El SistemÄ Suec - "Tangram" (2017)

Si la millor manera com un artista es pot acomiadar és signant una de les seves obres definitives, David Reig pot estar ben satisfet. No és que el músic olotí s’acomiadi, ell mateix ha promès pels canals digitals que ben aviat el podrem escoltar al capdavant de noves aventures, però sí que ha posat punt i final al que possiblement hagi estat el capítol més celebrat de la seva trajectòria musical, El SistemÄ Suec. Un projecte unipersonal que ha servit a Reig per a facturar cançons pop de vocació fresca i perfeccionista i, a la vegada, maridar essències orgàniques i formes digitals.

Dèiem que Reig pot estar satisfet. Que posa punt i final a El SistemÄ Suec amb una de les seves obres definitives. Tant és així, que “Tangram” (2017, El Mamut Traçut) es perfila com un viatge a l’essència mateixa d’aquest projecte. La revisió, la reordenació i la posada al dia d’un llegat musical que mereix ser reivindicat a viva veu. No ens trobem, encara que pugui semblar-ho a simple vista, davant de cap antologia sinó d’un disc nou en tota regla que recupera i actualitza temes ja coneguts (“La tàctica Mollá” o l’eterna “La la la les llums”) i els contextualitza al costat de composicions noves com “Teoria del Kaos” o la inicial “El Sotabosc”, sentit homenatge a l’escena subterrània de la qual El SistemÄ Suec ha format part al costat de companys de segell com The Missing Leech o Mad’zelle -aquesta última present en diversos temes del disc que ens ocupa-.

Explica Reig a la seva pàgina web que l’arrel de “Tangram” va ser la necessitat d’ordenar diversos aspectes de la seva vida, inclòs el seu propi alter ego musical. Va ser a partir d’aquest procés com va passar revista a la feina feta i l’obra acumulada, en va triar les cançons amb què encara es podia identificar -catorze en total, la resta les va descartar- i, com qui encaixa les peces d’un trencaclosques, les va utilitzar per a construir “Tangram”. Oportú títol doncs per a un treball que suposa el primer àlbum d’El SistemÄ Suec -fins ara tan sols havia publicat singles i ep’s-, i a la vegada esdevé la mirada definitiva a una trajectòria immaculada. “Ens retirem a temps amb la tàctica Mollá”, canta Reig a l’última pista del disc. Tant de bo les seves noves aventures sonores no es facin esperar.

Originalment publicat a B-Magazine.

Nova peça i vídeo d'El SistemÄ Suec

El SistemÄ Suec, alter ego de David Reig, ha avançat una de les peces que formaran part del seu proper disc. Un "Tangram" que veurà la llum el mes vinent a través d'El Mamut Traçut i del qual ja podem escoltar "Teoria del kaos", de la qual ell mateix ha realitzat aquest videoclip.

The Missing Leech - "Painted by Covers" (2016)

Estètica de sèrie b que evoca les pel·lícules de terror de la Universal al nou videoclip de The Missing Leech, "Painted by Covers" -peça corresponent al seu últim disc, "Sacsejant el Sotabosc" (2015, El Mamut Traçut)-. El clip el va rodar la gent de Plans Films a la casa-museu romàntic Can Delger de Caldes de Montbui, i compta amb les actuacions del propi Maurici Ribera (The Missing Leech), Martina Borrut (Mad'zelle) i David Reig (El SistemÄ Suec), tots ells part de la família musical que és El Mamut Traçut i agents actius d'aquesta microescena que és el Sotabosc. Poden veure el videoclip aquí.

El Sotabosc va a la UB

RAN RAN RAN

Els Vespres d'Hivern, Universitat de Barcelona (UB)

18 de març de 2016

Ran Ran Ran ja havien dit tot allò que havien vingut a dir, però el respectable no n'havia tingut prou i els va demanar un bis. "Farem una cançó d'un amic nostre", va anunciar Ferran Baucells abans d'enfilar la vitalista revisió marca de la casa de "Vora el foc", un original de Maurici Ribera (The Missing Leech). Reveladores paraules, les del cantant i vocalista. Perquè, a l'hora de fer versions, la majoria de bandes solen recórrer als cançoners d'aquells artistes que els han inspirat i que en algun moment els han servit com a referents -i això es tradueix, en el cas que ens ocupa, en noms com Pavement, Yo La Tengo, Pixies, Violent Femmes o la Velvet Underground-. En canvi Ran Ran Ran opten per homenatjar un amic, i això diu moltíssim d'ells.

