Realitat virtual i alterada

The Grateful Dead a la portada de RS.

Dies enrere em vaig acostar a l'establiment del centre de Barcelona on acostumo a comprar premsa internacional. Com de costum, em vaig adreçar a la prestatgeria on s'exposen les publicacions de temàtica musical i cinematogràfica, amb l'objectiu de mirar, remenar i finalment triar. I per comparar portades, és clar. L'edició nord-americana de Rolling Stone -l'espanyola ha passat recentment a millor vida- mostrava un muntatge psicodèlic al voltant de The Grateful Dead, que recentment han commemorat el seu cinquantè aniversari amb una breu gira pels Estats Units. Q tenia com a reclam un imponent Kanye West. NME dedicava la portada a Amy Winehouse -amb motiu de l'estrena del documental "Amy" (2015)-. Uncut i Mojo, respectivament, destacaven David Byrne i The Who. Aquests últims també eren protagonistes d'una edició especial d'una publicació no anglosaxona de referència com és Les Inrockuptibles -al país veí, una revista pot treure una edició especial sobre The Who, cosa impensable a casa nostra, on tota publicació musical mínimanent seriosa ja té prou feina si aconsegueix sortir cada mes-. En castellà, Rockdelux i Ruta 66 apostaven per Marc Almond i Tame Impala, respectivament, mentre Popular 1 celebrava les seves 500 edicions amb un collage de portades històriques -totes amb referents indiscutibles de la història del pop i el rock-. En català, Obeses ocupaven la portada d'Enderrock. The Grateful Dead, Kanye West, Amy Winehouse, David Byrne, The Who, Marc Almond, Tame Impala i... Obeses. Com si no existíssin Dulce Pájara de Juventud, Le Petit Ramon, Ferran Palau, The New Raemon o Brighton 64 -per citar algunes bandes catalanes que han editat treballs destacables durant els darrers mesos-. Francament, de vegades tinc la sensació de viure en una mena de realitat virtual i alterada com la de Matrix -i el problema, que consti, no és Enderrock sinó un país on destaca el que destaca mentre a la resta del món ho fan Kanye West o David Byrne-.