Fetus - "La Serra dels Perduts" (2022)

La de Fetus bé podria ser una de les trajectòries més sòlides i exemplars de la música en català de la darrera dècada. Si els seus primers dos àlbums –"L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), tots dos publicats per Bankrobber- els havien situat a l'avantguarda del punk rock més genuïnament nostrat, ara fa un any i mig van fer tot un salt endavant amb un "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber) on passaven per la seva pròpia mola part del cançoner de Jaume Arnella –el romancer vallesà no tan sols va beneir la iniciativa, sinó que fins i tot es va animar a enfilar-se a l'escenari a tocar algunes d'aquelles cançons amb els empordanesos-.

"La Serra dels Perduts" (2022, Bankrobber), el quart treball de la banda que encapçala Adrià Cortadellas (veu i guitarra), és la continuació lògica del seu predecessor tant en termes estètics com conceptuals. Onze peces, aquest cop d'autoria pròpia, que remeten a la forma com Fetus sempre han entès el punk rock –els ritmes de garatge, les melodies que atrapen a la primera, les tornades que conviden a corejar-les com si fossin càntics de taverna-, però alhora connecten de ple amb tots aquells gèneres d'arrel popular que l'oficialisme també nostrat tendeix a contemplar com si fossin peces de museu. Cançons que mariden el rock'n'roll més urgent i vitamínic amb tot el llegat de la música tradicional catalana, i que a sobre diuen unes quantes coses ben dites.

"El Rebombori del Pa" i "Goigs de Sant Martí", per exemple, parteixen d'episodis com la revolta del pa de 1789 per posar sobre la taula reivindicacions que es mantenen vigents per molts segles que passin –"Goigs de Sant Martí", a més, té l'honor d'haver estat al punt de mira del nacionalisme espanyol més hiperventilat i recalcitrant quan es va publicar com a avançament del disc la primavera passada-. També hi ha espai per recordar les gestes d'"El Rellotger de Creixells" i musicar la llegenda del Sabater d'Ordis ("Balada del Sabater d'Ordis"). El folklore empordanès, revisat amb el suport de vells coneguts com Guille Caballero (teclats) i nous aliats com Carles Belda (acordió) o Ricard Ros (sac de gemecs). La cita als Pogues la deixem pel final, per òbvia i perquè el fons d'aquest disc amaga molt més que referents evidents.

Disponible a Bandcamp.

Chaqueta de Chándal - "Futuro, tú antes molabas" (2022)

S'ha fet esperar el segon àlbum de Chaqueta de Chándal, aquest flamant "Futuro, tú antes molabas" (2022, Bankrobber) que ve a refermar el trio amb base d'operacions al Vallès Oriental com una de les criatures més fascinants i amb més projecció de l'underground autòcton. Més de dos anys han passat des que van debutar amb aquell "Gimnasia Menor" (2019, Bankrobber/TBC) que ja els va posar sota la pista dels radars més o menys inquiets. Des d'aleshores han passat moltes coses, com ara una pandèmia mundial que ha obligat a repensar múltiples ritmes i incomptables processos, i que d'alguna manera també ha afectat la gestació d'aquest nou plàstic.

Res que no puguin solucionar unes bones dosis de rock'n'roll de garatge ben esmolat i lliure de complexos, el que Guille Caballero (veu i teclats), Natalia Brovedanni (guitarra) i Alfonso Méndez (bateria) tornen a despatxar en un disc que suposa un pas endavant i alhora referma les credencials del trio. Lletres que es queixen i denuncien, desplegades sobre melodies i ritmes que conviden a cantar i a ballar com si no n'hi hagués demà. El títol fa referència al desengany propi de l'edat, també del fet d'haver constatat que el món no necessàriament evoluciona en positiu. I cançons com "Vademécum", ferotge crítica a la indústria farmacèutica, adrecen problemàtiques que ja venien de lluny abans del coronavirus, però semblen ara més actuals que mai.

Disponible a Bandcamp.

Ricky Gil - "Infinites Rutes Invisibles" (2021)

Ha calgut esperar ben bé quatre dècades per poder escoltar el primer disc en solitari de Ricky Gil. I ara vindria aquell tòpic segons el qual l'espera ha valgut la pena. Però és que és cert, el flamant "Infinites Rutes Invisibles" (2021, Chesapik) és un disc sorprenent en tots els sentits. El fruit de tots els quilòmetres transitats fins ara, però també una porta oberta a tots aquells registres que formen part de l'adn de Gil però no acaben d'encaixar al cànon de Brighton 64.

