dijous, 13 d’agost de 2015

L'eterna ressaca

El nom del local no importa. És un de tants. Un servidor tenia previst assistir-hi un dia d'aquests amb motiu d'un concert que s'hi havia programat. Canvi de plans: fa una estona, un dels músics que havien d'actuar aquella nit m'escrivia un correu electrònic fent-me saber que el concert s'ha cancel·lat. Que la policia ha sancionat la sala on havia de tenir lloc el concert per haver superat els límits de so permesos. Perquè una màquina instal·lada al seu interior per cortesia de les autoritats -no sé si de l'Ajuntament o de la Generalitat, però tant se val- n'ha avisat una altra situada en alguna comissaria a diversos blocs de distància, al més pur estil d'un relat distòpic de ciència-ficció.

Deia que no importa el nom del local, que és un de tants. Que ja fa anys que aquesta mena de notícies són habituals en una ciutat, Barcelona, que en altres temps va ser una festa però ara sembla immersa en una eterna ressaca. El que em sembla més anecdòtic, és que aquesta sala aturi la seva activitat -com a mínim, de forma temporal- la mateixa setmana en què l'Ajuntament anunciava la seva intenció de revisar la normativa sobre música en directe per afavorir l'activitat de locals i músics. D'acord, el nou consistori amb prou feina ha tingut temps d'actuar en aquest sentit, i per tant aquesta coincidència no és més que una trista casualitat. Tampoc cal oblidar que moltes de les competències necessàries per a actuar en aquest àmbit les té la Generalitat.

I no, el problema no és que a la Generalitat hi hagi CiU -o CDC, o com nassos es diguin ara-. El problema no és que uns siguin de dretes, els altres d'esquerres i els de més enllà de centre. El problema és que els aires renovadors d'aquesta nova esquerra que ara governa a Barcelona ja els havia tingut abans de quedar-se obsolet el mateix PSC que va governar la capital catalana durant més de dues dècades. El problema és que tant a la Generalitat com a l'Ajuntament hi ha hagut durant els darrers anys governs de diversos i fins i tot oposats colors. El problema és que, governi qui governi, no li convé posar-se en contra una opinió pública no oberta a debats sense sang ni fetge. El problema és que, en aquest país nostre, una mala insonorització pot comportar per al propietari d'un local d'oci més anys de presó dels que li poden caure a un culpable d'assassinat. El problema és que l'activitat del músic -i dels que treballen al seu voltant- amb prou feina es considera un ofici a casa nostra. El problema és aquesta eterna ressaca. La d'un veïnat que abans celebrava festes al carrer i ara truca a la urbana quan sent volar una mosca.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada