L'ètica de treball segons Mick Fleetwood

Mick Fleetwood.

"Hem hagut de pencar moltíssim. Recordo com muntava la bateria quan vaig començar. Aleshores formava part d'una petita banda de Notting Hill Gate. Tots érem menors d'edat i tocàvem en un pub. Ens ho havien demanat! Vaig entrar amb el meu kit de bateria i vaig preguntar on l'havia de col·locar, perquè em pensava que hi hauria un escenari. El propietari ni tan sols em va mirar, simplement em va assenyalar el lloc. Jo vaig preguntar on era l'escenari, i ell em va tornar a assenyalar una catifa. Allò em va descol·locar, però un cop vaig ser damunt la catifa vaig entendre que m'havia de posar a treballar. Això ho aprenies molt de pressa, ja fos quan et reclamaven una cervesa i un entrepà de pernil, o simplement quan tenies el privilegi de tocar. Et convenia tenir una ètica de treball. (...) El que acabaves aprenent era que podies ser el millor músic del món, però si no et presentaves a l'hora de desfer l'equip amb els teus companys espatllaves el concert. Aquesta mena de coses no importen quan estàs a la teva habitació amb els amics, escoltant discos i tocant la pandereta, però passen a ser fonamentals tan bon punt l'amo d'un local et diu que t'enfilis a la catifa".

Mick Fleetwood, bateria i membre fundador de Fleetwood Mac, recorda els seus inicis com a músic en una entrevista de Jim Irvin publicada per Mojo aquest mes de juliol. I de passada ofereix un savi consell a qualsevol que aspiri a viure de la música. A la mateixa entrevista, Fleetwood explica què significaven el rhythm & blues i el rock'n'roll per a molts joves britànics que havien crescut durant la postguerra. "Jo vaig néixer després de la guerra, però tots aquells que eren una mica més grans que jo tenien una declaració de principis: 'No sé què estic fent, però sí que sé exactament què no vull'. No volien el mateix destí de la majoria, 'El teu país et necessita' i merdes d'aquestes. Aquella música, especialment el rhythm & blues, representava el fet de no treballar a la maleïda siderúrgia. No et calia estudiar ni allistar-te a l'exèrcit, ni fer allò que havien fet el teu pare i el teu avi. Era un bitllet de sortida de tot allò, i en aquest sentit resultava molt atractiu".