Registres com el rock d'arrel nord-americana que el barceloní ja havia explorat puntualment al capdavant de Top Models, i que ressona en pistes com les dues parts de "Dues obres mestres" o la tempesta elèctrica d'"Insubmissió" –amb text de Caterina Albert-, un tall que evoca el Neil Young més desbocat. O com la psicodèlia expansiva d'"En una altra vida", on torna a ressonar l'electricitat del canadenc, un dels grans referents de Gil, que sembla haver trobat els seus propis Crazy Horse en una de les bandes de rock'n'roll més solvents del país, ni més ni menys que Biscuit.

Els de Vilanova i la Geltrú han esdevingut un dels pilars d'un àlbum on destaca també la presència de músics convidats com Joana Serrat, amb qui la veu de Gil dialoga en peces com "Tempesta nocturna" o les citades "En una altra vida" i "Dues obres mestres, Pt. 2". Tot plegat, sense oblidar la col·laboració de Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol) i Guille Caballero (Chaqueta de Chándal, Els Surfing Sirles, Fetus) a "Ungüent de serp": el primer n'ha escrit la lletra, el segon hi toca el piano. Vells companys de viatge en una ruta que es perfila eterna.

Disponible en elegant vinil al web de Chesapik.

Chaqueta de Chándal no es mosseguen la llengua

Natalia Brovedanni, Guille Caballero i Alfonso Méndez: Chaqueta de Chándal.

"Qué a gusto se está formando parte de la élite / Qué a gusto se está amasando fortuna sin parar / Venga a tributar en paraísos / Venga a maltratar a mi trabajador / Y aun con todo dono un dinerito / Y venga a alabar al gran benefactor". No es mosseguen pas la llengua Chaqueta de Chándal a "La insoportable levedad del ser rico", la peça que titula el seu darrer single i un potent exercici de pop energètic i alhora lisèrgic, marca de la casa, i aquest cop amb una picada d'ullet gens dissimulada a Los Planetas. El senzill tot acaba de veure la llum aquest mes de març de la mà de Bankrobber i TBC Produccions.

A la cara b hi figura "Cayetana", un claustrofòbic exercici de rock psicodèlic de lírica irònica al voltant de totes les Cayetana Álvarez de Toledo y les Soraya Sáenz de Santamaría d'aquest món. Canta Natalia Brovedanni, assumint per primer cop la veu solista en una peça del trio que completen Guille Caballero i Alfonso Méndez. El single es va gravar a la sala Apolo, reconvertida en luxós estudi de gravació davant la impossibilitat de desenvolupar la seva funció d'aparador i altaveu de la música en directe des de ja fa un any. Produeix Sergio Pérez. El single es troba disponible a les plataformes digitals, amb videoclip inclòs del tema titular a Youtube.

La gran nit barcelonina de Fetus

FETUS

Heliogàbal, Barcelona

11 de desembre de 2019

Si l'Heliogàbal és un d'aquells espais que fomenten sense reserves la cultura de proximitat, la imatge de Fetus sortint a l'escenari amb mitja hora de retard però tan bon punt havien accedit a la sala les últimes assistents, referma com poques el sentit de comunitat d'un espai que ha optat per gestionar les seves pròpies velocitats. Vindria a ser com proclamar que les coses es poden fer més tard o més d'hora, però que mai es començarà fins que hi sigui tothom qui hi hagi de ser. De vegades, la manca de formalitat pot esdevenir la millor declaració de principis.

El combo empordanès es trobava a l'emblemàtic espai de Gràcia per celebrar el flamant premi al Talent Radical que els ha concedit la revista Time Out i tancar un 2019 absolutament meteòric on destaca la publicació de "Terra cuita" (2019), un segon disc que els ha consolidat com un dels grans exponents del punk i el rock de garatge en la seva concepció més desacomplexada i nostrada. Una festa per la porta gran on no van faltar els corresponents himnes de taverna a tota castanya –inclosa una lectura en clau hardcore de "Les rondes del vi" de Jaume Arnella- i les altes dosis d'ironia i mala llet marca de la casa.

