80 anys amb Jaume Arnella

Jaume Arnella celebra 80 primaveres – Foto Bandcamp.

"Jaume Arnella és una baula imprescindible per entendre com la cançó tradicional ha perviscut i transmutat fins als nostres dies. La seva trajectòria, sempre allunyada de la indústria i dels grans poders, és un exemple d’autenticitat i un cant a la coherència. Per nosaltres és tot un referent, un dels millors artistes que mai han donat els Països Catalans. El seu llegat és una joia que cal posar en valor arreu: s’hauria d’estudiar a totes les escoles i cantar a totes les tavernes”. M'ho deia Adrià Cortadellas, cantant i guitarrista de Fetus, en una entrevista que va publicar El 9 Nou ara fa poc més de dos anys.

La banda empordanesa acabava de lliurar aleshores "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber), un disc on portava fins als seus paràmetres part del cançoner de Jaume Arnella. Al mateix article, el romancer vallesà es mostrava entusiasmat amb la forma com les noves generacions encara són capaces de fer-se seu un repertori canònic com pocs. El d'un artista que ha preservat i renovat la tradició catalana, alhora que ha influït en el desenvolupament i l'evolució de la cançó d'autor en clau nostrada –tal com sol explicar molt bé Carles Belda, si aquest estil no s'entendria sense el patró rítmic del calipso és justament per la passió d'Arnella pel gènere tropical en qüestió-.

L'autor de "Les rondes del vi" i "La timba de les cartes" fa avui 80 anys i els celebra encara actiu i en plena forma, actuant a qualsevol escenari que se li posi al davant i sense oferir cap símptoma d'esgotament. Pocs músics de la seva mateixa condició poden presumir d'enfilar la novena dècada vital mantenint encara la plena dedicació al seu ofici. A fora tenim exemples com els de Bob Dylan o Willie Nelson. A casa nostra els casos són més comptats, i el d'Arnella, com el de Quico Pi de la Serra, és tan honrós com excepcional. Per molts anys, mestre.

Fetus - "La Serra dels Perduts" (2022)

La de Fetus bé podria ser una de les trajectòries més sòlides i exemplars de la música en català de la darrera dècada. Si els seus primers dos àlbums –"L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), tots dos publicats per Bankrobber- els havien situat a l'avantguarda del punk rock més genuïnament nostrat, ara fa un any i mig van fer tot un salt endavant amb un "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber) on passaven per la seva pròpia mola part del cançoner de Jaume Arnella –el romancer vallesà no tan sols va beneir la iniciativa, sinó que fins i tot es va animar a enfilar-se a l'escenari a tocar algunes d'aquelles cançons amb els empordanesos-.

"La Serra dels Perduts" (2022, Bankrobber), el quart treball de la banda que encapçala Adrià Cortadellas (veu i guitarra), és la continuació lògica del seu predecessor tant en termes estètics com conceptuals. Onze peces, aquest cop d'autoria pròpia, que remeten a la forma com Fetus sempre han entès el punk rock –els ritmes de garatge, les melodies que atrapen a la primera, les tornades que conviden a corejar-les com si fossin càntics de taverna-, però alhora connecten de ple amb tots aquells gèneres d'arrel popular que l'oficialisme també nostrat tendeix a contemplar com si fossin peces de museu. Cançons que mariden el rock'n'roll més urgent i vitamínic amb tot el llegat de la música tradicional catalana, i que a sobre diuen unes quantes coses ben dites.

"El Rebombori del Pa" i "Goigs de Sant Martí", per exemple, parteixen d'episodis com la revolta del pa de 1789 per posar sobre la taula reivindicacions que es mantenen vigents per molts segles que passin –"Goigs de Sant Martí", a més, té l'honor d'haver estat al punt de mira del nacionalisme espanyol més hiperventilat i recalcitrant quan es va publicar com a avançament del disc la primavera passada-. També hi ha espai per recordar les gestes d'"El Rellotger de Creixells" i musicar la llegenda del Sabater d'Ordis ("Balada del Sabater d'Ordis"). El folklore empordanès, revisat amb el suport de vells coneguts com Guille Caballero (teclats) i nous aliats com Carles Belda (acordió) o Ricard Ros (sac de gemecs). La cita als Pogues la deixem pel final, per òbvia i perquè el fons d'aquest disc amaga molt més que referents evidents.

Disponible a Bandcamp.

Desena edició de Som del Montseny

SOM DEL MONTSENY
Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

18 de juny de 2022

Desena edició de Som del Montseny, un d'aquells festivals on la música encara pesa més que no pas 'tota la resta', ahir al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. La mostra tornava al seu emplaçament habitual i recuperava el seu format de sempre després de dos anys de pandèmia. I ho feia amb un cartell de luxe que tornava a alternar noms de pes del panorama musical independent d'arreu del país, amb referents i figures a l'alça de l'escena del Baix Montseny.

Entre els plats més forts del menú, l'actuació d'uns Fetus que presentaven "Sota, cavall i rei" (2021). Sentit homenatge a Jaume Arnella a ritme de rock'n'roll, i la possibilitat d'escoltar "Romanço d'en Quico Sabaté" a pocs quilòmetres del lloc on va morir assassinat l'últim guerriller maqui. Repàs al cançoner d'Arnella amb títols com "És ara, amics, és ara" o "Les rondes del vi". També dards de precisió d'autoria pròpia com "Crònica accidental a l'exili", "El somni barceloní". I "Goigs de Sant Martí", aquest single tot just estrenat –avançament d'un nou àlbum previst per la tardor- que es perfila com un himne revolucionari en potència.

També destacava al cartell la presència de The Llamps. En un principi, els de Perpinyà tenien previst actuar al Som del Montseny ara fa dos anys en una edició frustrada per la pandèmia. Però l'espera ha valgut la pena. Nadège Figuerola i companyia venien amb un primer àlbum de títol homònim publicat l'any passat, on segueixen escurçant distàncies entre la generació de Syd Barrett i la de Jason Pierce. Rock psicodèlic amb puntuals ressons spaghetti western. I un repertori on els encerts es compten a grapats: "Celle que tu crois", "Mon ombre", Dans ma nuit" o una adaptació al català d'"As Tears Go By" dels Stones.

Un dels moments més bèsties del festival –un dels concerts més bèsties que mai ha arribat a presenciar un servidor, de fet- va ser la descàrrega dels valencians KLS a l'interior de la nau principal de Can Balmes. Soroll en estat pur. Agressió sonora en tots els sentits. Capes i més capes de distorsió, ritmes literalment aclaparadors i un cantant portant les seves cordes vocals al límit. Si el noise i el metal extrem es fusionessin amb el free jazz, sonarien així.

També va deixar empremta la cerimònia d'uns Tilde que van eixamplar els horitzons del (post-)rock i el flamenc amb un passi gairebé metafísic. Els barcelonins venien a presentar el notable "Algae" (2020), del qual van caure pistes com "Cola verde" o "Voz de una gitana". Ritmes hipnòtics, estructures progressives i tot el drama i la poesia de Mati Pando amb el seu tros de veu i la seva impactant presència escènica. A destacar també la descàrrega post-hardcore de Copdemar, combo gironí format per veterans de bandes com Illinoise, que venia a defensar el seu flamant primer àlbum, "Diferents maneres de somicar amb certa dignitat" (2022). Tenen cançons, tenen actitud i van rematar l'actuació amb una torrencial orgia de soroll.

La representació autòctona la va encapçalar Joan Colomo. El de Sant Celoni, pilar de l'escena del Baix Montseny, va tancar el festival tot presentant en solitari "Disc trist" (2021) i posant la pista de potes enlaire amb la seva bateria de clàssics del pop català més desacomplexat. Prèviament, Somebody havia presentat amb format banda el seu darrer ep, "Wingless" (2021), aprofitant el fet de jugar a casa i segellant una actuació rodona com ella mateixa. I Runä havien estat els encarregats d'obrir la jornada amb el seu punk rock a tota castanya. Tot i que s'havia anunciat també l'actuació dels madrilenys Carrera, van ser baixa d'última hora per un positiu de covid.

