Si vols fer una cosa, fes-la

Bob Dylan, en una imatge promocional de 1964.

"Sobre l'afer dels cantants britànics fent cançons estrangeres, blues i derivats: em sembla fantàstic que un anglès vulgui cantar un blues del Sud dels Estats Units. Si vols fer una cosa, fes-la. Qui té dret a posar aquesta mena de normes? Qui té dret a impedir-t'ho? Qui t'ha dit que no puguis provar-ho? Per saber qui ets, et cal provar moltes coses. Negar-t'hi seria com tancar un llibre". Són declaracions fetes per Bob Dylan en una de les primeres entrevistes que va concedir fora dels Estats Units, publicada el 23 de maig de 1964 per la desapareguda revista britànica Melody Maker. Durant aquells dies, la indústria discogràfica del Regne Unit es consolidava tal i com la coneixem avui de la mà d'artistes com els Beatles, els Rolling Stones o els Animals, que havien construït els seus discursos a partir de gèneres com el blues i el rock'n'roll nord-americans, i no pas de la tradició musical del seu país. I ningú els va criticar per aquest fet. Al contrari: van ser aclamats a la seva pròpia terra i tota una indústria va néixer al seu voltant. Això passava al Regne Unit fa més de 50 anys. En l'actualitat, a casa nostra, encara hi ha qui no entén que un músic pugui servir-se de discursos foranis a l'hora d'expressar-se, i fins i tot qui censura els vocalistes que canten en anglès. Definitivament, ens manca obertura de mires. Pel que fa a Dylan, actuarà el proper 4 de juliol a Barcelona, en el marc del Festival Jardins de Pedralbes.