Tampoc hi van faltar, és clar, els convidats d'excepció. Com per exemple Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal), peça ja fonamental de l'engranatge de Fetus i responsable d'uns teclats que han esdevingut un (altre) dels elements diferencials del conjunt. O com el polifacètic Joan Colomo, productor dels dos discos de la banda, que es va animar a cantar una desvergonyida "Querella i carallot". Menció a part va valer la intervenció de Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol), que va posar la sala de potes enlaire i va arribar a ruixar amb cervesa les primeres files mentre entonava la tornada de "Crònica accidental a l'exili".

Va ser aquest últim un dels grans capítols d'una vetllada que havia escalfat motors al ritme de "Terra cuita" i "L'epicentre del fangar", i que va desembocar en una recta final frenètica desencadenada per una celebradíssima "El somni barceloní" i culminada amb una elèctrica revisió d'"Oh! Vell Barrabàs" (Skatalà). Amb pogo inclòs a les primeres files i una incondicional cantant els cors des d'un dels micròfons habilitats a l'escenari. Coses que poden passar una nit de dimecres en un dels racons més entranyables i incorruptibles de la vila de Gràcia.

Fetus, a l'Heliogàbal amb convidats molt especials

Fetus, a punt de tancar un any meteòric.

Promet ser una forma tan entranyable com adrenalínica de tancar l'any (o gairebé). Una de les grans revelacions del punk de garatge més nostrat, actuant en un espai de proximitat i acompanyat de bons amics. La banda en qüestió és Fetus, que clourà el seu exercici més meteòric aquest dimecres, 11 de desembre, a l'Heliogàbal amb el suport de vells coneguts i sospitosos habituals com Guille Caballero (Chaqueta de Chándal, Els Surfing Sirles), Joan Colomo o Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol). Presentaran el seu celebradíssim segon disc, "Terra cuita" (2019) –Premi Time Out al Talent Radical-, i la gent de Bankrobber amenitzarà la vetllada des dels plats. Francament no cal que busquin vostès cap pla millor per aquesta nit de dimecres, simplement no el trobaran. Més informació i entrades en aquest enllaç.

Chaqueta de Chándal - "Gimnasia menor" (2019)

"Ya queda lejos el señor feudal, y nos putean igual, es una simple ecuación: vota cosas, paga impuestos y el póster del Rey", canten Chaqueta de Chándal a "Artículo segundo". "Hablo durante el bolo, me da igual, yo molo, esto es el underground, me cobran treinta pavos, no salgo del lavabo, esto es el underground, paso del Primavera Sound", rematen a "A moderno resabiado no le mires el dentado". Dos exemples de l'acidesa lírica d'un trio que tant pot cantar a l'estat de les coses en aquest país nostre com retratar les banalitats de la vida moderna (mai més ben dit). I dues de les peces que integren "Gimnasia menor" (2019, Bankrobber / TBC), un dels grans debuts discogràfics facturats enguany a casa nostra i un plàstic que arriba precedit d'una gran expectació. La que han generat Guille Caballero, Natalia Brovedanni i Alfonso Méndez -els tres components del grup, veterans entre d'altes de bandes com Els Surfing Sirles o Santa Rita- al llarg dels darrers mesos amb tot un seguit d'actuacions que no han deixat indiferent a qui hagi tingut ocasió de presenciar-les. Pop energètic i lisèrgic a mig camí de Neu! i Polanski y el Ardor -o The Fall i Los Nikis, si ho prefereixen-.

Celebrant la cultura de base

Adrià Cortadellas i Guille Caballero, durant l'actuació de Fetus a la sala Sidecar.

ROMBO + FETUS + POWER BURKAS

Sidecar Factory Club, Barcelona

10 d'octubre de 2019

S'havia anunciat la sessió amb el títol genèric de Genocidi total - Res a celebrar, en referència a la imminent commemoració de la descoberta de les Amèriques i tot allò que aquesta ha comportat. Però el cert és que, si el triple concert que va tenir lloc la nit passada a la sala Sidecar va reclamar algun posicionament polític, aquest va esdevenir la reivindicació de la cultura de base com a pilar essencial en la construcció de qualsevol societat que es vulgui considerar com a tal. Tres bandes del panorama musical emergent català, tres discursos que es complementaven els uns als altres i, al seu darrere, tres segells que sumen dècades de militància underground -Bankrobber, BCore i The Indian Runners-.