Però comencem pel principi. Pel principi de tot, vull dir. Ran Ran Ran és una de les bandes que han donat forma al Sotabosc, una escena tan independent que el terme indie li va petit. Un entorn en constant retroalimentació amb circuits globals com el de l'antifolk i on militen entre d'altres El SistemÄ Suec -projecte personal de David Reig, baixista dels propis Ran Ran Ran-, el citat Ribera i Martina Borrut (Mad'zelle), que ahir va acompanyar la banda barcelonina durant bona part del repertori. En altres paraules, una escena de naturalesa essencialment subterrània va desembarcar en un dels espais més solemnes de la ciutat de Barcelona, el Paranimf de l'edifici històric de la UB. I ho va fer per la porta gran: de la mà d'un cicle, Els Vespres de la UB, que ahir acomiadava la seva primera edició hivernal amb xifres d'allò més rodones -ple gairebé absolut a les quatre sessions organitzades entre els mesos de febrer i març-.

El primer avís que Ran Ran Ran apuntaven amunt es va produir a finals de l'any passat amb el seu fitxatge per l'escuderia Bankrobber i la conseqüent edició de "Ran Ran Ran" (2015), un recopilatori que aportava llum a l'obra del grup -tres discos autoeditats fins aleshores-. El segon avís va tenir lloc ahir mateix mentre una part important del respectable entonava amb tanta naturalitat com complicitat peces com "Gernació" -durant la qual el bateria Jordi Farreras es va passejar per la sala utilitzant tot allò que se li posava al davant com a instrument de percussió: tota una cursa de fons tenint en compte les dimensions de l'espai-. La qual cosa vol dir que el públic aplegat a la UB no era dels que va als concerts perquè toca sinó coneixent allò que va a escoltar. Que per minoritària que sigui, a Barcelona existeix una massa crítica i que la gent de Sones -promotora del cicle- i Bankrobber l'ha sabut localitzar i mobilitzar. I que Ran Ran Ran van arribar a actuar en un espai emblemàtic havent-se guanyat prèviament els cors d'aquesta massa crítica. De vegades, la feina ben feta dóna grans resultats. Per molts anys.

Lligams del Sotabosc

NANDO CABALLERO + THE MISSING LEECH

Ateneu El Centre, Caldes de Montbui

4 de desembre de 2015

Com més voltes hi dono, més lligams vaig trobant entre les trajectòries artístiques i vitals de Maurici Ribera (The Missing Leech) i Nando Caballero. Músics, independents, singulars, locutors radiofònics, melòmans, activistes i protagonistes respectivament dels dos primers documentals realitzats per la productora Plans Films. I la cosa encara va més enllà: tots dos s'han hagut d'allunyar temporalment dels escenaris al llarg dels darrers anys per motius de salut que afortunadament han anat a menys. I tots dos han enregistrat un tema per al documental de l'altre. Caballero va fer al seu moment "Dona dels gats", peça original del propi Ribera amb què ahir va cloure el seu set acompanyat del propi autor. The Missing Leech, de la seva banda, va compondre "Rock and Roll Heart" pensant en Caballero. La va interpretar també durant una actuació on alternaria temes en solitari amb d'altres on el va acompanyar el sempre solvent i oportú David Reig (El SistemÄ Suec) al baix. Una bonica vetllada amb un doble cartell d'allò més coherent.

Nando Caballero.

The Missing Leech.

The Missing Leech & El SistemÄ Suec.

Primer disc oficial de Ran Ran Ran

Ran Ran Ran - Foto Noemí Elías.

De Hi Jauh USB a l’Antic Forn de Vallcarca i d’Ultra-Local Records al Gorg Màgic. Parlar de Ran Ran Ran equival gairebé a traçar un mapa d’allò que el seu bon amic Maurici Ribera va anomenar Sotabosc. Una escena independent tan independent, que fins i tot el terme indie li va gran -o petit, segons com es miri-. Una mena d’antifolk a la catalana on el nexe d’unió entre els diferents actors no és una sonoritat determinada sinó una vocació, una filosofia i una manera d’entendre i relacionar-se amb el món.

Ran Ran Ran va començar gairebé com un epíleg dels mai prou valorats Tired Hippo. Un vehicle que permetia al prolífic Ferran Baucells revisar l'obra d'un dels seus avantpassats, el poeta del segle XIX Josep Baucells. Sobre el paper, a l’estudi, van ser tota una colla d’amics i coneguts els que el van ajudar a donar forma al projecte. Sobre el terreny, a l’escenari, la formació es va reduir a la sola presència del propi Baucells i d’un dels bateries més eclèctics i imprevisibles d’aquesta banda dels Pirineus, Jordi Farreras. Duet de guitarra i bateria, com White Stripes, Two Gallants i Vàlius però sense assemblar-se a cap d’ells. De fet, si una cosa tenen Ran Ran Ran és que tot allò que fan pot sonar familiar i a la vegada no assemblar-se a res que hagin escoltat vostès abans. Folk, rock, pop, electrònica de baixa fidelitat, lírica extrema i melodies de les que fan diana sense ni tan sols proposar-s’ho. La Velvet, Violent Femmes, Pavement i Jeffrey Lewis retroalimentant-se els uns als altres des d’un soterrani del Poblenou.

Els poemes de Josep Baucells van servir d'inspiració a l'hora de donar forma a un primer compacte autoeditat, “Més Brots” (2013), al qual seguirien dos anys més tard “Tot OK Stop” -amb producció d’Arnau Vallvé (Manel)- i “L’encyclopèdie”. Ha estat a partir de tots tres títols com Bankrobber ha acabat confeccionant el que es pot considerar com el primer disc oficial de la banda. “Ran Ran Ran” (2015) són quinze peces que repassen la trajectòria del duet fins a data d’avui i obren les portes d’un futur que, atenció, es perfila amb forma de trio. El que conformen Baucells, Farreras i el no menys polifacètic David Reig (El SistemÄ Suec). Un altre sospitós habitual d’aquest Sotabosc que comença a donar fruits tan saborosos com el que ens ocupa.

Originalment publicat a B-Magazine.

El SistemÄ Suec, en cassette

Han tingut mai el gust d’escoltar un disc sabent que disposen vostès d’una peça única? Doncs això és més o menys el que experimentaran els afortunats que aquests dies adquireixin una de les vint-i-set còpies de “Låt Oss Tala Om Kärlek” (2015, El Mamut Traçut), el nou llançament discogràfic d’El SistemÄ Suec, editat exclusivament en cassette -el llançament es va fer coincidint amb el Cassette Store Day- i en edició limitada a les citades vint-i-set unitats. O més ben dit, vint-i-sis: sembla ser que l’última còpia prevista va sortir defectuosa.

Sigui com sigui, i tornant al principi, qualsevol que hagi adquirit un exemplar físic de “Låt Oss Tala Om Kärlek” -el títol, segons l’autor, vindria a ser una mena de traducció d’“Anem a parlar d’amor”– disposa d’una peça única. Perquè, a banda dels títols enumerats al booklet corresponent, s’inclouen dos temes ocults que varien en cada unitat. I si d’això no se’n diu artesania, com a mínim sí que és tota una declaració d’intencions i d’amor a l’oient.

I què trobem exactament a “Låt Oss Tala Om Kärlek”? Doncs algunes de les peces d’Squashlab, l’antic alter ego de David Reig. Tal i com les va concebre al seu dia, però remesclades i amb les veus regravades -els originals eren en anglès; les noves versions en català-. Cançons que ja denotaven ofici i que acabarien esdevenint el punt de partida de tot el que vindria després. L’embrió, en definitiva, d’un projecte cuinat a foc lent i actualment en procés de consolidació. També disponible com a descàrrega digital.

