El que tenen els aniversaris rodons. Fins i tot aquells discos que van ser concebuts com a patades al cul del sistema acaben reeditant-se amb tota mena de reclams perquè tots tornem a passar per caixa. Un dels últims a fer-ho ha estat el debut homònim de
Rage Against The Machine (1992). Amb motiu del seu vintè aniversari, aquella màquina -diguin-li indústria discogràfica, diguin-li sistema- contra la qual els de Los Angeles sentien tanta ràbia, el reedita amb una bona pila d'extres escurabutxaques. Jo no passaré per caixa per aquest disc, perquè ja ho vaig fer quan aquella caràtula encara removia consciències als Estats Units. Però sí que he tornat a escoltar-lo sencer, cosa que no havia fet en una bona temporada. Dues dècades després de la seva edició, no només l'àlbum conserva tota la força intacta, sinó que el seu discurs es manté totalment vigent.
Audio: "Killing in the Name" - Rage Against The Machine
Les reedicions s'estan posant de moda! Més que posar-se de moda crec que els grups fan el que sigui per obtenir ingressos, des de tornar-se a ajuntar per a fer uns quants bolos sonats fins a reeditar discs que eren més vells que l'anar a peu. Tothom s'ha de buscar la vida!! ;-)
ResponEliminaEl més preocupant de tot és que les grans multinacionals discogràfiques ja gairebé només anuncien com a grans llançaments aquestes reedicions (en algun cas, de discos que al seu moment havien passat pràcticament desapercebuts i sense promoció). I sí, amb tanta reedició i mirada al passat, la indústria no deixa que creixin grups nous...
Elimina