Steve Cropper (1941-2025)

Una vegada, fa més anys dels que puc recordar, vaig anar al Poble Espanyol per assistir a un concert del que quedava de la banda dels Blues Brothers. Per ser justos, i per sorpresa meva, en quedava bastant més del que jo m'esperava. Allà teníem al gran Lou Marini. També al llegendari Eddie Floyd, que va sortir a cantar un parell de cançons i pràcticament es va fer seva la nit.

Però si hi havia una figura en aquell escenari que em cridava especialment l'atenció, era la d'Steve Cropper. El guitarrista original de la Blues Brothers Band, però sobretot de les dues bandes de la casa d'Stax: els Mar-Keys i Booker T. & The M.G.'s. Un dels músics que havien gravat "Green Onions" i acompanyat a gegants com Wilson Pickett, Sam & Dave o Rufus Thomas. L'home que havia compost "(Sittin' on) the Dock of the Bay" amb Otis Redding.

Com a component dels Mar-Keys i dels M.G.'s, Cropper va posar les bases del soul amb accent de Memphis. Va gravar a les ordres de Neil Young i va esdevenir part de la 'house band' durant el mastodòntic concert commemoratiu dels 30 anys de carrera discogràfica de Bob Dylan, el 16 d'octubre de 1992 al Madison Square Garden (sí, aquell que va reunir en un mateix escenari a Dylan, Clapton, Young, Petty, Harrison, Wood... i Cropper, entre tants altres).

Després d'aquella llunyana nit d'estiu de 2003 al Poble Espanyol, alguns afortunats vam poder fer realitat un dels somnis de les nostres vides quan Booker T. & The M.G.'s van actuar al Teatre Zorrilla de Badalona per cortesia de la bona gent de Blues & Ritmes. Ho recordo com si fos ahir. Un tros d'història de la música contemporània a tocar dels nostres dits. Un repertori que no admet ni admetrà mai cap comparació. I l'etern Flowers ballant a peu d'escenari, senyal inequívoc d'aprovació en nom de tots els presents.

Ha mort Steve 'The Colonel' Cropper, guitarrista de guitarristes i un dels arquitectes de la música de les últimes sis dècades i mitja. Tenia 84 anys i deixa un buit tan inabastable com una discografia que gravita al voltant de la fundacional "Green Onions", però va molt més enllà. Convindrà repassar-la aquests pròxims dies tot dedicant-li el temps que requereix. Una bona manera de començar pot ser aquest "With a Little Help from My Friends" (1969), la primera obra que va signar pel seu compte.

Jean Knight (1943-2023)

JEAN KNIGHT
(1943-2023)

El southern soul amb tota la seva frescor i amb un batec funk que posa les piles de bon principi. "Mr. Big Stuff", senzill inclòs a l'àlbum del mateix títol (1971), va ser un dels grans èxits de la que sol anomenar-se la segona època d'Stax –els últims anys de la disquera de Memphis-. També és el tema més recordat de tot el catàleg de Jean Knight, vocalista de soul i rhythm & blues originària de Nova Orleans i amb una trajectòria que hauria merescut més repercussió. Des dels seus primers singles a Jet Star/Tribe fins a pistes com aquella greixosa rodanxa funk que és "Do Me" (1972). Ha mort a l'edat de 80 anys.

Floyd Newman (1931-2023)

FLOYD NEWMAN
(1931-2023)

El so d'Stax –i, per extensió, del soul amb accent del Sud dels Estats Units- no s'entendria sense figures com la del saxofonista Floyd Newman. Va ser un dels components originals dels Mar-Keys, la primera banda de la casa de la disquera de Memphis –va gravar "Last Night" (1961)-, i posteriorment va militar també als Memphis Horns –formació impulsada per membres dels mateixos Mar-Keys-. Com a tal, se'l pot escoltar en obres essencials d'Otis Redding –"Pain in My Heart" (1964), "Complete & Unbelievable: The Otis Redding Dictionary of Soul" (1966), "The Soul Album" (1966), "The Dock of the Bay" (1968)-, Wilson Pickett –"In the Midnight Hour" (1965), "The Sound of Wilson Pickett" (1967)-, Etta James –"Tell Mama" (1968)- i Aretha Franklin –"Aretha Now" (1968)-, entre molts altres. Ens ha deixat a l'edat de 91 anys.

Jim Stewart (1930-2022)

JIM STEWART
(1930-2022)

De quan un segell discogràfic podia arribar a identificar tota una ciutat –o gairebé-. Si Detroit va tenir la fàbrica de hits de Motown, el soul amb accent de Memphis es va definir als estudis d'Stax Records al 926 d'East McLemore Avenue. Un antic cinema reconvertit en la base d'operacions d'una disquera que es va situar a l'avantguarda de tot un gènere musical i al voltant de la qual es va gestar una comunitat d'artistes simplement irrepetible.

Eddie Floyd, Otis Redding, Sam & Dave, Rufus i Carla Thomas, Isaac Hayes, Albert King o Arthur Conley, entre molts altres, van publicar els seus discos a través d'Stax o de la seva subsidiària Volt. A tots ells cal sumar-hi les tres bandes d'estudi de la casa, els Mar-Keys, Booker T. & the M.G.'s i els Bar-Kays, i artistes d'Atlantic com Wilson Pickett, que també anaven a Stax a gravar els seus discos mentre les dues companyies van mantenir un acord de distribució que es va trencar el 1968 –iniciant la fase d'inestabilitat que va acabar forçant el tancament d'Stax-.

Ha mort Jim Stewart, fundador del segell juntament amb la seva germana, Estelle Axton –les dues primeres lletres dels seus cognoms formen el terme Stax-. Figura essencial per entendre l'evolució de la música soul, menys coneguda és la seva passió pel country i el rockabilly. De fet, l'embrió d'Stax havia estat Satellite Records, una discogràfica fundada el 1957 per publicar discos d'aquests gèneres. També havia tocat el violí amb una banda local de country, els Canyon Cowboys. Tenia 92 anys.

Mable John (1930-2022)

MABLE JOHN
(1930-2022)

Pocs poden dir que han gravat per Motown i per Stax, les dues discogràfiques per excel·lència de la música soul durant la dècada dels 60 –i més enllà-. Mable John ho va fer, i per postres va arribar a formar part de les Raelettes, el grup de coristes femenines que solia acompanyar Ray Charles. Germana gran del reconegut vocalista de rhythm & blues Little Willie John –el de "Fever"-, va començar a cantar com a corista al mateix temps que treballava en una companyia d'assegurances dirigida per Bertha Gordy, mare de Berry Gordy. Quan aquest va fundar Motown, la senyora Gordy els va posar en contacte i ella va ser una de les vocalistes escollides per enregistrar algunes de les primeres composicions del seu fill.

Després de gravar alguns singles que no van obtingur la repercussió esperada –el més destacable, "Who Wouldn't Love a Man Like That?" (1960)-, va sortir de la discogràfica i va entrar a les Raelettes. El 1966 va publicar a Stax el seu únic àlbum, "Stay Out of the Kitchen", i el 1973 va deixar les Raelettes, el soul i el rhythm & blues per centrar-se en el management de grups de gòspel –tornant esporàdicament a l'estudi de gravació-. El 1986 va impulsar a Los Angeles una fundació de suport a les persones sense llar, i durant les últimes dècades havia reaparegut de forma puntual –la poden veure al documental "20 Feet from Stardom" (2013), de Morgan Neville, i a la pel·lícula "Honeydripper" (2007), de John Syles-. Ha mort a l'edat de 91 anys.