Fuck Wars

 

Praga, octubre de 2024.

De quan la música pop volia canviar el món en lloc d'acomodar-s'hi

La disqueria Maximum Underground, al cor de Praga.

Les botigues de discos sempre m'han semblat un bon baròmetre a l'hora de copsar l'estat de salut de les ciutats que visito. A Praga vaig tenir poc temps d'entretenir-m'hi, però vaig localitzar una disqueria de primera al bell cor de la ciutat vella. Maximum Underground, es diu, i val la pena aturar-s'hi una bona estona.

M'hi vaig comprar música de grups autòctons com The Plastic People of the Universe, amb tota probabilitat la banda de rock més important sorgida a l'antiga Txecoslovàquia. Admeto que en sé molt poca cosa, més enllà d'un documental que vaig veure anys enrere i d'algun article que he llegit a la premsa especialitzada.

Per això vaig demanar consell a la persona que hi havia darrere del taulell. Una noia molt jove, que ni tan sols devia haver nascut quan va tenir lloc la dissolució de Txecoslovàquia, però citava la banda en qüestió entre les seves preferides i s'explicava millor que qualsevol algoritme –en un anglès perfecte, cosa impensable quan vaig visitar Praga per primer cop en plena era post-soviètica-.

"They played a crucial role in the fall of communism", em va dir després de guiar-me per la discografia del grup. Efectivament, hi va haver un temps en què la música pop volia canviar el món en lloc d'acomodar-s'hi. I si la contracultura occidental de les dècades dels 60 i dels 70 solia tenir el capitalisme en el punt de mira, a l'altre costat del Teló d'Acer la caiguda del sistema s'havia de forçar en el sentit contrari.

No cal dir que The Plastic People of the Universe es van acabar acomodant en les preteses bondats del lliure mercat, un cop culminada la seva revolució. Tal com també ho van fer molts vells revolucionaris de l'antic bloc occidental, el nostre, un cop amortitzades les seves respectives militàncies, i ara no parlo necessàriament de música.

Xerrada sobre Pink Floyd a Vic

Divendres a la tarda anirem a parlar de Pink Floyd i "The Dark Side of the Moon" a la biblioteca Pilarin Bayés de Vic. Veniu!

Natchet Taylor

NATCHET TAYLOR

Rockaway Beach, Tossa de Mar

12 d'octubre de 2024

Texà establert a Barcelona, un nom a tenir molt present a partir d'ara quan parlem de música country. Natchet Taylor va repassar la nit passada amb format de trio un cançoner propi dels que mengen a part –aquell "Texacana Summer" val molt més que el seu pes en or-, i va fer un sentit homenatge als clàssics que l'han inspirat.

Va ser emocionant escoltar "City of New Orleans" d'Steve Goodman, "On the Road Again" de Willie Nelson, "Tonight the Bottle Let Me Down" de Merle Haggard, "Big River" de Johnny Cash, "Pancho and Lefty" de Townes Van Zandt, o el "Truck Drivin' Man" que va popularitzar Buck Owens.

També va ser impagable el moment en què el respectable va corejar la tornada de "Take Me Home, Country Roads", el clàssic de John Denver, com si es tractés d'un himne d'estadi. Aquelles coses que un no acostuma a veure cada dia.

De la tempesta a la salvació

JOANA SERRAT
Aclam Club, Barcelona

11 d'octubre de 2024

Joana Serrat i la seva banda van desembarcar ahir a la nit en un museu de guitarres de la capital catalana per presentar-hi "Big Wave" (Great Canyon Records). L'enèsima reinvenció d'una artista que no passa dos cops per allà mateix, i que va un pas més enllà amb cada una de les seves obres. Les cançons d'aquest darrer disc són fruit d'una tempesta emocional, i ahir van sonar exactament a això. Una hora i mitja de torrencial electricitat que va culminar amb una catàrtica "Pictures", amb la cantant saltant i somrient a l'escenari com qui acaba d'assolir la salvació. Les coses que pot arribar a fer la música.

The house is a rockin'!

The house is a rockin', don't bother knockin'

The house is a rockin', don't bother knockin'

The house is a rockin', don't bother, come on in

(Stevie Ray Vaughan)

La Casa Dansant de Frank Gehry i Vlado Milunič. Praga, octubre de 2024.

 

Charles Bridge Swing Band

El quartet, actuant el passat 5 d'octubre al matí sobre el pont de Carles.

La Charles Bridge Swing Band. Un quartet de swing, trad jazz i old-time music que sol actuar al pont de Carles, al cor de Praga. En els dies freds i plujosos de tardor, el seu repertori d'estàndards nord-americans pot esdevenir el millor aixopluc possible.