Meconio. |
ESCENA BARCELONA 2019
Sales 2 i 3 d'Apolo, Barcelona
15 de juny de 2019
Segona edició del festival Escena Barcelona, una iniciativa de la sala Apolo que es presenta com un aparador dels diferents discursos i tendències que conviuen a l'òrbita emergent de la capital catalana -o com a mínim d'una mostra representativa dels mateixos-. Entrada lliure perquè ningú es pogués queixar i una desena de propostes que anaven del punk al folk i del pop d'autor al trap.
Sergi Egea, veterà de formacions com Polseguera, s'ha reinventat com a artesà d'un format de cançó que tant pot apuntar a les essències d'allò que s'ha anomenat pop metafísic com a les formes més atrevides de la música progressiva. Acompanyat per components de Vàlius i Les Sueques (entre d'altres), va alternar melodies a contrallum amb expansius esclats de caos sonor, evocadors puntualment dels Wilco de "Via Chicago".
En coordenades més elèctriques, Surf & Fat i Meconio es serveixen d'un mateix format -duet de guitarra i bateria- per a abordar el punk des de perspectives gairebé paral·leles. Si les primeres despatxen vitamíniques píndoles de rock'n'roll de garatge immediat i desenfadat, les segones alcen una polirrítmica i aclaparadora muralla de decibels des de la qual proclamen incòmodes veritats als quatre vents.
Si enfilar-se a l'escenari amb l'únic suport d'una guitarra i la pròpia veu requereix valor, encara en reclama més el fet d'actuar després d'una descàrrega de trap i per a un públic a priori tan hostil com el que Marta Delmont es va acabar posant a la butxaca amb un repertori que beu de la tradició nord-americana i que apunta enlaire fins i tot en la seva concepció més bàsica i íntima. I Luces Negras van invocar el més genuí rock de guitarres dels 90 tot tenyint-lo de textures shoegaze i atmosferes dream pop.
Sergi Egea. |
Marta Delmont. |
Luces Negras. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada