Una conversa sobre l'Afganistan, a El 9 Nou

Dues refugiades afganeses, Khadija Zahra Ahmadi i Khadija Amin, van explicar dimarts passat a la sala Tarafa de Granollers què significa viure sota el règim dels talibans, però també van venir a recordar que ja abans de la caiguda de Kabul no tot eren flors i violes a l'Afganistan. Conversa emmarcada dins dels actes del 8M –també hi van intervenir Mayte Carrasco i Queralt Puigoriol-. Avui ens en fem ressò a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Quatre dones parlen de l'Afganistan

Carrasco, Zahra Ahmadi, Amin i Puigoriol, ahir a la tarda a Granollers.

L'Afganistan, aquell país remot que la resta del món ha tornat a oblidar. Quatre dones, dues d'elles refugiades afganeses, van explicar ahir a la tarda a la sala Tarafa de Granollers què significa viure sota el règim dels talibans, però també l'abast d'una problemàtica estructural que ve de molt lluny i de la qual el present emirat no és més que l'enèsim símptoma. "Senyors de la guerra com Massoud eren tan masclistes com els talibans. A l'Afganistan, abans de 1996 les dones ja havien de portar burka", va denunciar la periodista Mayte Carrasco, bona coneixedora del país asiàtic.

"Després de 40 anys de guerra, el resultat ha estat l'entrega de l'Afganistan als talibans", va lamentar Khadija Zahra Ahmadi, exalcaldessa de la localitat de Nili, en referència a la retirada d'unes potències occidentals que no van saber –o no van voler- oferir al poble afganès cap projecte que anés més enllà dels termes estrictament militars. "La meva vida ha estat plena de violència, i no vull que cap més dona hagi de patir el mateix", va afegir la periodista Khadija Amin. "No podem oblidar l'Afganistan. Cal donar-li veu", va concloure Queralt Puigoriol, activista de l'ONG Afghan Women on the Run. L'acte s'emmarcava dins de l'agenda del 8M.

Saña i Mezquida

MARCO MEZQUIDA & ORIOL SAÑA

Sala Tarafa, Granollers

8 de novembre de 2018

La sala Tarafa de Granollers és una construcció del segle XV que al seu moment es va utilitzar com a hospital. Mesos enrere, un dels cors joves de la Societat Coral Amics de la Unió hi va enregistrar part de les pistes vocals del darrer disc de Guillamino -"Fra Júpiter" (2018)-. I ahir al vespre, aquesta mateixa entitat hi va programar una actuació conjunta del violinista granollerí Oriol Saña i el pianista menorquí Marco Mezquida. Un punt de trobada entre l'àmbit de la música clàssica i el del jazz que pretenia ensorrar tota frontera possible entre ambdós gèneres i enllaçar diferents maneres de fer i d'entendre la música. Un repte que Saña i Mezquida van afrontar a partir de personals lectures d'estàndards aliens, provinents d'un costat i de l'altre de l'equació, i que sobre el terreny va funcionar força millor que la unió de jazz i flamenc que el menorquí havia presentat mesos enrere a la mateixa ciutat al costat de Chicuelo.