El que tenen els aniversaris rodons. Fins i tot aquells discos que van ser concebuts com a patades al cul del sistema acaben reeditant-se amb tota mena de reclams perquè tots tornem a passar per caixa. Un dels últims a fer-ho ha estat el debut homònim de
Rage Against The Machine (1992). Amb motiu del seu vintè aniversari, aquella màquina -diguin-li indústria discogràfica, diguin-li sistema- contra la qual els de Los Angeles sentien tanta ràbia, el reedita amb una bona pila d'extres escurabutxaques. Jo no passaré per caixa per aquest disc, perquè ja ho vaig fer quan aquella caràtula encara removia consciències als Estats Units. Però sí que he tornat a escoltar-lo sencer, cosa que no havia fet en una bona temporada. Dues dècades després de la seva edició, no només l'àlbum conserva tota la força intacta, sinó que el seu discurs es manté totalment vigent.
Audio: "Killing in the Name" - Rage Against The Machine