Copdemar.

Fetus.

KLS.

The Llamps.

Somebody.

Tilde.

Transmetre la tradició

CARLES BELDA amb ARNAU BERENGUER
Tarambana, Cardedeu

17 d'abril de 2022

De vegades no cal reinventar la tradició per allò de voler fer-la més atractiva, n'hi ha prou sabent-la transmetre. I Carles Belda en sap un munt, com va tornar a demostrar ahir a la tarda al Tarambana, on va actuar a duet amb el guitarrista Arnau Berenguer. Un passi que el veterà acordionista va aprofitar per explorar les múltiples possibilitats i l'ampli ventall de registres del seu instrument, però també per oferir tota una sessió didàctica tant al voltant del mateix acordió diatònic com de la música popular.

La inicial "Calipso Facto", per exemple, la va aprofitar per explicar la influència del patró rítmic del calipso en bona part de la cançó d'autor catalana de les passades cinc dècades. El responsable, va apuntar, va ser justament el gran difusor de la música folk arreu dels Països Catalans, Jaume Arnella, un gran enamorat d'aquest estil d'arrel caribenya. A la simpàtica "Masurca Taylor" va aproximar la tradició italiana a les dinàmiques jazzístiques de James Taylor –l'organista-. A destacar també "Em plantaria", un xotis amb mètrica jamaicana i un deliciós regust de zydeco.

Joan Soler i Amigó (1941-2022)

JOAN SOLER I AMIGÓ
(1941-2022)

Ha mort a l'edat de 80 anys l'escriptor i pedagog Joan Soler i Amigó, gran coneixedor i divulgador de la cultura popular catalana a través de projectes com l'enciclopèdia Tradicionari. En l'àmbit melòman el recordarem sobretot com l'autor de la traducció al català de l'estàndard del folk nord-americà "Red River Valley" ("La Vall del Riu Vermell"), també de les lletres de cançons interpretades per figures com Xesco Boix o Jaume Arnella –"Les rondes del vi", per exemple-.

Espurnes de rumba vallesana

Joan Garriga i Madjid Fahem, la nit passada a Corró d'Avall

JOAN GARRIGA I EL MARIATXI GALÀCTIC

Festa Major de Corró d'Avall

Plaça de Joan Sanpera, Les Franqueses del Vallès
17 de setembre de 2021

Música i ambient de festa major en el millor sentit i com feia temps que no es podien respirar. Els que s'han manifestat aquesta nit a Corró d'Avall de la mà de Joan Garriga i El Mariatxi Galàctic, que jugaven al costat de casa –a poquíssims quilòmetres de la Garriga i a tocar de la llera del riu Congost- i han ofert un concert simplement apoteòsic en el marc de la gira de presentació del celebradíssim "El ball i el plany" (2020, Fina Estampa). Han començat versionant "Les rondes del vi" de Jaume Arnella mentre solventaven una incidència tècnica sobre la marxa, i han acabat tocant desendollats gairebé en temps de descompte per a un públic a qui els dictats del Procicat ja no fan ni fred ni calor.

Han alternat l'havanera crepuscular de "Nocturn" amb el reggae metafísic d'"Ai on va l'à..." i el batec tropical de "Fa bon temps". Han fet ballar el respectable al ritme de "Les mil i una rumbes" i han posat la pista de potes enlaire amb la cúmbia desvergonyida de "Cariñosa". Han enfilat la ruta del blues amb "Això és tot" i "Petit rumbero". I s'han acomiadat amb un "Ballem!" prematurament desendollat per imperatiu legal. Era hora de plegar. El respectable en volia més. Els músics també. No ha pogut ser. L'imperatiu legal. Però, malgrat tot, un ambient que no s'havia pogut respirar en molt de temps. Una festa major com les d'abans. Un concert com els d'abans. La vida, amb plenitud i sense por. I aquella petita espurna que qualsevol dia d'aquests podria encendre mil fogueres.

