Submergir-se en cada element

CRISTINA MIGUEL QUARTET

51è Cicle Jazz Granollers

Casino de Granollers

10 de novembre de 2023

La música són notes i ritme, però també són pauses i silencis. De la mateixa manera que em fascina veure i escoltar com un músic s'expressa a través del seu instrument, aprecio també la seva expressió durant aquestes pauses i aquests silencis. Admiro, per exemple, la forma com la saxofonista Cristina Miguel Martínez es deixava portar la nit passada pels solos que executaven la resta de músics del quartet que ella mateixa encapçala –Toni Vaquer (piano), David Mengual (contrabaix) i Oriol Roca (bateria)-. Com qui és a punt de submergir-se en cada element que l'envolta.

Com qui es para a escoltar allò que li han de dir els altres abans de poder reprendre una conversa a quatre bandes. Després, és clar, s'enfilava ben amunt amb els frasejos lliures del seu propi instrument. Una hora llarga –que es va fer curta- de jazz amb accent contemporani, hereu de registres com el bebop. I composicions pròpies tan precioses com "Alma mía" o una peça encara sense títol que la vallesana ja porta una temporada interpretant en directe i que va mutant sobre la marxa.

Alba Careta i JazzGranollers Ensemble, a El 9 Nou

El Jazz Granollers Festival ha tancat aquest cap de setmana la seva 33a edició amb un cartell de luxe. La unió inèdita i exclusiva d'Alba Careta i el seu quintet, amb els components del JazzGranollers Ensemble. Tota una maquinària de precisió a l'escenari del Casino. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Tot a lloc

ALBA PUJALS SEXTET

33è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

17 de març de 2023

Una de les coses que sempre m'han agradat dels concerts de jazz, són aquells moments en què el públic aplaudeix amb força tot just acabat un solo –i ho fa durant l'estona justa per deixar clara la seva aprovació sense entorpir el que pugui quedar d'interpretació-. També m'agrada, és clar, poder escoltar solos instrumentals la finalitat dels quals vagi més enllà de demostrar com n'és de bo el solista de torn –i en aquest sentit, el jazz segueix essent una autèntica mina-. De tot plegat n'hi va haver, i molt, al concert que l'Alba Pujals Sextet va oferir la nit passada al Casino de Granollers.

La trombonista barcelonina –també va tocar el clarinet i va cantar- encapçalava una formació on destacava la presència de Lluc Casares (saxo i clarinet), Joan Mar Sauqué (trompeta) i João Coelho (piano). Tota una primera línia que va estar molt ben recolzada per la imparable base rítmica que formaven Joan Carranza (contrabaix) i Joan Casares (bateria). Venia Pujals a presentar el seu primer àlbum com a líder, un "Apologia" (2023) que va gravar l'any passat a mig camí de Barcelona i Nova York, i que ahir va repassar en la seva totalitat durant una hora llarga i molt intensa de repertori.

Va començar fort, el sextet, amb una sorprenent lectura d'"I've Told Every Little Star", l'estàndard de Jerome Kern popularitzat per Linda Scott, traslladat fins aquella terra de ningú on el bop balla –mai més ben dit- amb el swing. Igualment emocionant va resultar el fet d'escoltar Pujals cantant el "Make Believe" de Charles Mingus. Però van ser originals com "Colera" o la mateixa "Apologia" –tot un exercici de bebop gran reserva- les que més terreny van reclamar. Es van acomiadar tot citant a Tete Montoliu amb una majestuosa "Jo vull que m'acariciïs" que ho va acabar de posar tot a lloc.

Tresor nacional

TOTI SOLER

33è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

10 de febrer de 2023

Només el fet d'haver tocat amb Pau Riba, Ovidi Montllor i Taj Mahal –a veure qui més ho pot dir- hauria d'elevar Toti Soler a la categoria de tresor nacional. Però és que cap d'aquests tres factors eclipsa una carrera solista que ja suma més de cinc dècades i que segueix guanyant amb el pas del anys. Ahir va actuar al Jazz Granollers Festival, on va oferir una lliçó magistral de guitarra, de saber estar en un escenari i sobretot de com viure al marge dels grans dictats.

Des de la intimitat d'un diminut escenari, va enllaçar registres que van anar de la tradició mediterrània als passatges més atmosfèrics del folk d'ascendència anglosaxona i del jazz al flamenc. Ho va fer tot desplegant un repertori, titulat genèricament Els dits de la música, que repassa bona part de la seva obra, sovint en clau instrumental tot i que la nit passada també hi va haver temps per cantar els versos de Joan Vergés ("Petita i blanca") o Leonard Cohen ("Susanna"). Es va acomiadar amb la preciosa "Petita festa".

"1917" a El 9 Nou

Pot agradar més o menys, però el hot jazz que es practicava a Nova Orleans ara fa cosa d'un segle és la base de bona part de la música que ho ha petat a Occident des d'aleshores. La Vella Dixieland ret homenatge als pioners del gènere amb un espectacle, "1917", que s'inspira justament en l'any en què l'Original Dixieland Jazz Band va gravar el primer disc de la història del jazz. El cap de setmana passat el vam poder escoltar al Casino de Granollers, i avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental amb fotografia de Julián Vázquez.

La Vella Dixieland presenta "1917" a Granollers

LA VELLA DIXIELAND
Casino de Granollers

30 de juliol de 2022

Durant quatre dècades llargues de trajectòria, La Vella Dixieland no tan sols s'ha consolidat com un dels noms essencials del jazz a casa nostra, també ha fet de la divulgació en l'àmbit d'aquesta música centenària una de les seves principals vocacions. Als seus concerts, el respectable s'ho pot pasar bé tot escoltant les formes més primitives del gènere –les que van del hot jazz a les primeríssimes manifestacions del swing-, però també hi pot aprendre unes quantes de les coses que hi ha al darrere d'aquestes sonoritats. Per exemple, que les primeres bandes de Dixieland es van formar tot aprofitant l'excedent d'instruments musicals que havien deixat les bandes militars en acabar-se la Guerra de Secessió als Estats Units. O que als pisos del Harlem dels anys 20 solien fer-s'hi festes amb música en directe –jazz, òbviament- que servien per recaptar diners que els inquilins destinaven a pagar el lloguer a final de mes.

Són algunes de les històries que els membres del combo barceloní van explicar la nit passada al Casino de Granollers, amb l'ànim d'amenitzar el repertori però també (sobretot) de contextualitzar-lo. La veterana formació venia a presentar "1917", un espectacle on torna a les seves arrels –el hot jazz més bàsic i genuí- amb un seguit d'estàndards originalment gravats per referents com Fats Waller ("Ain't Misbehavin'"), Kid Ory ("Savoy Blues") o l'Original Dixieland Jazz Band ("Tiger Rag") –el títol del show fa referència a l'any en què aquesta última va gravar i publicar el primer disc de jazz de la història-. L'entorn, el pati d'un d'aquells casinos d'abans que conserven intacte tot el seu encant, era l'ideal per a degustar-hi una música que va néixer al carrer i que, havent sobreviscut durant més d'un segle a modes i tendències, segueix sonant millor que mai a l'aire lliure. El final amb "When the Saints Go Marching In" va ser una festassa, més enllà de qualsevol tòpic.

Edurne Arizu i JazzGranollers Ensemble estrenen "Relleus"

EDURNE ARIZU amb JAZZGRANOLLERS ENSEMBLE
32è Jazz Granollers Festival

Casino de Granollers

8 d'abril de 2022

La música d'Edurne Arizu s'inspira en la seva pròpia experiència vital. Salvant comptadíssimes excepcions, les seves peces no tenen lletra –l'acordionista navarresa també canta, però en lloc d'enllaçar paraules sol enllaçar síl·labes que reforcen línies melòdiques i patrons rítmics-. Tot i això, qualsevol de les seves composicions remet als entorns que l'han inspirat, ja siguin aquests el caliu de la llar familiar o un viatge a l'Amèrica Llatina. L'obra d'Arizu és de les que no es deixen encasellar. En una mateixa composició pot reinventar el folklore de les terres del nord i alhora invocar els astres del jazz més lliure i sideral, o maridar ressons exòtics amb estructures progressives.

Ahir va actuar al Casino de Granollers reforçada pel JazzGranollers Ensemble –concert de cloenda del 32è Jazz Granollers Festival-. Una dotzena de músics i una ballarina a l'escenari, a més de la mateixa Arizu –direcció del guitarrista Joan Sanmartí i una formació integrada entre d'altres per Marçal Ayats (violoncel), Lluna Aragón (violí), Pablo Selnik (flauta), Ania Aleshina (arpa) i Joan Vidal (bateria)-. I un repertori basat en "Relleus", un disc de pròxima edició que s'estrenava ahir en exclusiva a la capital vallesana, on també van tenir-hi cabuda tres peces de "Fricciones" (2018): "Huecos", "Deshielo" i "Belles Besties", aquesta última augmentada amb una preciosa coreografia de Marina Pravkina.

The Finikitos i Pops a El 9 Nou

Horitzons progressius i artesania pop. Divendres passat vam assistir al concert de The Finikitos i Pops al Casino de Granollers. Dues bandes formades per il·lustres veterans de l'òrbita vallesana que sumen dècades d'ofici i militància. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Il·lustres veterans de l'òrbita vallesana

The Finikitos.

THE FINIKITOS + POP

Casino de Granollers

13 de setembre de 2019

El periodista Karles Torra va dir una vegada que Granollers havia esdevingut durant la dècada dels 70 la capital catalana de la cultura pop. Eren els anys en què la ciutat acollia esdeveniments de primer ordre com el debut de King Crimson en territori espanyol, el pioner Festival de Música Progressiva del camp de futbol de Palou o l'estrena en directe del totèmic "Dioptria" (1969) de Pau Riba a la Sila. A gairebé cinc dècades de tot allò, un combo com The Finikitos no tan sols representa l'esperit d'aquella Granollers que un dia va deixar de ser, sinó sobretot el testimoni d'aquell rock progressiu que es facturava en aquesta banda dels Pirineus abans d'inventar-se el concepte laietà.

Un grup integrat per il·lustres veterans de l'òrbita vallesana -alguns d'ells amb prou edat per haver vist King Crimson actuant al Pavelló d'Esports de Granollers el 1973-, que s'expressa en anglès i que té com a punt de partida les coordenades que van explorar al seu dia combos com Màquina!, Storm o Pan & Regaliz -també Pink Floyd, Amon Duul, Hawkwind, els primers Deep Purple o els propis King Crimson, entre d'altres-. La nit passada van desplegar al Casino de Granollers un repertori d'alçada i un directe dels que fan escola. Abans havien actuat els també granollerins Pops, hereus directes dels mai prou reivindicats Treepoli i artesans de la melodia pop amb accent anglòfil. Doble cartell d'impacte i l'ambient de les grans ocasions.

Nels Cline: "El virtuosisme pot arribar a ser molt avorrit"

Tim Berne i Nels Cline a Granollers, 28 de febrer de 2014.

Divendres passat, Nels Cline va actuar al Festival de Jazz Granollers amb els irrepetibles BB&C. Aprofitant la seva estada a la capital vallesana, un servidor li va fer una entrevista que poden llegir des d'avui mateix a la web de Brubaker. Una conversa durant la qual va parlar dels seus múltiples projectes, d'estils i formes de tocar la guitarra i, sí, dels plans de futur de Wilco. Poden llegir-la en aquest enllaç.

Virtuosos (en el millor dels sentits)

BB&C

24è Festival de Jazz, Casino de Granollers

28 de febrer de 2014

És un debat d'aquells que podrien durar hores i no arribar mai a cap conclusió. Un conegut meu em comentava mesos enrere que el jazz es troba des de fa dècades en un carreró sense sortida. Dels discursos renovadors d'un John Coltrane o un Miles Davis, m'argumentava, el gènere ha degenerat en buits exercicis d'estil que en el millor dels casos recreen amb encert temps passats. Si ens cenyim estrictament a l'àmbit de les etiquetes, potser el meu conegut tenia raó. Si ens cenyim en canvi a l'essència del jazz com a corrent musical permeable i en constant evolució, ens adonarem que els discursos renovadors segueixen existint, si bé ara els emmarquem també en àmbits com el post-rock, l'avantguarda o aquell calaix de sastre que és la música experimental. Per aquestes dues últimes aigües naveguen des de fa una pila d'anys els tres components de BB&C. Tim Berne (saxofon), Jim Black (bateria i sintetitzador) i Nels Cline (guitarra).

Tres innovadors nats, tres trajectòries tan extenses com eclèctiques -molts de vostès coneixeran Cline com a component de Wilco- i tres maneres totalment singulars d'aproximar-se als seus respectius instruments. Un trio, doncs, que és en realitat una cruïlla de camins sonors. Ja fa alguns anys que van enregistrar el que a data d'avui és el seu únic disc, "The Veil" (2011), però fins ara no havien realitzat cap gira. I aquesta, la primera, finalitzava ahir al Casino de Granollers, en el marc del 24è Festival de Jazz de la capital vallesana. Una hora d'improvisació ininterrompuda -al marge d'un contingut bis-. Una muntanya russa sònica que va enllaçar ritmes frenètics amb atmosferes post-psicodèliques, distorsions punyents amb excursions siderals i atonalitats amb efectes a priori impossibles. Dylan va dir una vegada que no trencava cap norma, perquè per a ell les normes no existien. Doncs bé, el mateix es pot dir de Berne, Black i Cline. Tres virtuosos en el millor dels sentits. Tres mestres que no fonamenten la seva tècnica en buits exercicis gimnàstics, sinó en la voluntat d'anar sempre més enllà. Tres noms que marquen la diferència.

Tim Berne.

Nels Cline.

Jim Black.

Recomanació. BB&C a Granollers

BB&C. És possible que aquest nom no els soni a primera vista, però segurament s’emportin una agradable sorpresa quan sàpiguen que un dels seus components és ni més ni menys que Nels Cline. Sí, el guitarrista de Wilco. I un músic inquiet com pocs, experimentador nat -només cal escoltar la seva obra amb The Nels Cline Singers-, referència internacional en l’àmbit de les avantguardes i col·laborador habitual de gent com John Zorn o Thurston Moore. BB&C és el trio que Cline comparteix amb el saxofonista Tim Berne i el bateria Jim Black, dos músics que també han dedicat les seves trajectòries a eixamplar horitzons a partir dels seus respectius instruments. Els podran escoltar aquest divendres, 28 de febrer (22h.), al Casino de Granollers (c/. Agustí Vinyamata, 21), en el marc del 24è Festival de Jazz de la capital vallesana i en una de les tres úniques actuacions que oferiran a tot l'Estat -l'única a Catalunya-.

http://jazzgranollers.com