Fetus - "La Serra dels Perduts" (2022)

La de Fetus bé podria ser una de les trajectòries més sòlides i exemplars de la música en català de la darrera dècada. Si els seus primers dos àlbums –"L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), tots dos publicats per Bankrobber- els havien situat a l'avantguarda del punk rock més genuïnament nostrat, ara fa un any i mig van fer tot un salt endavant amb un "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber) on passaven per la seva pròpia mola part del cançoner de Jaume Arnella –el romancer vallesà no tan sols va beneir la iniciativa, sinó que fins i tot es va animar a enfilar-se a l'escenari a tocar algunes d'aquelles cançons amb els empordanesos-.

"La Serra dels Perduts" (2022, Bankrobber), el quart treball de la banda que encapçala Adrià Cortadellas (veu i guitarra), és la continuació lògica del seu predecessor tant en termes estètics com conceptuals. Onze peces, aquest cop d'autoria pròpia, que remeten a la forma com Fetus sempre han entès el punk rock –els ritmes de garatge, les melodies que atrapen a la primera, les tornades que conviden a corejar-les com si fossin càntics de taverna-, però alhora connecten de ple amb tots aquells gèneres d'arrel popular que l'oficialisme també nostrat tendeix a contemplar com si fossin peces de museu. Cançons que mariden el rock'n'roll més urgent i vitamínic amb tot el llegat de la música tradicional catalana, i que a sobre diuen unes quantes coses ben dites.

"El Rebombori del Pa" i "Goigs de Sant Martí", per exemple, parteixen d'episodis com la revolta del pa de 1789 per posar sobre la taula reivindicacions que es mantenen vigents per molts segles que passin –"Goigs de Sant Martí", a més, té l'honor d'haver estat al punt de mira del nacionalisme espanyol més hiperventilat i recalcitrant quan es va publicar com a avançament del disc la primavera passada-. També hi ha espai per recordar les gestes d'"El Rellotger de Creixells" i musicar la llegenda del Sabater d'Ordis ("Balada del Sabater d'Ordis"). El folklore empordanès, revisat amb el suport de vells coneguts com Guille Caballero (teclats) i nous aliats com Carles Belda (acordió) o Ricard Ros (sac de gemecs). La cita als Pogues la deixem pel final, per òbvia i perquè el fons d'aquest disc amaga molt més que referents evidents.

Disponible a Bandcamp.