El Sotabosc s'obre camí a la B1

EL SISTEMÄ SUEC

NAUB1, Granollers

13 de febrer de 2015

Observava com es movia David Reig damunt l'escenari, em fixava en la seva gesticulació i pensava en Bruce Springsteen. En un tipus aparentment senzill que porta quelcom molt gran entre mans. I no, no parlo de poder de convocatòria ni de capacitat de generar titulars. Parlo de quelcom encara més gran. D'una vocació i una càrrega emocional que no coneixen límits. D'algú capaç de creure's cada nota fins al punt de llençar-la a l'aire conscient que un instant passat ja no tornarà mai més. De qui posseeix tot allò que cal tenir per a fer que les seves gestes més grans es presentin fàcils als ulls del respectable -això implica taules, sí, però sobretot una sensibilitat extrema i una passió fora de sèrie-. Per a assolir cada una de les ànimes presents sense abandonar mai el to pròxim i gairebé confessional de qui no requereix cap altre argument que la seva pròpia obra.

Així és David Reig. I el seu alter ego musical, El SistemÄ Suec, tampoc es queda curt. Les seves cançons oscil·len entre els batecs orgànics, els ritmes repetitius, l'electricitat abrasiva i l'electrònica casolana. Com The War On Drugs -amb qui comparteix els ressons springsteenians i l'estètica kraut- alternant amb Cabaret Voltaire o Mishima amb Svper. La nit passada va actuar a la NAUB1 en el marc d'una vetllada que tenia com a eixos centrals l'antifolk i el seu màxim exponent a casa nostra, Maurici Ribera, conegut artísticament com The Missing Leech -també estava prevista una actuació seva, però no va poder assistir a l'acte per motius de salut-. La projecció del documental "This Is The Unfinished Story of The Missing Leech (A Film About Something Called Antifolk)" (2014), òpera prima tant del director Vicenç Ferreres com de la productora Plans Films.

El SistemÄ Suec va participar a la banda sonora del film amb una versió d'"Et truco, no hi ets, no sé què dir-te", l'original de The Missing Leech amb què va trencar el gel a la B1. I no només això. Des de fa alguns mesos forma part també de l'escuderia d'El Mamut Traçut, la discogràfica impulsada pel propi Ribera amb l'objectiu de potenciar una escena independent autòctona que s'ha autobatejat com a Sotabosc. Concepte, el del segell com a punt de trobada de ments singulars, que ell mateix va reivindicar repetidament al llarg d'una actuació on no van faltar peces com "Supernova", "La la la les llums" o la pròpia "El Sotabosc" -a més del material encara inèdit que integrarà el seu proper ep-. I una escena, aquest Sotabosc en lenta però constant expansió, que té en El SistemÄ Suec un dels seus més grans valors.