Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Picturebooks. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Picturebooks. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de gener del 2022

The Picturebooks - "The Major Minor Collective" (2021)


Escoltar a aquestes alçades una banda com The Picturebooks ens pot fer recordar algunes de les coses que hem perdut durant aquests últims dos anys en què tot ha canviat i la realitat anterior ha esdevingut una mena de somni del qual se'ns va despertar a puntades de peu. La música en directe tal com sempre l'havíem conegut –sense distàncies que hi valguin, sense mascaretes i, molt important, sense certificats digitals que determinin qui pot gaudir-ne i qui n'ha de quedar fora-, i també alguns dels espais on solíem gaudir-la de més bon grat, com aquella sala Rocksound on els alemanys van oferir una memorable actuació no fa pas tant de temps –encara que ara sembli haver passat una eternitat des d'aleshores-.

El duet té un nou disc sota el braç, titulat "The Major Minor Collective" (2021), que presenta tot un repertori interpretat amb una extensa nòmina de convidats –pràcticament un per pista- que van de Lzzy Hale (Halestorm) a Chris Robertson (Black Stone Cherry) passant per Jon Harvey (Monster Truck). El resultat és un àlbum variat però amb el blues pesant i el rock àrid i desèrtic marca de la casa com a fils conductors, on sobresurten talls com "Catch Me if You Can", "Holy Ghost" o "Beach Seduction". No serà el seu treball més definitiu –el seu catàleg va ple de reclams més indicats com a portes d'entrada-, però segueix convidant a sortir a la carretera, a encendre la barbacoa, a posar el volum a l'onze i a brindar amb un bon bourbon. Malgrat tot.

dimarts, 9 d’abril del 2019

Bourbon, gasolina i asfalt

THE PICTUREBOOKS
Sala Rocksound, Barcelona
8 d'abril de 2019

Jo poden venir de l'oest d'Alemanya, que quan The Picturebooks s'enfilen a l'escenari semblen literalment sortits de les profunditats més àrides de la geografia nord-americana. Un duet de guitarra i bateria lliurat en cos i ànima a explorar les essències més pantanoses del blues i el rock. Els seus ritmes pesants, els seus riffs amb gust de bourbon i la seva èpica de gasolina i asfalt transformen qualsevol plaça que trepitgin en algun antre perdut entre les polsegoses carreteres del sud de Califòrnia i els paisatges encantats del Delta del Mississippi.

I així ho van fer la nit passada a la barcelonina sala Rocksound, on Fynn Claus Grabke (guitarra, mandolina i veu) i Philipp Mirtschink (bateria) havien penjat dies enrere el cartell de sold out. "Només hi ha una ciutat al món on realment ens ve de gust actuar un dilluns a la nit, i és Barcelona", va assegurar Grabke ja amb el respectable a la butxaca i despatxant com si no hi hagués demà tot un arsenal de rodanxes de blues rock tan ben engreixades com "Howling Wolf" o "Tell Me Lies" -procedents totes dues del flamant "The Hands of Time" (2019)-.

La climàtica recta final la van dedicar a rebaixar tensions amb els aires spaghetti western de "Rain" abans d'abraçar la seva vessant més monolítica amb un "Electric Nights" on van ressonar els Black Sabbath més urgents -aquell riff podria ser perfectament el fill mai reconegut de "Children of the Grave"-. Acte seguit, Grabke va acabar actuant entre les primeres files i literalment volant per damunt dels caps del respectable sense deixar de fer saltar espurnes de les seves sis cordes. Una d'aquelles ocasions en què la nit del dilluns acabava esdevenint la més rodona de tota la setmana.

divendres, 15 de març del 2019

The Picturebooks - "The Hands of Time" (2019)


Mai abans s'havien manifestat The Picturebooks tan orgànics, pantanosos i fins i tot espirituals com en aquest flamant "The Hands of Time" (2019). Un plàstic que rebaixa la càrrega elèctrica i els graus d'acidesa dels seus predecessors i aposta per les percussions tribals, les guitarres acústiques i fins i tot unes harmonies vocals que podrien haver sortit d'alguna església perduda al Sud més remot dels Estats Units. Una mica com els Black Rebel Motorcycle Club de "Howl" (2015), però mantenint les essències pesants d'aquest duet alemany forjat a través de quilòmetres i més quilòmetres de carreteres d'ambdós costats de l'Atlàntic. Ja deixa les coses clares la inicial "Horse of Fire", un cant a cappella que dóna pas a l'esclat de "Howling Wolf", un blues robust de títol inequívoc. Destaquen també la corrosiva "The Hands of Time", la torrencial "Electric Nights" i la polsegosa "You Can't Let Go", amb col·laboració vocal de tota una Chrissie Hynde i certes reminiscències de les Larkin Poe més majestuoses.

divendres, 24 de març del 2017

The Picturebooks - "Home Is a Heartache" (2017)


Hi ha discos que entren per la vista i un cop en reproducció no paren de sorprendre pista rere pista. A la discografia de The Picturebooks ja en podíem trobar algun bon exemple, però és que el seu nou treball supera tota la resta tant en una vessant com en l'altra. Preciosa caràtula, la d'aquest "Home Is a Heartache" (2017), que permet intuir les coordenades sonores que s'amaguen al seu interior sense caure en la previsibilitat. Unes coordenades tan afinades que sorprendran fins i tot l'oient més familiaritzat amb les sonoritats més indòmites del blues-rock més animal i l'stoner més orgànic. Els Picturebooks són alemanys, però els fascinen tant els Estats Units que semblen directament arribats d'algun indret remot dels deserts d'Arizona, Califòrnia, Utah o Nevada. Les seves cançons sonen àrides i lliures com els paisatges desèrtics, els rituals primitius i els llargs viatges -àcids o per carretera- que evoquen. El presentaran en directe el 7 d'abril a la sala Bikini de Barcelona, obrint pels canadencs Monster Truck.