Quan la música deixa de ser música

Pau Casals.

Una vegada, una periodista nord-americana va preguntar a Pau Casals per què sempre interpretava Bach de forma diferent. El violoncel·lista va respondre que cada interpretació havia de ser diferent, que no podia ser de cap altra manera, perquè la natura és així. Billie Holiday es va referir a aquella entrevista a les memòries que va escriure pocs anys abans de morir -"Lady Sings the Blues" (1956)-, afirmant que "ni tu mateix pots ser tal i com vas ser, ja no parlem de ser com un altre. Jo no suporto cantar la mateixa cançó de la mateixa manera dues nits seguides, i encara menys durant dos o tres anys. Si ho fas així, ja no és música sinó pràctica tancada, exercici o qualsevol cosa menys música". I això no és tot. "No pots copiar a algú amb l'esperança de funcionar millor", seguia Lady Day, "si copies treballaràs sense veritables sentiments. I sense sentiments, tot allò que facis equivaldrà a res. En tota la Terra no hi ha dues persones idèntiques, i el mateix ha de passar en la música, i si no és així no serà música". El problema no és que el negoci musical en massa ignori sistemàticament principis tan bàsics com aquest. El problema, si m'ho permeten, és que encara hi ha moltes escoles de música on s'ensenya exactament el contrari.