Encara no fa mig any que Kazuality lliurava "Campo Santo" (2015), el seu vint-i-cinquè disc, anunciant que les seves sessions de gravació havien generat material suficient per a omplir un altre plàstic. Nou cançons en total que han acabat donant forma a "Campo Santo II" (2015). El títol resulta pertinent perquè les nou peces incloses en aquest àlbum van néixer al mateix temps que les del treball anterior, però que ningú s'esperi una segona part de res. Si "Campo Santo" era un disc de transició -tal i com també ho havia estat "Estructura de una panacea discreta" (2014)-, un mosaic de registres a través dels quals resumia l'alter ego de Jaime Rodríguez els seus tretze anys de trajectòria, "Campo Santo II" sembla apuntar ja una nova direcció. El seu minutatge alterna passatges relaxats ("Alta montaña") amb explosions rockeres ("La estrella de David") i apunts d'experimentació ("La procedencia de la tinta"), però en cada cas guanya terreny el posat tens i reflexiu de qui ha parit vint-i-sis àlbums en menys de quinze anys, sempre des de la més absoluta penombra i encara amb ganes de seguir creixent. Rodríguez enceta doncs un nou capítol que, com sempre, caldrà seguir de prop. Per cert, moltíssima atenció a aquest "XIV" on Planetas ballen ben agafats amb Dinosaur Jr. Escoltin-lo a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada