Primavera Club 2016

Pauw.

PRIMAVERA CLUB 2016

Sales Apolo i La 2 d'Apolo, Barcelona

22 d'octubre de 2016

Es perfilava el debut de Minor Victories als escenaris barcelonins com un dels grans moments del Primavera Club 2016, però es va quedar a mitges. Una sala Apolo plena fins a la bandera, l'aterratge a la ciutat d'un dels supergrups de l'any -els seus rostres visibles vénen d'Slowdive, Mogwai i Editors- i un àlbum homònim on el tot predomina per sobre de la suma de les parts, eren arguments de sobra per a convidar a un optimisme que es va anar evaporant a mida que avançaven els esdeveniments. De cançons no els en falten i de taules encara menys, això està clar, però la seva posada en escena va resultar freda, linial i en ocasions desangelada. El resultat global no va ser ni molt menys desastrós, però va distar força de la promesa inicial.

Molt més convincent havia resultat hores abans Maria Usbeck, que també debutava a Barcelona amb la sala gran d'Apolo d'allò més atapeïda. Mística, onírica i sofisticada, els aires gèlids del seu repertori contrastaven amb la calidesa exhibida per l'ecuatoriana cada vegada que s'adreçava al respectable. També Retirada! van brillar de valent amb un tot un maridatge de sensibilitat melòdica i intensitat estructural. El duet barceloní va segellar un concert en constant elevació, començant amb les textures més atmosfèriques del seu cançoner i culminant amb tot un esclat decibèlic a la 2 d'Apolo. El mateix escenari on, minuts després, Pauw van exhibir bones formes per a un discurs que ara per ara requereix més substància. Comparats per la crítica amb astres de la psicodèlia contemporània com Temples, els holandesos disposen d'un directe a prova de bombes però les seves cançons naveguen per coordenades llargament explorades sense acabar-hi de trobar res de nou.

Minor Victories

De vegades el tot equival a molt més que la suma de les parts. En el cas que ens ocupa, el conjunt resultant s'ha construït exclusivament a partir del millor de cada un dels seus elements. Les atmosferes impenetrables, els ritmes aclaparadors, els paisatges hivernals, les guitarres abrasives i les melodies oníriques. Minor Victories és l'aventura conjunta de Rachel Goswell (Slowdive), Stuart Braithwaite (Mogwai), Justin Lockey (Editors) i el germà d'aquest últim, el cineasta James Lockey. El seu disc de debut homònim (2016) transita per les coordenades inconcretes on el post-punk, el post-rock, el shoegaze i el dream pop trenquen barreres de gènere per a esdevenir un de sol.