Un aparador melòman a Wolverhampton

En una cantonada del centre de Wolverhampton hi ha un local comercial força gran que està disponible per ser llogat. Qualsevol dia d'aquests pot esdevenir un restaurant de menjar ràpid o una botiga de telèfons mòbils.

Però fins que això no passi, els seus portals i aparadors estaran decorats amb panells divulgatius de la història i el llegat musical de la ciutat. Estem parlant de gent com Robert Plant, Beverley Knight, Slade o Brian Pendleton dels Pretty Things.

Hi ha codis QR per poder escoltar la música de tots ells, fitxes biogràfiques de la majoria i fins i tot un mapa de les botigues de discos de la zona. No sé si la iniciativa ha estat de l'ajuntament o de la immobiliària de torn, però en tot cas em sembla digna d'aplaudir.

"Peace be to you, fear not"

"Peace be to you, fear not". Fragment d'un versicle del llibre del Gènesi, gravat sota un vitrall de l'església de St Martin in the Bull Ring. Costa de veure a simple vista i cal alçar una mica el cap per poder-ho llegir. En plena era de la por, desitjar-li la pau a l'altre és més que una prova de fe, un acte revolucionari.

Birmingham, novembre de 2024.

Xerrada sobre Pink Floyd a Manlleu

Divendres anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la Biblioteca Municipal de Manlleu. Serà una ocasió molt especial, perquè aquest cop les seleccions del disc les podrem escoltar en vinil.

Tennessee Whiskey

You're as smooth as Tennessee whiskey

You're as sweet as strawberry wine

You're as warm as a glass of brandy

And honey, I stay stoned on your love all the time

De la lletra de la cançó "Tennessee Whiskey". En les versions de David Allan Coe, George Jones i Chris Stapleton, tant és. A la fotografia, un anunci de Jack Daniel's en una paret de Birmingham. Novembre de 2024.

Ozzy The Bull

Al vestíbul de l'estació de tren de New Street, al centre de Birmingham, hi ha un brau metàl·lic de grans dimensions que es diu Ozzy, en honor d'un dels fills més il·lustres de la ciutat. El nom es va triar mitjançant una consulta ciutadana. No sé quines eren les altres opcions, però que els veïns d'una ciutat tinguin present el llegat musical de la mateixa i n'estiguin orgullosos, diu molt a favor d'aquesta ciutat.

Parlant de Pink Floyd a Sant Julià

Gràcies a tots els que vau venir a la xerrada sobre Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" que vam fer ahir a la Biblioteca Municipal Anton Carrera de Sant Julià de Vilatorta. La setmana vinent hi tornarem, aquest cop a Manlleu.

Un músic amb ofici

Aquest senyor és en Martin, un jubilat de Birmingham que de tant en tant agafa la guitarra i surt a tocar al carrer. No és un 'busker', és a dir, no toca per propines, sinó pel simple fet de compartir el seu art amb qui el vulgui escoltar.

El vaig conèixer diumenge passat davant del Symphony Hall, on estava tocant cançons de Neil Young. Em va impressionar, i molt, la versió que es va marcar de "Like a Hurricane". Tot sol, amb l'únic suport de la seva acústica, fent alhora les parts rítmiques i solistes –és a dir, fent al mateix temps de Neil Young i de Crazy Horse-.

En Martin és un d'aquells músics amb ofici que ni tan sols s'han plantejat fer de la música el seu ofici. Herois quotidians que em mereixen tot el respecte del món, i que haurien de servir de mirall a tota aquella canalla amb 'autotune' a qui l'excés d'amor propi (i d'exposició a les xarxes socials) li ha fet perdre una mica el món de vista.