Injustament oblidats en l'imaginari col·lectiu d'aquesta Barcelona tan moderna i alhora tan desmemoriada, Los Cheyenes van ser un dels pilars fonamentals del rock'n'roll a la Ciutat Comtal i precursors del rock de garatge en aquesta banda dels Pirineus. Si Los Sírex i Los Salvajes venien a ser respectivament les nostres versions dels Beatles i els Rolling Stones, la formació encapçalada pels germans Roberto i Joselín Vercher vindria a ser l'equivalent autòcton d'uns Pretty Things. Un combo que havia interioritzat les formes més urgents i estridents del rhythm & blues i el beat britànic, que va arribar a ser censurat a la televisió per la longitud de les melenes dels seus components, i que entre els anys 1964 i 1968 va deixar per a la posteritat tota una col·lecció de nuggets tan incontestables com "Válgame la Macarena", "Y Olvídame" o "Borrachera". José Miguel Gala, autor de "Canciones tristes que no quieres escuchar. Vida y música de Townes van Zandt" (2018), publica ara la primera biografia del grup. "Los Cheyenes. El ritmo del garaje" (2019) és un volum autoeditat i limitat a 100 exemplars, amb pròleg de Mike Stak (Ugly Things Magazine) i epíleg d'Álex Cooper (Los Flechazos, Cooper). El testimoni d'uns dies foscos en què el rock'n'roll va esdevenir el més poderós antídot contra la grisor imperant, i un acte de justícia cap a una banda sempre reivindicable. Poden vostès encarregar-ne una còpia a librocheyenes@gmail.com.
quiero comprar el libro de los cheyenes ,el ritmo del garaje . pero parece una mision imposible .
ResponEliminaPues exactamente igual. Y el mail que dan para contactar parece no funcionar. He leído en varios sitios que el autor re-editara "según demanda" .... pero no ha dejado ni rastro de dónde comunicarle la demanda!!!! Me da que en vez de 100 podría vender 1000 libros o más... pero que ni lo sabe!!!
ResponEliminaTambién estoy interesada en tener este libro, pero no hay manera, ni siquiera de segunda mano, en su momento (1965) fui gran seguidora de este grupo, eran muy buenos pero no se les dio el valor que tenian, supongo que cuestion de marketing. Porque valian realmente la pena.
ResponElimina