Oblidin-se de revolucions, actituds a prova de qualsevol obstacle i rutines autodestructives. L'essència del rock'n'roll va molt més enllà de tot això, però també és molt més simple. Efectivament, el rock'n'roll comporta per defecte revolució, autenticitat i sovint un component sleazy, però al fons de tot plegat s'hi troba allò que els anglosaxons anomenen good times. I d'això, de good times, en va ple el repertori de qualsevol pioner del gènere, de Fats Domino a Elvis Presley, de Bill Haley a Buddy Holly i de Chuck Berry a Jerry Lee Lewis. També en va ple "Hi Honey" (2015, Contender), tercera referència de Low Cut Connie -engreixada maquinària de rock'n'roll primitiu comandada pel nord-americà Adam Weiner i el britànic Dan Finnemore, i augmentada en aquesta ocasió amb membres dels Daptones o tUnE-yArDs, entre d'altres-. Onze perles d'incalculable valor que comencen al ritme de "Shake It Little Tina" -tot un himne de bar en la tradició d'uns Faces, uns Quireboys o uns Black Crowes- i s'acomiaden amb aquesta invitació a ballar tota la nit que és "Both My Knees" -al més pur estil de Danny & The Juniors-. Entre l'una i l'altra, pinzellades de Little Richard ("Back in School"), aromes de perill stonià ("Me N Annie"), rodanxes de garatge ("Dumb Boy") i un hit, "Diane (Don't Point that Thing at Me)", que els alegrarà l'estiu i els acompanyarà durant la resta de les seves vides. Menció a part es mereix la caràtula. Rock'n'roll, ni més ni menys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada