Dóna gust aprendre en poc més d'una hora allò que, per obvi que pugui semblar, no havies après en tota una vida. Ahir a la tarda vaig tenir el gust d'assistir a un taller de composició i producció de cançons -va tenir lloc a l'equipament municipal El Gra de Granollers-. Tota una lliçó magistral de creació pop impartida ni més ni menys que per David Carabén (Mishima). Apuntant a la documentació, l'exploració i la inquietud com a vies d'accés directe a la inspiració, va explicar experiències personals en el camp de la composició i va exemplificar com Harry Nilsson l'havia portat a descobrir Randy Newman, com part de l'obra d'aquest últim enllaça amb les de Shakespeare o Edgar Allan Poe, i com els mateixos conceptes prèviament enllaçats conflueixen també en la filmografia de David Lynch, un muntatge de Marcel Duchamp o la discografia de Nick Cave. I és clar, com tots aquests referents acaben esdevenint catalitzadors de nova creació artística. La resta la fa l'ofici. I Carabén, ja se sap, en té moltíssim. Geni i figura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada