Festa Major de Sants 2015
Carrer del Guadiana, Barcelona
28 d'agost de 2015
Que bé que pot arribar a entrar un glockenspiel. Sobretot ara, anys després que la moda del xilòfon -i per extensió del propi glockenspiel- passés a millor vida tal i com un dia ho farà la del gintònic. I més encara si l'instrument en qüestió apareix gairebé del no res i quan menys te l'esperes. Per exemple, després del riff mastodòntic que enceta "My Half", un dels títols que conformen el debut d'XNight, "I Am" (2014). Gairebé cinc minuts i mig de canvis estructurals, de guitarres i bases rítmiques que alternen les allaus d'electricitat amb una atmosfèrica estètica de cabaret. I, com a fil conductor, la poderosa veu de Noa Gallego cantant a l'amor i al desig.
XNight és una banda de Barcelona que porta tres anys explorant la fina frontera que separa el post-hardcore del metal de tonalitats alternatives. Navegant per sota de la majoria de radars, conspirant des de la profunditat més absoluta i donant forma a un discurs que ja no deixa lloc a dubtes. Rebentant escenaris a cop de guitarres monolítiques, ritmes més contundents que un buldòzer i aquesta veu que tant pot escopir foc com transformar instints en imparables marees sòniques.
Ahir tocaven a Sants, el barri on viu bona part dels seus components i on han tingut lloc algunes de les grans històries d'aquests darrers tres anys. Actuaven a les festes del barri, en un escenari que vol ser altaveu de la creació autòctona i amb les ganes, l'empenta i la il·lusió de qui toca a casa. Però també amb l'actitud, la força i la determinació de qui ha nascut per a fer quilòmetres. De qui pot fer petit un escenari sense ni tan sols adonar-se'n. De qui no només sap parir enormes cançons sinó també defensar-les sobre el terreny i aconseguir que el respectable se les faci seves. Títols com "Desert" o "Refusal" en van donar fe. I "My Half" va culminar el passi amb la majestuositat dels més grans.
XNight és una banda de Barcelona que porta tres anys explorant la fina frontera que separa el post-hardcore del metal de tonalitats alternatives. Navegant per sota de la majoria de radars, conspirant des de la profunditat més absoluta i donant forma a un discurs que ja no deixa lloc a dubtes. Rebentant escenaris a cop de guitarres monolítiques, ritmes més contundents que un buldòzer i aquesta veu que tant pot escopir foc com transformar instints en imparables marees sòniques.
Ahir tocaven a Sants, el barri on viu bona part dels seus components i on han tingut lloc algunes de les grans històries d'aquests darrers tres anys. Actuaven a les festes del barri, en un escenari que vol ser altaveu de la creació autòctona i amb les ganes, l'empenta i la il·lusió de qui toca a casa. Però també amb l'actitud, la força i la determinació de qui ha nascut per a fer quilòmetres. De qui pot fer petit un escenari sense ni tan sols adonar-se'n. De qui no només sap parir enormes cançons sinó també defensar-les sobre el terreny i aconseguir que el respectable se les faci seves. Títols com "Desert" o "Refusal" en van donar fe. I "My Half" va culminar el passi amb la majestuositat dels més grans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada