Al Ras 2022

AL RAS BLUEGRASS & OLD TIME FESTIVAL

Mercat Vell, Mollet del Vallès
5 de novembre de 2022

És una d'aquelles escenes que un desitjaria poder contemplar cada dia de l'any. Però malauradament és tan poc habitual, que quan finalment es produeix un l'acaba abraçant com si es tractés d'un miracle. Desenes de músics, alguns professionals i d'altres aficionats, tocant plegats i sense jerarquies, al bell mig d'una cèntrica plaça o en algun racó d'un equipament cultural, tota una sèrie d'estàndards de la tradició nord-americana. Passant-s'ho bé, caldejant l'ambient a dins i a fora del recinte de torn, i sobretot donant vida a la via pública un dissabte a la tarda-vespre.

L'escena és una de les postals habituals del festival Al Ras, una cita que durant dues dècades llargues ha situat la localitat de Mollet del Vallès a l'epicentre del circuit bluegrass català. El Mercat Vell de la capital del Baix Vallès va acollir ahir la jornada central de la 21a edició de la mostra, i com no podia ser de cap altra manera les jams espontànies amb artistes del cartell i membres del públic no van parar de succeir-se durant tota la vetllada. Mentrestant, a l'escenari principal s'anava desplegant un cartell d'autèntic luxe on es van alternar propostes autòctones amb referents del bluegrass i l'old time music vinguts de tan lluny com els Països Baixos.

El primer d'enfilar-se a l'escenari va ser el violinista vallesà Oriol Saña, encapçalant un trio de corda format especialment per l'ocasió i debutant pel seu compte en un festival amb el qual l'uneix una llarga vinculació. Va ser el pas previ a la potent descàrrega dels lleidatans Denim Rips, que van injectar actitud punk al bluegrass de tota la vida tot presentant el seu primer ep, oportunament titulat "Non-Electric Revolt" (2022), del qual van despatxar títols tan incontestables com "Final Dance", "The River" o "Walnut Revolution", al costat d'una simpàtica lectura acústica d'"I Wanna Be Sedated", el clàssic de Ramones.

La posterior actuació dels barcelonins FlamenGrass va ser sens dubte un dels grans moments de la jornada. La fusió de flamenc i bluegrass, molt ben trobada per quatre músics fora de sèrie com són Lluís Gómez (banjo), Carol Duran (veu i violí), Maribel Rivero (veu i contrabaix) i Javier Vaquero (guitarra). Escoltar "Entre dos aguas" de Paco de Lucía arranjada per a guitarra i banjo va ser un puntàs, i peces d'autoria pròpia com "Station to Your Heart" o "La Flor" van marcar terreny. El pletòric final amb "RumbaGrass" va fer honor al concepte de mestissatge musical entès més enllà de certes txarangues nostrades de festa major.

Als també barcelonins YerbAzul ja els havíem pogut escoltar quatre anys enrere al mateix escenari. Un quartet de bluegrass de solvència contrastada que versiona clàssics del gènere com Flatt and Scruggs o The Dillards al mateix temps que transporta els cançoners de Dylan, The Band o els Beatles fins a les coordenades sonores dels Apalatxes. La novetat, enguany, va ser la incorporació a les seves files d'un il·lustre veterà com és el mandolinista nord-americà –establert a Barcelona- Ricky Araiza. La seva trajectòria connecta els Byrds i els Eagles amb La Vella Dixieland i La Locomotora Negra, i a l'escenari segueix essent incombustible com ell sol.

Finalment, Red Herring van segellar un altre dels moments àlgids de la jornada. Amb un veterà del bluegrass al continent europeu com és el multiinstrumentista Paul Van Vlodrop a les seves files, els holandesos van oferir un apoteòsic recital on el bluegrass de tota la vida va alternar amb el country d'estètica Southern Gothic i les formes més feréstegues del so Americana. El fet de versionar a Earl Scruggs i Ryan Adams assenyala la seva amplitud de mires, però és en originals com "Rather Die Alone" on realment marquen diferències. A destacar la versatilitat i l'ofici dels seus quatre components, que al llarg de l'actuació es van intercanviar constantment els instruments, revelant una gran destresa amb tots ells.

Com sol ser habitual, la jornada central d'Al Ras va acabar amb una multitudinària jam session a l'escenari principal on van participar (gairebé) tots els músics del cartell i diversos membres del públic. Va començar amb l'estàndard "Old Joe Clark" i tot seguit va acabar, tal com marca la tradició, amb una emocionant lectura de "Will the Circle Be Unbroken", el clàssic de la Carter Family que la Nitty Gritty Dirt Band va recuperar al seu dia al totèmic àlbum del mateix títol del qual commemoràvem dies enrere el cinquantè aniversari.

Oriol Saña Trio.

The Denim Rips.

FlamenGrass.

YerbAzul.

Red Herring.

La jam final.