The Astronauts - "Baja" (1963)

Surf a les Rocalloses. Let's Go Trippin'!

És possible que ara mateix es pugui reproduir aquell so tan sols prement un botó -o seleccionant una funció al menú de qualsevol software d'enregistrament o postproducció d'àudio-, però el 1963 devia requerir una bona estona manipulant volums, equalitzadors i efectes diversos. Per això té tant de valor una peça com "Baja", la perla que va catapultar els Astronauts al firmament de la surf music. Perquè jugar amb aquells aguts i aquella reverberació que encara a data d'avui evoquen paisatges siderals, assolint un so que ningú havia assolit abans, tenia el seu mèrit en un moment en què s'enregistrava allò que s'escoltava i s'escoltava allò que s'enregistrava -el diàleg entre guitarres i aquella bateria d'herència jazzística anaven a part-. Hi devia ajudar, és clar, el fet de comptar amb un dels primers prototips del Fender Reverb Unit, cedit pel mateix Leo Fender -no va ser aquesta l'única cessió de què es van beneficiar els Astronauts: el tema en qüestió anava signat per tot un Lee Hazlewood-. Editat a principis de 1963 per RCA Victor amb "Kuk" a la cara b, "Baja" va ser el segon single dels Astronauts. La peça titular obria també el seu primer àlbum, "Surfin' with", publicat aquell mateix 1963 i completat amb algun original i una colla de versions de hits de l'època -"Surfin' U.S.A.", "Misirlou", "Let's Go Trippin'" o "Pipeline"-, algunes més afortunades que d'altres i totes dominades per aquella reverberació marca de la casa.

The Astronauts era un grup francament atípic. Una banda de surf formada el 1961 a Boulder, Colorado, al peu de les Muntanyes Rocalloses i a uns 1.300 quilòmetres de distància de la platja més propera. En altres paraules, cap dels seus components s'havia pogut enfilar mai a una taula de surf -tampoc ho havia fet Brian Wilson, per cert-, però tenien ben apreses les lliçons sonores que arribaven des de la costa californiana. L'èxit de "Baja" els va permetre actuar en ciutats com Chicago o Dallas en un moment en què singles com el que ens ocupa solien esdevenir fenòmens locals o estatals en el millor dels casos. Posteriorment apareixerien repetidament en espais televisius com el celebrat Hullaballoo i girarien amb tots els honors pel Japó, país on s'havien fet més populars que els propis Beach Boys. També esdevindrien el grup amb més aparicions en les pel·lícules de temàtica surf que tan populars van esdevenir entre els adolescents de l'època. Després de quatre àlbums i un bon grapat de singles, dos dels seus components van ser cridats a files i enviats al Vietnam. Hi va haver canvis en la formació i fins i tot una gira per diferents països asiàtics, però la banda va acabar-se separant el 1968, dos anys ben bons després de la davallada comercial de la música surf. Al llarg dels anys es produirien reunions esporàdiques -la primera va tenir lloc el 1974 i l'última el 1989-, però sempre amb finalitats nostàlgiques i limitades a la seva Boulder natal. A data d'avui, "Baja" és un dels clàssics indiscutibles del surf i del rock'n'roll instrumental.