Originalment publicat al B-Magazine de Brubaker.

El Bro Fest 2015 en cinc apunts

BRO FEST 2015

Antic Forn de Vallcarca, Barcelona

6 de juny de 2015

Primer apunt. La d'ahir era probablement una de les pitjors nits de l'any per a celebrar a Barcelona un esdeveniment dedicat a la música independent. Perquè tocava Champions. Perquè el Barça s'enfrontava a la Juventus en una final a Berlín. Perquè si guanyava -i així va ser- faria història. I perquè, ja se sap, això equival a carrers buits i a una ciutat pràcticament paralitzada. Doncs bé, si la gesta del Barça va ser èpica, encara ho va ser més la d'El Mamut Traçut. Segell discogràfic de referència d'allò que s'anomena Sotabosc i organitzador d'un festival, el Bro Fest, que celebrava la seva tercera edició a l'Antic Forn de Vallcarca. Sense gols ni multituds, però amb una selecta minoria que sabia què anava a veure (i sobretot a escoltar) i un cartell que acabaria superant tota expectativa possible.

Segon apunt. Els millors concerts solen ser d'aquesta mena. Duts a terme gairebé perquè sí i amb els esdeveniments succeint-se gairebé fruit de l'atzar. Qui s'havia perfilat com a cap de cartell, Sleepwalker's Station -alter ego del berlinès Dani del Valle-, ni tan sols es va presentar. A aquestes alçades encara no està clar si es va perdre pel camí, si va decidir anar-se'n a veure el futbol o si va ser abduït per un ovni al més pur estil Jim Sullivan. El cas és que no va aparèixer, la qual cosa va donar més temps a The Missing Leech per a esplaiar-se amb els improvisats minisets que oferia entre actuació i actuació, i durant els quals va comptar com a acompanyants amb tota la resta de formacions del cartell. El final amb "Psychedelic Dream" elevada pel nervi de Liannallull i amb David Reig (El SistemÄ Suec) fent saltar espurnes del baix, va ser dels que no s'obliden.

Tercer apunt. Quan El SistemÄ Suec i Ran Ran Ran toquen junts -ja sigui els temes de l'un o dels altres-, és com si The War On Drugs es fusionessin amb Violent Femmes. Parlem de tres músics tan refotudament bons, i de dos repertoris tan enormes, que tot adjectiu pot ser possible però a la vegada es queda curt. I per cert, si mai necessiten que algú els apagui un incendi, probablement David Reig sigui el seu home. No és que ahir n'apagués cap, no va caler, però sí que es va presentar l'olotí com l'home més polivalent de la nit. Primer, actuant sota el seu alter ego El SistemÄ Suec -ampliat amb els propis Ran Ran Ran a la recta final-. Després, fent de baixista amb Ran Ran Ran i The Missing Leech. I finalment, interactuant amb Liannallull mentre aquests acompanyaven el propi Maurici Ribera (The Missing Leech). Vaja, que va tocar amb tothom i tothom es va beneficiar dels seus serveis. De seguida s'ha dit.

Quart apunt. El de Liannallull ja es pot qualificar com un dels directes més potents en aquesta banda dels Pirineus. Els del Baix Montseny oferien ahir el seu segon concert amb una formació renovada i ampliada per components de Pytra Oyster -el primer el van oferir el passat mes d'abril en el marc del Gorg Màgic Festival-. "Encara estem una mica verds", confessava Jordi Espinach un cop fora de l'escenari. Doncs ningú ho diria, tenint en compte la potència, la solvència i la seguretat exhibides durant mitja hora llarga que va passar volant. Pluja de decibels, tempesta elèctrica i un discurs sonor que encadena MC5 amb els Bad Seeds i Hawkwind amb els Stooges més animals. "Jo no vull el vostre paradís" i "No fer res" van sonar com mai ho havien fet, i composicions recents -i inèdites a data d'avui- com "L'àvia" auguren el millor dels futurs.

Cinquè apunt. El SistemÄ Suec, Ran Ran Ran, Liannallull i The Missing Leech. Quatre ferms exponents d'allò que el propi Maurici Ribera va anomenar Sotabosc -una mena d'escena Antifolk cultivada a casa nostra-. Quatre propostes musicals que s'expressen en català -bé, Ribera ho fa també en aranès, anglès i el que vostès vulguin-, però que no solen obtenir ressò en totes aquelles òrbites tan nostrades on la llengua sembla haver esdevingut un gènere en si mateixa. No són els únics, no gaire lluny d'ells hi trobem noms com els de Vàlius, Sam Destral o Trau. Discursos outsiders en la mateixa tradició d'un Pau Riba, un Oriol Tramvia o uns Surfing Sirles. I a la vegada talents desaprofitats en un mercat capaç de celebrar la mediocritat si es presenta aquesta amb la bandera adequada. Creguin-me, algun dia es parlarà de tots ells en clau històrica. Però les seves gestes, allò que un dia serà objecte d'estudi, estan tenint lloc ara mateix. No ens les perdem.

Liannallull.

El SistemÄ Suec.

Ran Ran Ran.

The Missing Leech.

Nou videoclip d'El SistemÄ Suec

Brubaker acaba d'estrenar en exclusiva el nou videoclip d'El SistemÄ Suec, "Esborrar l'hivern". Es tracta del segon single extret del doble ep "Nits digitals/Matins analògics" (2015, El Mamut Traçut), i compta amb les col·laboracions de MuntionFIRE i Martina Borrut (Mad'zelle). Poden visionar-lo aquí.

Garage Rock Goes Antifolk

RAN RAN RAN + LIANNALLULL + THE MISSING LEECH

Gorg Màgic Festival @ Heliogàbal, Barcelona

9 d'abril de 2015

Si algú es pregunta què nassos és el rock'n'roll, la resposta és avui més senzilla que mai. El rock'n'roll és el concert que The Missing Leech va oferir la nit passada a l'Heliogàbal, en el marc del Gorg Màgic Festival. I sobretot en són els darrers minuts. Els compassos finals de "Psychedelic Dream", la primera peça que Maurici Ribera ha compost amb una banda d'acompanyament on figuren entre d'altres components de Sickbrain i Liannallull -i un tema on ressonen amb força 13th Floor Elevators i Electric Prunes-. Ribera va acabar la peça en qüestió cantant -i ballant- damunt la barra del bar, saltant al buit i gairebé esclafant de passada la mà del baixista, Edu Mató, que es trobava al terra després d'haver-hi llançat el seu instrument com qui és conscient que el món s'acaba i vol morir matant. Tot això, enmig d'una orgia de soroll i repunts àcids que van elevar la sala a esferes rarament assolibles. 

Abans, havia tingut lloc tot una bateria de píndoles -títols que formaran part del proper disc de The Missing Leech i dards de precisió com "1998" o "Somriu"- que havien posat el local de potes enlaire a ritme de garatge, psicodèlia i protopunk -i antifolk, és clar-. Recta final d'un triplet del qual formaven part també els propis Liannallull i Ran Ran Ran. Havien trencat el gel aquests últims, augmentant el seu format habitual de guitarra i bateria amb el baix de tot un David Reig (El SistemÄ Suec). Indie pop amb totes les seves lletres, de textures folk i amanit amb la sensibilitat poètica de Ferran Baucells. Amb Jordi Farreras passejant-se per la sala i transformant tot objecte possible -tamborets, columnes i tot allò que es trobés davant- en instrument de percussió. I acomiadant-se amb una relectura de "Vora el foc" (The Missing Leech) que van fer sonar com si es tractés d'"Hymn for a Village" (James).

Liannallull estrenaven nova formació, resultat d'una metamorfosi que ha ampliat la banda liderada per Jordi Espinach amb la bateria de Dani Perarnau, el baix de Nico Flors i el teclat de Noe González -els dos últims provinents de Pytra Oyster-. Van recuperar pistes dels seus àlbums més recents -"Vés en compte amb un futur", "No fer res"-, però sobretot van dedicar el set a estrenar material de nova factura, temes encara inèdits que ja són fruit de l'actual format de la banda. El resultat va ser tot un atac frontal de rock de garatge i rhythm & blues d'elevadíssim voltatge, amb passatges lisèrgics i prement l'accelerador a fons. A destacar "L'àvia", una peça capaç d'elevar qualsevol temperatura i que promet esdevenir tot un clàssic de Liannallull un cop l'hagin passat per l'estudi. Una nova etapa que promet emocions fortes i grans alegries.

RAN RAN RAN. Indie, folk i sensibilitat poètica.

LIANNALLULL. Nova etapa.

THE MISSING LEECH. Rock'n'roll.

El SistemÄ Suec: "Nits digitals" / "Matins analògics" (2015)

La nit i el dia, el fet analògic i el fet digital, les guitarres acústiques i la maquinària electrònica. El nou lliurament discogràfic d'El Sistemä Suec va de dualitats. De fet, no es tracta d'un únic llançament sinó de dos ep's que han vist la llum aquesta setmana de manera simultània i sota el paraigües d'El Mamut Traçut. "Nits digitals" i "Matins analògics", es titulen. El primer l'ha enregistrat de nit i colze a colze amb un dels productors electrònics a l'alça a casa nostra, MuntionFIRE. Quatre temes on l'alter ego de David Reig enfila la seva vessant més avançada i onírica, i on també intervenen companys de segell i vells coneguts com Martina Borrut (Mad'zelle) o Ariadna Rius. Ressons de The XX, OMD o The Postal Service que troben el seu revers a "Matins analògics". Un ep enregistrat en sessions matinals i mitjançant instruments acústics. Novament ens trobem davant quatre pistes -d'entre les quals destaca la hipnòtica, irresistible i potencialment clàssica "La la la les llums", peça titular del darrer single d'El SistemÄ Suec- on Reig explora els seus registres més crus i orgànics. Repeteixen Borrut i Rius a l'apartat de col·laboradors, i s'hi sumen Jordi Barcons i Sam Destral. Dos ep's, dos registres, dues mirades i una única certesa: "Nits analògiques" i "Matins digitals" refermen El SistemÄ Suec com un dels valors més absoluts d'aquesta escena independent que algú va batejar com a Sotabosc. Perquè deixen petit tot el que l'olotí havia enregistrat fins a data d'avui -que no és poc-. Perquè perfilen un discurs singular i en molts aspectes inèdit en aquestes latituds. I perquè el potencial d'aquestes cançons equival a un passaport cap a l'eternitat.

El SistemÄ Suec (Bandcamp)

El Sotabosc s'obre camí a la B1

EL SISTEMÄ SUEC

NAUB1, Granollers

13 de febrer de 2015

Observava com es movia David Reig damunt l'escenari, em fixava en la seva gesticulació i pensava en Bruce Springsteen. En un tipus aparentment senzill que porta quelcom molt gran entre mans. I no, no parlo de poder de convocatòria ni de capacitat de generar titulars. Parlo de quelcom encara més gran. D'una vocació i una càrrega emocional que no coneixen límits. D'algú capaç de creure's cada nota fins al punt de llençar-la a l'aire conscient que un instant passat ja no tornarà mai més. De qui posseeix tot allò que cal tenir per a fer que les seves gestes més grans es presentin fàcils als ulls del respectable -això implica taules, sí, però sobretot una sensibilitat extrema i una passió fora de sèrie-. Per a assolir cada una de les ànimes presents sense abandonar mai el to pròxim i gairebé confessional de qui no requereix cap altre argument que la seva pròpia obra.

