És probable que molts de vostès recordin The Pipettes, aquell girl group de Brighton que es va presentar com les noves Shangri-Las però es va quedar en un debut notable i un segon disc més aviat prescindible -això sí, "Pull Shapes" va ser un dels trencapistes definitius de la passada dècada-. Gwenno Saunders, membre del trio original coneguda aleshores com Gwenno Pipette, va abandonar el vaixell l'any 2010. Des d'aleshores s'ha mantingut en un discret segon pla, dedicant-se a tocar el sintetitzador i girant per tot el món com a acompanyant d'altres músics -entre ells, Elton John-. L'any passat va enregistrar el seu primer treball en solitari, signat simplement com a Gwenno, titulat "Y Dydd Olaf" i reeditat recentment per Heavenly Recordings, que n'ha ampliat la distribució a escala global. L'àlbum conté deu cançons, totes elles cantades en la llengua materna de Saunders -el gal·lès- i ubicades en unes coordenades sonores diametralment oposades al pop immediat de les Pipettes. Predominen aquí els microclimes freds, els passatges ambientals i uns acabats electrònics que poden recordar a The XX o La Roux. Una declaració d'intencions, i tot un tros de disc que referma i projecta el potencial de Saunders molt més enllà de la pista de ball.