Charlie era mod

Charlie Watts.

"El Soho era on es trobava tothom i, per tant, el lloc on anar. La base de tot plegat eren clubs com el Florida Room, el Flamingo i, més tard, el primer Ronnie Scott's, una mica més amunt del Flamingo. Veure tota aquella gent va ser una part molt important de la meva joventut. (...) Vaig aprendre a tocar veient com ho feien Phil Seamen, Tony Kinsey o Red Reece. Cada cap de setmana sabia qui tocava als all-nighters. Georgie Fame cantant amb la seva banda era el que més m'agradava. Jo no era un teddy boy, era un mod". Charlie Watts recorda la Londres de finals dels 50 i principis dels 60, en una reveladora entrevista signada per Mark Paytress i publicada per Mojo aquest mes d'agost. "Tocàvem a les sessions de ball, fent versions de Jimmy Reed i coses així", explica el bateria tot referint-se als inicis dels Rolling Stones com a banda de rhythm & blues, "la qual cosa era ridícula, si t'hi pares a pensar. Tocàvem a Chicago, on qualsevol podia pujar a Smitty's Corner i escoltar 'the real thing'! Però no hi anaven". De vegades, el públic té aquestes coses. "Mai aniria a veure una banda en un estadi", afirma més endavant. Impagable.