Primavera Club 2016

Pauw.

PRIMAVERA CLUB 2016

Sales Apolo i La 2 d'Apolo, Barcelona

22 d'octubre de 2016

Es perfilava el debut de Minor Victories als escenaris barcelonins com un dels grans moments del Primavera Club 2016, però es va quedar a mitges. Una sala Apolo plena fins a la bandera, l'aterratge a la ciutat d'un dels supergrups de l'any -els seus rostres visibles vénen d'Slowdive, Mogwai i Editors- i un àlbum homònim on el tot predomina per sobre de la suma de les parts, eren arguments de sobra per a convidar a un optimisme que es va anar evaporant a mida que avançaven els esdeveniments. De cançons no els en falten i de taules encara menys, això està clar, però la seva posada en escena va resultar freda, linial i en ocasions desangelada. El resultat global no va ser ni molt menys desastrós, però va distar força de la promesa inicial.

Molt més convincent havia resultat hores abans Maria Usbeck, que també debutava a Barcelona amb la sala gran d'Apolo d'allò més atapeïda. Mística, onírica i sofisticada, els aires gèlids del seu repertori contrastaven amb la calidesa exhibida per l'ecuatoriana cada vegada que s'adreçava al respectable. També Retirada! van brillar de valent amb un tot un maridatge de sensibilitat melòdica i intensitat estructural. El duet barceloní va segellar un concert en constant elevació, començant amb les textures més atmosfèriques del seu cançoner i culminant amb tot un esclat decibèlic a la 2 d'Apolo. El mateix escenari on, minuts després, Pauw van exhibir bones formes per a un discurs que ara per ara requereix més substància. Comparats per la crítica amb astres de la psicodèlia contemporània com Temples, els holandesos disposen d'un directe a prova de bombes però les seves cançons naveguen per coordenades llargament explorades sense acabar-hi de trobar res de nou.

Retirada!

La victòria i la derrota. La llum i la foscor. La calma i la tempesta. Les atmosferes del post-rock i l'empenta del punk. Conceptes que s'alternen i que contrasten entre ells, contraris que sovint formen part d'una mateixa moneda i que Retirada! han sabut encabir al seu segon disc. Un "Victòria | Derrota" (2016) que veu la llum aquest mes de maig i que els seus autors presenten com una oda a la quotidianitat i als petits grans detalls de la vida.

L'àlbum només es pot adquirir ara per ara en format digital, però la manera de presentar-lo evoca la d'un vinil. Doble caràtula, amb un disseny dedicat a la Victòria i un altre a la Derrota, i quatre cançons per banda. Cançons en català i en castellà que parlen del dia a dia, de les coses bones i dolentes que a tots ens passen o ens han passat alguna vegada, i que ho fan des d'una base rítmica contundent, atmosfèrica i a la vegada melòdica, deutora de Mogwai o Slint, però també de Dinosaur Jr., Fugazi o, com a referent més proper, els Raydibaum d'"Estructures sota terra" (2014).

Retirada! són els barcelonins Albert i Cuervo, que després de coincidir en un projecte de post-rock van decidir formar aquest duet de bateria i guitarra per a trobar un so més personal. L'aventura va començar ara fa quatre anys, temps durant el qual han debutat amb "Inevitable" (2014) i han incorporat el loop com a element clau del seu procés compositiu. "Victòria | Derrota", produït per Santi García als estudis Ultramarinos Costa Brava, suposa un pas més cap a la consolidació d'una personalitat pròpia i intransferible. El presentaran en directe els dies 20 i 21 de maig a Barcelona, al Centre Cívic Can Deu i a La Contra, respectivament.


Més informació:
Retirada! / Bandcamp

Originalment publicat a B-Magazine.