Van trencar el gel les barcelonines Rombo, augmentades en directe amb un bateria de carn i os -figura no present al seu segon disc d'estudi, "Clara Montse Núria" (2019)- que va atorgar al repertori més recent del quartet una textura i uns acabats més orgànics, i alhora va reforçar la línia evolutiva d'una banda que cada cop sembla mirar menys cap a l'indie d'arrel C86 i apuntar de forma més decidida cap a la densitat atmosfèrica del dream pop o el shoegaze. El concert es va veure puntualment afectat per una incidència tècnica a la qual van treure ferro amb arguments tan sòlids com "Torreblanca" o "Dones estoiques".

Les van succeir Fetus, l'última gran revelació del punk empordanès i un dels directes més sòlids del país tenint en compte tota la carn que van arribar a posar a la graella en tan sols 40 minuts de recital. Reforçats al teclat pel seu bon amic Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, Joan Colomo) i armats amb cartutxos del calibre de "Somni barceloní", "El mite de la taverna" o "Crònica accidental a l'exili", van despatxar electricitat, suor i ganxo melòdic en quantitats industrials. I van deixar el llistó elevadíssim per als osonencs Power Burkas, que van acomiadar la nit per la porta gran amb una contundent descàrrega de post-punk rabiós i vitamínic, on no van faltar talls tan esmolats com "Desconeguts".

Chaqueta de Chándal

La seva vitamínica actuació va esdevenir una de les grans revelacions de la passada edició del festival Som del Montseny, i el seu imminent disc de debut promet ser una de les grans sorpreses de la propera tardor. Chaqueta de Chándal són Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Joan Colomo), Natalia Brovedanni (Santa Rita) i Alfonso Méndez (lo:muêso, Fighterpillow), el flamant nou fitxatge de Bankrobber i un power trio de pop independent amb gust per la melodia, la contundència i l'acidesa. Presenten ara un avançament del citat disc de debut, "Bajón en el Masnou", elaborat a partir de ritmes hipnòtics i acabats lisèrgics, així com de tot un seguit de frases escrites a la porta d'un bar i amb les inicials com a comú denominador -LSD, sense anar més lluny-. Poden veure'n el videoclip a Youtube.

El vuitè Som del Montseny a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a la vuitena edició del festival Som del Montseny amb Combo Papayero, Meconio, Illinoise, Chaqueta de Chándal, Mendra, Sara Fontán, Folk o Barbàrie, Tano! i LlumAlexandra. Avui ho expliquem a El 9 Nou (edició Vallès Oriental) amb fotografia d'Aitana Such.

Vuitena edició del Som del Montseny

Chaqueta de Chándal.

El festival Som del Montseny és a punt d'enfilar la seva vuitena edició amb un nou cartell definit per l'eclecticisme i l'obertura de mires. Serà aquest dissabte a Can Balmes (Santa Maria de Palautordera) amb Chaqueta de Chándal, Combo Papayero, Sara Fontán, Meconio, Folk o Barbàrie, Tano!, Illinoise i Mendra.

Si el Baix Montseny concentra una de les microescenes més fèrtils i transversals del panorama musical català, el festival Som del Montseny no tan sols n'ha esdevingut el gran aparador i altaveu sinó també una plataforma que any rere any contextualitza el talent autòcton al costat de discursos emergents vinguts d'arreu del país. Aquest dissabte, 8 de juny (17h), celebrarà la seva vuitena edició al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. Més de nou hores de música, vistes privilegiades a l'entorn natural del Montseny, cultura de proximitat i la possibilitat de descobrir de primera mà propostes com les de Chaqueta de Chándal o Combo Papayero.

El primer és el flamant nou projecte de Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Joan Colomo, Xavier Calvet), un power trio de rock d'elevat voltatge però amb sensibilitat pop. Els segons sorgeixen de les centres de la Banda del Surdo i debutaran al propi festival amb un còctel de rock, hip hop i ritmes llatins. Destaca també la presència de la violinista Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) amb un projecte centrat en la improvisació, del duet de punk combatiu Meconio i del combo montsenyenc Folk o Barbàrie amb la seva desacomplexada aproximació als sons tradicionals. Completaran el cartell tres formacions gironines que exploren, cada una a la seva manera, les formes més estridents del punk i el hardcore: Tano!, Illinoise i Mendra. I l'acabaran d'arrodonir el propi Guille Caballero en condició de dj i els visuals de LlumAlexandra

Més informació:
Som del Montseny  /  Pàgina web  /  Facebook