Rob Zombie - "The Lunar Injection Kool Aid Eclipse Conspiracy" (2021)

Ho confesso. Ja fa molt de temps que Rob Zombie m'interessa més com a cineasta que no pas com a músic. Potser per això, perquè no havia fet massa cas dels seus darrers llançaments discogràfics, m'ha sorprès tan positivament aquest flamant "The Lunar Injection Kool Aid Eclipse Conspiracy" (2021). Un títol que juga amb el del celebrat assaig de Tom Wolfe sobre els experiments de Ken Kesey amb l'LSD, i un àlbum que trepitja fort a cop de corrosiu hard rock amb acabats industrials i estètica de sèrie b passadíssima de voltes.

Pistes com "The Triumph of King Freak", "The Ballad of Sleazy Rider" o el psicòtic hillbilly de "18th Century Cannibals, Excitable Morlocks and a One-Way Ticket on the Ghost Train" –no em negaran que els títols són magnífics- bé podrien ser la banda sonora de qualsevol de les pel·lícules de terror que ha facturat l'exlíder de White Zombie durant les passades dues dècades, però alhora formen un treball prou sòlid que reivindica al nord-americà en clau de present i més enllà de l'àmbit cinematogràfic. Prometo tenir-ho molt en compte a partir d'ara.

Sid Haig (1939-2019)

SID HAIG

(1939-2019)

Ens deixava Sid Haig a pocs dies d'haver-se estrenat als Estats Units "3 from Hell" (2019), última part de la trilogia que al seu dia va suposar el debut de Rob Zombie com a cineasta -"House of 1.000 Corpses" (2003)-. Figura de culte i intèrpret de llarg recorregut, Haig serà recordat sobretot per haver encarnat el sinistre Captain Spaulding a les ordres de Zombie, però és just assenyalar una trajectòria que comença durant la dècada dels 60 amb petits papers en pel·lícules de baix pressupost i sèries televisives que van de Batman a Star Trek passant per The Dukes of Hazzard, Mission: Impossible o Buck Rogers in the 25th Century. Durant la dècada dels 70 va esdevenir un habitual de l'òrbita blaxploitation de la mà de directors com Jack Hill, i ja a les acaballes del segle XX va ser redescobert per Quentin Tarantino, intervenint a "Jackie Brown" (1997) i "Kill Bill: Volume 2" (2004). Abans de dedicar-se a la interpretació havia tocat la bateria amb The T-Birds, efímer combo de rock'n'roll instrumental que va publicar el 1958 un únic single, "Full House".