Així és David Reig. I el seu alter ego musical, El SistemÄ Suec, tampoc es queda curt. Les seves cançons oscil·len entre els batecs orgànics, els ritmes repetitius, l'electricitat abrasiva i l'electrònica casolana. Com The War On Drugs -amb qui comparteix els ressons springsteenians i l'estètica kraut- alternant amb Cabaret Voltaire o Mishima amb Svper. La nit passada va actuar a la NAUB1 en el marc d'una vetllada que tenia com a eixos centrals l'antifolk i el seu màxim exponent a casa nostra, Maurici Ribera, conegut artísticament com The Missing Leech -també estava prevista una actuació seva, però no va poder assistir a l'acte per motius de salut-. La projecció del documental "This Is The Unfinished Story of The Missing Leech (A Film About Something Called Antifolk)" (2014), òpera prima tant del director Vicenç Ferreres com de la productora Plans Films.

El SistemÄ Suec va participar a la banda sonora del film amb una versió d'"Et truco, no hi ets, no sé què dir-te", l'original de The Missing Leech amb què va trencar el gel a la B1. I no només això. Des de fa alguns mesos forma part també de l'escuderia d'El Mamut Traçut, la discogràfica impulsada pel propi Ribera amb l'objectiu de potenciar una escena independent autòctona que s'ha autobatejat com a Sotabosc. Concepte, el del segell com a punt de trobada de ments singulars, que ell mateix va reivindicar repetidament al llarg d'una actuació on no van faltar peces com "Supernova", "La la la les llums" o la pròpia "El Sotabosc" -a més del material encara inèdit que integrarà el seu proper ep-. I una escena, aquest Sotabosc en lenta però constant expansió, que té en El SistemÄ Suec un dels seus més grans valors.

Documental Antifolk + Illa Carolina

Dues propostes sonores per aquest cap de setmana:

*THE MISSING LEECH: Documental + Concert.
Divendres, 13 de febrer - 22h.
NAUB1 - Avda. Enric Prat de la Riba, 77 (Roca Umbert) - GRANOLLERS
"This Is the Unfinished Story of The Missing Leech (A Film About Something Called Antifolk)" és l'òpera prima de Plans Films. Un documental dirigit per Vicenç Ferreres al voltant de la figura i l'obra de Maurici Ribera, el seu alter ego musical The Missing Leech i l'escena antifolk de la qual ha esdevingut ambaixador a casa nostra. Part del seu metratge es va enregistrar a la NAUB1, que aquest divendres projectarà el documental en una sessió on seran presents tant el director com el protagonista. Posteriorment, hi haurà antifolk en directe i per partida doble amb les actuacions d'El SistemÄ Suec i el propi Maurici. Tancarà la nit Brubaker DJ Set -és a dir un servidor i una maleta plena de plàstics que fan soroll-. Més informació.

*ILLA CAROLINA
Dissabte, 14 de febrer - 19h.
ESPAI BM - c/. Nou, 19 - GRANOLLERS
2014 va ser un any triomfal per a Illa Carolina. Perquè van haver de lluitar literalment contra els elements i se'n van sortir. Perquè van lliurar un disc tan definitiu com "Bengala". I perquè el van acabar tocant a la sala Foyer del Liceu en el marc d'un cartell on figuraven autèntiques delicatessen tant d'aquí com de fora. Aquest 2015 tornaran a sortir a la carretera, i ho faran amb una gira que els portarà a algunes de les principals ciutats de l'Estat. Abans que facin les maletes, tindrem el privilegi d'escoltar-los de prop i en un espai singular. Una actuació de petit format en el marc d'una galeria d'art. Entrada lliure amb aforament limitat. Més informació.

El Sistemä Suec

David Reig, dissabte passat a Ràdio Sant Joan - Foto: Montse Riol.

El Sistemä Suec és l'alter ego de David Reig. I un dels projectes més frescos que ha donat darrerament el pop cantat en català. Des de la Garrotxa, cançons curtes i immediates agrupades en ep's. N'ha editat quatre. Tots ells farcits de temes rodons que, com aquelles elegants caràtules en blanc i negre, evoquen el significat genuí del terme indie. Fans de Samitier, Fred i Son i els primers Mishima, es troben d'enhorabona. A la web de Brubaker poden llegir l'entrevista que Maurici Ribera (Trilogy Rock, The Missing Leech) va mantenir dies enrere amb el propi Reig.

www.elsistemasuec.com