertori d'alçada i un directe dels que fan escola. Abans havien actuat els també granollerins Pops, hereus directes dels mai prou reivindicats Treepoli i artesans de la melodia pop amb accent anglòfil. Doble cartell d'impacte i l'ambient de les grans ocasions.