(1943-2022)
Exemple de cantautor compromès amb el seu entorn però sobretot amb la gent que l'habita, Pablo Milanés va ser un dels rostres visibles de la nueva trova, aquell moviment que va capgirar la música d'arrel cubana –i va influir en nombrosos corrents musicals tant a l'Amèrica Llatina com en una Espanya que tot just començava a despertar-se- tot adoptant posicionaments ideològics propers als de la Revolució però sense deixar-se manipular per cap dels seus líders. Com a mostra, la perspectiva crítica del mateix Milanés envers determinats aspectes del règim castrista, que durant la dècada dels 60 li va valer diverses estades a la presó i que durant els darrers s'havia tornat a manifestar quan va donar suport al Manifiesto de la Sociedad Civil Cubana. Ha mort a Madrid a l'edat de 79 anys, deixant un dels llegats musicals més influents de la seva generació i una discografia literalment inabastable tant pel seu compte com amb el Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC –aquell col·lectiu de músics fundat amb finalitats propagandístiques però el llegat del qual esdevindria absolutament canònic a nivell artístic-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada