Crossing Muddy Waters

Now the river's wide and deep and brown

She's crossing muddy waters

(John Hiatt)

Les Franqueses del Vallès, gener de 2026.

Sly Dunbar (1952-2026)

Ha mort el bateria Sly Dunbar, una de les dues potes d'Sly and Robbie juntament amb el baixista Robbie Shakespeare (traspassat el 2021). Base rítmica i tàndem de productors important per entendre l'evolució de la música jamaicana durant les dècades dels 70 i els 80, la seva pista també porta fins a discografies com les de Serge Gainsbourg, Mick Jagger, Madonna, Ian Dury o Bob Dylan, amb el qual van gravar els infravalorats "Infidels" (1983) i "Empire Burlesque" (1985).

Remigi Palmero (1950-2026)

Ens ha deixat Remigi Palmero, exponent juntament amb Pep Laguarda i Julio Bustamante d'aquell rock essencialment valencià –rock mediterrani, se'n va dir– que durant la segona meitat de la dècada dels 70 va recollir el testimoni de corrents com el folk rock, la psicodèlia a baixa fidelitat o la cançó d'autor d'ascendència galàctica. Per al record queden àlbums com l'essencial "Humitat relativa" (1979).

"Lonesome, On'ry, and Mean", segons Natchet Taylor

NATCHET TAYLOR

El Barn d'en Greg, Rubí

25 de gener de 2026

Natchet Taylor ha actuat aquest migdia al Barn d'en Greg amb tres quartes parts dels sempre solvents Red Pig Crossing com a banda d'acompanyament –i amb el suport puntual de David Sánchez a l'harmònica i Greg Ryan al fiddle-. Repertori d'originals i versions de tòtems del country que han anat de Hank Williams a Hank III, passant per Johnny Cash, Willie Nelson, George Jones, Merle Haggard, Dave Dudley, Buck Owens, Jerry Jeff Walker, Brad Paisley o Garth Brooks.

Del concert d'avui m'agradaria destacar una lectura gairebé definitiva de "Lonesome, On'ry and Mean", el clàssic de Waylon Jennings –compost i prèviament gravat per Steve Young–. Ja fa temps que la versió que la Natchet Taylor Band sol fer d'aquesta cançó em sembla fins i tot superior a l'original (si és que això és possible). M'agrada com la base rítmica guanya presència, donant més cos i alhora més agilitat a la peça en qüestió. En aquesta ocasió l'ha acabat d'arrodonir un intens diàleg entre la pedal steel guitar d'Aleix Garriga i l'harmònica de David Sánchez.

Francis Buchholz (1954-2026)

Ha mort Francis Buchholz, baixista d'Scorpions entre 1973 i 1992. Un període que pràcticament coincideix amb l'etapa més daurada de la banda alemanya, i per defecte amb un dels capítols essencials de la història del rock dur i el heavy metal. Amb ell a les quatre cordes, els de Hannover van signar obres de la mida de "Lovedrive" (1979), "Animal Magnetism" (1980), "Blackout" (1982) o "Love at First Sting" (1984) –publicar aquestes quatre perles l'una darrere l'altra, de seguida s'ha dit–. També va formar part dels Temple of Rock de Michael Schenker, de Dreamtide i de Phantom 5.

Delícies New Wave a la Mojo de febrer

L'edició de febrer de Mojo dedica la portada a David Bowie i ve acompanyada del recopilatori "Up the Junction". Oportuna selecció de delícies de l'era New Wave amb clàssics i rareses de gent com Billy Bragg, Madness, els Soft Boys, Wilko Johnson o Wreckless Eric. Tampoc hi falten Squeeze i Nick Lowe, els primers amb la peça que titula el disc –en la versió gravada per "Spot the Difference" (2010)– i el segon amb "Cruel to Be Kind" –la primera versió, publicada el 1978 com a cara b del senzill "Little Hitler"–. Dues de les joies més absolutes del seu temps, que fa tan sols un parell de mesos vam poder escoltar en directe a Barcelona, interpretades amb minuts de diferència pels seus respectius autors, en el marc del Festival Feroe.

Rob Hirst (1955-2026)

Ens ha deixat Rob Hirst, bateria de Midnight Oil i coautor de pistes com la massiva "Beds Are Burning", un dels grans clàssics del rock australià de tots els temps. Alguns també el recordaran per Ghostwriters, la banda que va formar amb Richard Grossman (Divinyls, Hoodoo Gurus), i amb la qual va signar la simpàtica peça "Someone's Singing New York New York" el 2007.