Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris XNight. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris XNight. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juny del 2016

Primer videoclip d'XNight


Els barcelonins XNight acaben de presentar el seu primer videoclip, "Throne Denied". Una producció de Txosse Ruiz (Wheel Sound Studio) dirigida per David Romeu (Winner Horse Productions). I una nova incursió d'aquesta jove i prometedora banda en aquella fina línia que separa el post-hardcore del metal alternatiu. Esperin intensitat, emoció i passatges d'allò més evocadors. Poden visionar el clip aquí.

dissabte, 29 d’agost del 2015

Des de la profunditat

XNIGHT
Festa Major de Sants 2015
Carrer del Guadiana, Barcelona
28 d'agost de 2015

Que bé que pot arribar a entrar un glockenspiel. Sobretot ara, anys després que la moda del xilòfon -i per extensió del propi glockenspiel- passés a millor vida tal i com un dia ho farà la del gintònic. I més encara si l'instrument en qüestió apareix gairebé del no res i quan menys te l'esperes. Per exemple, després del riff mastodòntic que enceta "My Half", un dels títols que conformen el debut d'XNight, "I Am" (2014). Gairebé cinc minuts i mig de canvis estructurals, de guitarres i bases rítmiques que alternen les allaus d'electricitat amb una atmosfèrica estètica de cabaret. I, com a fil conductor, la poderosa veu de Noa Gallego cantant a l'amor i al desig.

XNight és una banda de Barcelona que porta tres anys explorant la fina frontera que separa el post-hardcore del metal de tonalitats alternatives. Navegant per sota de la majoria de radars, conspirant des de la profunditat més absoluta i donant forma a un discurs que ja no deixa lloc a dubtes. Rebentant escenaris a cop de guitarres monolítiques, ritmes més contundents que un buldòzer i aquesta veu que tant pot escopir foc com transformar instints en imparables marees sòniques.

Ahir tocaven a Sants, el barri on viu bona part dels seus components i on han tingut lloc algunes de les grans històries d'aquests darrers tres anys. Actuaven a les festes del barri, en un escenari que vol ser altaveu de la creació autòctona i amb les ganes, l'empenta i la il·lusió de qui toca a casa. Però també amb l'actitud, la força i la determinació de qui ha nascut per a fer quilòmetres. De qui pot fer petit un escenari sense ni tan sols adonar-se'n. De qui no només sap parir enormes cançons sinó també defensar-les sobre el terreny i aconseguir que el respectable se les faci seves. Títols com "Desert" o "Refusal" en van donar fe. I "My Half" va culminar el passi amb la majestuositat dels més grans.