Antifolk goes Celtic Punk

Bryan McPherson.

Si l'antifolk es troba musicalment a mig camí entre el punk i el folk, Bryan McPherson n'és un perfecte exponent. És originari de Boston, es va formar musicalment a la prolífica escena punk autòctona i porta editats una pila de discos que parteixen d'aquell background per a tenyir-lo de motius cèltics. Les seves cançons són ràpides, urgents i directes. Tres acords a tota pastilla, versos sense embuts i consciència de classe (treballadora, és clar). És originari de Boston, deia, però actualment té la seva base d'operacions a l'altra punta dels Estats Units, a Los Angeles. I pel camí es va establir temporalment a Nova York, on va formar part de l'escena antifolk que orbita al voltant d'epicentres com el Sidewalk Cafe.

Jo el vaig descobrir la primavera de 2007, precisament a través d'un portal digital dedicat a l'antifolk i amb el que era aleshores el seu darrer disc, "Fourteen Stories" (2006). Mesos després vaig tenir ocasió de veure'l en directe al propi escenari del Sidewalk, tot sol amb la seva guitarra i una veu que feia saltar espurnes tot proclamant veritats com temples. El moment definitiu d'aquell concert? "Don't Terrorize Me", tot un tros d'himne -inclòs a "Fourteen Stories"- a la tornada del qual vam cantar tots els presents com si ens hi anessin les nostres pròpies vides. I és que si a l'estudi era McPherson brillant, en un escenari encara ho resultava més.

Han passat els anys, McPherson s'ha traslladat a Califòrnia i les coses semblen anar-li prou bé. El seu darrer disc, "American Boy/American Girl" (2012) ha rebut elogis de la crítica especialitzada, i li ha obert unes quantes portes. Sense anar més lluny, aquest hivern està de gira per Europa com a teloner d'uns il·lustres veterans del Celtic Punk bostonià, ni més ni menys que Dropkick Murphys. El proper dimarts 17 -un mes abans del St. Patrick's Day- seran a la barcelonina sala Razzmatazz, amb un cartell on també figuren dues propostes tan potents com les dels canadencs Mahones i els irlandesos Blood or Whiskey. Es recomana assistir-hi amb molta set de cervesa.

Bryan McPherson (Bandcamp)