Sense límits

ONE OF THE BLINDED

El Pla de la Calma, Cardedeu

7 d'agost de 2015

Primer n'hi van demanar una de REM, i ell va respondre amb "The One I Love". Després, una altra persona del públic va anar encara més lluny i va proposar a One Of The Blinded cantar amb ell "Proud Mary" -a la manera d'Ike & Tina Turner-. I ell, que mai abans s'havia plantejat interpretar aquesta cançó en un escenari, en va trobar els acords i va acompanyar l'espontània vocalista. El repertori de Dani Bagnoli -nom real de One Of The Blinded- sembla no tenir límits. Si li demanen una cançó, és molt probable que se la sàpiga -anteriorment havia versionat entre d'altres a Pink Floyd, Depeche Mode, Robert Johnson i Toots and The Maytals, sempre aportant aquell plus de personalitat que atorga valor a tota versió-. I si no se la sap, pot solventar el problema en qüestió de segons, això va quedar clar. Però seria injust centrar en les versions els mèrits d'un jove compositor que hauria de destacar per mèrits exclusivament propis. D'entrada, una veu destinada a cotitzar a l'alça i una guitarra que no es queda curta. I, sobretot, un cançoner original ric tant en matisos com en registres: "Believe" apunta al Ryan Adams més vital, "The Mask" sona com Blind Melon deconstruint "Wild Horses", "Mockingbird" qüestiona determinats comportaments humans sobre una estructura folk-pop tan àgil com malencònica, i "Don't Bring Me Down" és un reggae d'aquells que alegren dies i escurcen nits. Tots quatre títols van brillar la nit passada amb llum pròpia, tal i com també ho van fer una sèrie de novetats -algunes d'elles encara sense nom, d'altres estrenades en exclusiva a Cardedeu- que auguren bons temps per a una promesa en procés de consolidació. No li perdin la pista.