Jaume Arnella i Fetus, a El 9 Nou

Fetus reinterpreten el cançoner de Jaume Arnella a ritme de vitamínic punk rock al seu darrer àlbum, "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber). Avui, a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental), parlem amb la banda empordanesa i amb el romancer vallesà d'un disc que aproxima dues generacions i dues maneres (no tan) diferents d'entendre el fet musical. A més, aprofitem per repassar les més de cinc decades de trajectòria d'Arnella. "Un exemple d'autenticitat", sentencia Adrià Cortadellas, vocalista de Fetus.

Fetus - "Sota, cavall i rei" (2021)

L'exercici sempre refrescant i revelador de trencar la frontera (essencialment estètica) que separa el punk i diversos dels seus derivats, de músiques d'arrel tradicional com el folk. Al món anglosaxó es porta a terme sovint, a casa nostra sembla que costi una mica més, però sigui com sigui Fetus n'acaben de sortir victoriosos amb "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber). Un tercer àlbum on els empordanesos aparquen el repertori propi per reinterpretar al seu aire el cançoner de Jaume Arnella. Peces com "És ara, amics, és ara", "Les rondes del vi", "Romanço d'en Quico Sabaté" o "La timba de les cartes", despatxades amb tot el respecte del món però amb veu pròpia, en clau d'aquell punk rock amb accent de garatge marca de la casa.

El resultat és un plàstic que no tan sols cal entendre com un homenatge a un dels grans preservadors i difusors de la cultura popular i tradicional a casa nostra, sinó com una forma d'ampliar horitzons per part d'una banda que, a partir d'un exercici gairebé arqueològic en termes melòmans –els seus components encara no havien nascut quan Arnella va gravar per primer cop bona part d'aquest repertori-, ha trobat una nova manera de mirar endavant. Repeteixen Joan Colomo a la producció i Roger Pelàez a la il·lustració de la caràtula, també vells coneguts com Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal) als teclats. Entre tots ens obsequien amb una generosa selecció de cançons de taverna per quan les condicions ens permetin tornar-nos a reunir i cantar-les plegats.

Disponible a Bandcamp.

En record de Puig Antich

Grange i Tardi, recordant Puig Antich a l'Anònims.

HOMENATGE A SALVADOR PUIG ANTICH

Anònims, Granollers

2 de març de 2019

Que dues figures de la contracultura francesa com són la cantautora Dominique Grange i l'il·lustrador Jacques Tardi fossin presents en un acte que commemorava els 45 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich, il·lustra fins a quin punt es manté viu el llegat de qui va esdevenir tot un símbol de la lluita antifeixista en ambdós costats dels Pirineus. Parella sentimental i puntualment artística, Grange i Tardi van recordar la figura de Puig Antich amb una actuació on la cantautora va repassar les seves cançons més reconegudes i l'il·lustrador va oferir diversos parlaments, a més de signar les vinyetes que es projectaven al fons de l'escenari. Menció a part va merèixer la banda d'acompanyament, uns Acordzéam que van refrescar i revitalitzar clàssics de la cançó protesta com "Grève Illimité", "À Bas l'État Policier" o "Les Nouveaux Partisans" -com si la generació d'Yann Tiersen hagués crescut a les barricades-. Prèviament havien actuat l'històric cantautor portuguès Francisco Fanhais, el jove gallec O Leo de Matamà, amb un discurs proper al punk acústic, i el sempre oportú Jaume Arnella, que va dedicar un romanço al maqui Quico Sabaté. També van ser presents a l'acte dos antics militants del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL), Jann-Marc Rouillan i Ricard de Vargas Golarons, que van recordar els seus dies al costat de Puig Antich.