dijous, 12 de febrer del 2015

The New Raemon - "Oh, rompehielos" (2015)

Fotograma del videoclip de "Reina del Amazonas".


"Fin de ciclo", proclama una vegada darrere l'altra Ramón Rodríguez durant els compassos finals d'"Al margen". I ho fa amb la insistència de qui vol passar pàgina o, potser, ja l'ha passat. Perquè, efectivament, "Oh, rompehielos" (2015) tanca una etapa vital en la trajectòria de Rodríguez -o potser n'enceta una de nova, això ho dirà el temps-. La que va començar ara fa set anys, quan el barceloní emergia de les cendres de Madee amb un projecte, The New Raemon, que cinc discos després és una incontestable institució de la música independent facturada a casa nostra. La que va començar a dibuixar signes de convulsió en aquell "Tinieblas, por fin" (2012) marcat per un escenari social i polític que no ha anat a menys, i que començava a tancar-se un any més tard, quan l'autor d'"A propósito de Garfunkel" (2008) comunicava la seva intenció d'abandonar els escenaris.

Per sort, la sang no va arribar mai al riu. Després d'un perèntesi que Rodríguez va ocupar amb un fugaç retorn de Madee i amb el projecte Convergència i Unió -juntament amb Martí Sales i Maria Rodés-, la passada tardor reapareixia The New Raemon amb una gira acústica que el va portar arreu de la Península. Bones notícies com a preludi d'un retorn discogràfic que s'ha materialitzat recentment i pel qual Rodríguez ha tornat a la seva discogràfica de tota la vida, BCore.

El resultat ha estat el citat "Oh, rompehielos", deu peces que en certa manera resumeixen alguns dels trets que han definit fins a data d'avui el discurs de The New Raemon. Aquella lírica en constant mirada interior, aquell sentit de la melodia que, sense renunciar als passatges més cristal·lins -"Una historia real", "El Yeti"- ni als repunts èpics -"Quimera" o la peça titular-, és capaç de brindar perles tan brillants com "Reina del Amazonas". El primer single que s'ha extret del disc. I també l'objecte d'un contagiós videoclip dirigit per Lyona i protagonitzat per Nao Albet i Anna Hierro amb direcció de fotografia de Noemí Elías. Poden veure'l aquí.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada