The Fizz Pops

Vénen de Ciutat del Cap, compten a les seves files amb dos excomponents dels enyorats Future Primitives i sonen com si els Seeds o els New York Dolls s'haguessin format en plena febre C-86. Es diuen Fizz Pops i el seu debut homònim (2015) està farcit de dards de precisió que amb prou feina superen els dos minuts de durada. "Can't Seem to Love that Girl" sembla un tema dels Ramones versionat per The Jesus and Mary Chain, "About Her" recorda als primers Damned, "I Want You" és pura herència Stooges i "Just You and You and Me" sona a Shangri-Las acompanyades per Black Tambourine. Menció a part es mereix el single "Alright". Un trencapistes dels que ja no es fan. I una inesborrable melodia que ens recorda com, mentre aquí no acaba de manifestar-se l'hivern, a Sud-Àfrica ja porten mesos vivint intensament l'estiu. Escoltin-los a Bandcamp.

Lisèrgia cavernícola

THE FUTURE PRIMITIVES + DUSTY MUSH

Sidecar Factory Club, Barcelona

23 d'octubre de 2013

Definitivament, els sud-africans Future Primitives i els francesos Dusty Mush no són carn de festival retro. Sí, tots dos beuen de la mateixa font, el garatge de tonalitats lisèrgiques que es facturava als Estats Units durant la segona meitat dels seixanta -el del primer "Nuggets", per entendre'ns-. Però també és cert que no tenen res a veure amb cap legió d'exercicis d'estil que compensen amb vestuari el que els manca d'ànima. I que, més enllà d'Standells, 13th Floor Elevators i Seeds -impressionant versió de "Pushin' Too Hard", la que es van marcar els de les Gàl·lies-, el seu ventall d'influències absorbeix sense problemes discursos com els dels Cramps o els primers Jesus and Mary Chain. Guitarres estridents escopint fuzz i distorsió, bateries endimoniades i baixos hipnòtics embolcallant càntics tan eufòrics com urgents i desesperats. Dues bandes donant-ho tot en un petit soterrani, el del Sidecar, i davant una audiència reduïda però entregada des del primer moment. Una pista on les coreografies cavernícoles s'alternaven amb marees de pogo i ampolles de plàstic que sobrevolaven i esquitxaven els caps del respectable. I, damunt l'escenari, cordes de guitarra trencades, molta suor i nassos sagnant. Si això no és rock'n'roll, que vingui algú i m'ho expliqui.

Dusty Mush.

The Future Primitives.