Que en queden de lluny, els dies en què Prou! eren un duet de baix i bateria que tant podia aproximar-se als paràmetres estètics i sonors de la No Wave com avançar-se a propostes com la dels mateixos Royal Blood. En l'actualitat podem parlar d'un power trio tan consolidat com un discurs que alterna la contundència del metal amb determinades geometries pròpies del post-rock o fins i tot de l'emocore.
Els barcelonins trenquen aquest mes de juny quatre anys llargs de silenci discogràfic, els que separen "L'art de desaparèixer" (2015) -fins ara la seva obra més completa i definitiva- d'aquest flamant "Extinció" (2019, No Me'n Records). Una dotzena de pistes on guanyen pes els ressons metàl·lics i sobretot una sèrie de passatges instrumentals que d'alguna manera perfilen nous horitzons sonors.
"Samskara" i "PPP (Prou Party Program)", per exemple, alternen riffs monolítics amb estructures progressives i atmosferes opressives. "Creua el mar", en canvi, comença a tota pastilla abans de recórrer tot un seguit de paisatges tenebrosos i desembocar finalment en una aclaparadora bateria de ritmes tribals. Atenció també als ressons industrials d'"Al Andalus", una altra de les perles que fan d'aquest "Extinció" el plàstic més rodó que han facturat Prou! a data d'avui. Que no triguin cinc anys més a fer el següent, sisplau.
Més informació:
Prou! / Bandcamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada