Fetus canten per la Diada

Fetus, amb els col·laboradors del seu nou senzill - Foto Néstor Noci.

Fins i tot durant els dies més àlgids de l'independentisme català hi va haver un factor que, certament, grinyolava enmig d'un moviment de naturalesa trencadora i alliberadora. L'elecció de les bandes sonores de les Diades –i del mateix 1 d'Octubre- per part de les entitats que van encapçalar allò que es va anomenar Procés. Unes tries musicals que no anaven més enllà del mestissatge de festa major més inofensiu i previsible –si la cultura és el pilar de tota societat, no podia sortir res de bo d'una república construïda al ritme de txarangos i similars-.

Per això és d'agrair que enguany, malgrat haver tornat la Diada a ser una jornada més folklòrica que una altra cosa, hagin estat Fetus els encarregats de fer-ne la cançó oficial. Una banda punk que ha sabut maridar l'essència del rock'n'roll amb la tradició catalana –l'homenatge a Jaume Arnella amb "Sota, cavall i rei" (2021), aquell "La Serra dels Perduts" (2022) on es postulaven com una mena de Pogues nostrats i, de passada, deixaven en evidència els txarangos de torn-. En aquesta ocasió han adaptat "Au, jovent!", el text anònim que Jordi Fàbregas va musicar el 1976 i va enregistrar al capdavant de Coses.

Es tracta d’una expressió d'alarma medieval que, acompanyada del repic de campanes, cridava la població a sortir a defensar les llibertats –un clam més necessari que mai tal com està el panorama allà fora, i no parlo ara com a independentista sinó com a persona preocupada per l'avanç dels moviments totalitaris i de les ideologies que fomenten l'odi en tants racons d'aquest món nostre-. L'enregistrament es va fer a l'estudi de Joan Colomo –productor habitual del grup- al Baix Montseny, i va comptar amb la participació de vells coneguts com l'acordionista Carles Belda o les veus de Les Testarudes. El senzill l'ha publicat Bankrobber.

Poden visionar-ne el videoclip a Youtube.

80 anys amb Jaume Arnella

Jaume Arnella celebra 80 primaveres – Foto Bandcamp.

"Jaume Arnella és una baula imprescindible per entendre com la cançó tradicional ha perviscut i transmutat fins als nostres dies. La seva trajectòria, sempre allunyada de la indústria i dels grans poders, és un exemple d’autenticitat i un cant a la coherència. Per nosaltres és tot un referent, un dels millors artistes que mai han donat els Països Catalans. El seu llegat és una joia que cal posar en valor arreu: s’hauria d’estudiar a totes les escoles i cantar a totes les tavernes”. M'ho deia Adrià Cortadellas, cantant i guitarrista de Fetus, en una entrevista que va publicar El 9 Nou ara fa poc més de dos anys.

La banda empordanesa acabava de lliurar aleshores "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber), un disc on portava fins als seus paràmetres part del cançoner de Jaume Arnella. Al mateix article, el romancer vallesà es mostrava entusiasmat amb la forma com les noves generacions encara són capaces de fer-se seu un repertori canònic com pocs. El d'un artista que ha preservat i renovat la tradició catalana, alhora que ha influït en el desenvolupament i l'evolució de la cançó d'autor en clau nostrada –tal com sol explicar molt bé Carles Belda, si aquest estil no s'entendria sense el patró rítmic del calipso és justament per la passió d'Arnella pel gènere tropical en qüestió-.

L'autor de "Les rondes del vi" i "La timba de les cartes" fa avui 80 anys i els celebra encara actiu i en plena forma, actuant a qualsevol escenari que se li posi al davant i sense oferir cap símptoma d'esgotament. Pocs músics de la seva mateixa condició poden presumir d'enfilar la novena dècada vital mantenint encara la plena dedicació al seu ofici. A fora tenim exemples com els de Bob Dylan o Willie Nelson. A casa nostra els casos són més comptats, i el d'Arnella, com el de Quico Pi de la Serra, és tan honrós com excepcional. Per molts anys, mestre.

Fetus - "La Serra dels Perduts" (2022)

La de Fetus bé podria ser una de les trajectòries més sòlides i exemplars de la música en català de la darrera dècada. Si els seus primers dos àlbums –"L'epicentre del fangar" (2017) i "Terra cuita" (2019), tots dos publicats per Bankrobber- els havien situat a l'avantguarda del punk rock més genuïnament nostrat, ara fa un any i mig van fer tot un salt endavant amb un "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber) on passaven per la seva pròpia mola part del cançoner de Jaume Arnella –el romancer vallesà no tan sols va beneir la iniciativa, sinó que fins i tot es va animar a enfilar-se a l'escenari a tocar algunes d'aquelles cançons amb els empordanesos-.

"La Serra dels Perduts" (2022, Bankrobber), el quart treball de la banda que encapçala Adrià Cortadellas (veu i guitarra), és la continuació lògica del seu predecessor tant en termes estètics com conceptuals. Onze peces, aquest cop d'autoria pròpia, que remeten a la forma com Fetus sempre han entès el punk rock –els ritmes de garatge, les melodies que atrapen a la primera, les tornades que conviden a corejar-les com si fossin càntics de taverna-, però alhora connecten de ple amb tots aquells gèneres d'arrel popular que l'oficialisme també nostrat tendeix a contemplar com si fossin peces de museu. Cançons que mariden el rock'n'roll més urgent i vitamínic amb tot el llegat de la música tradicional catalana, i que a sobre diuen unes quantes coses ben dites.

"El Rebombori del Pa" i "Goigs de Sant Martí", per exemple, parteixen d'episodis com la revolta del pa de 1789 per posar sobre la taula reivindicacions que es mantenen vigents per molts segles que passin –"Goigs de Sant Martí", a més, té l'honor d'haver estat al punt de mira del nacionalisme espanyol més hiperventilat i recalcitrant quan es va publicar com a avançament del disc la primavera passada-. També hi ha espai per recordar les gestes d'"El Rellotger de Creixells" i musicar la llegenda del Sabater d'Ordis ("Balada del Sabater d'Ordis"). El folklore empordanès, revisat amb el suport de vells coneguts com Guille Caballero (teclats) i nous aliats com Carles Belda (acordió) o Ricard Ros (sac de gemecs). La cita als Pogues la deixem pel final, per òbvia i perquè el fons d'aquest disc amaga molt més que referents evidents.

Disponible a Bandcamp.

El desè Som del Montseny, a El 9 Nou

Aquest cap de setmana hem assistit a la desena edició de Som del Montseny. Intensa vetllada melòmana amb el Parc Natural del Montseny com a marc de fons i les actuacions de Fetus, The Llamps, Joan Colomo, Tilde, KLS, Somebody, Copdemar i Runä. Avui ho expliquem a El 9 Nou del Vallès Oriental. Crònica d'un servidor i fotografia de Julián Vázquez.

Desena edició de Som del Montseny

SOM DEL MONTSENY
Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

18 de juny de 2022

Desena edició de Som del Montseny, un d'aquells festivals on la música encara pesa més que no pas 'tota la resta', ahir al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. La mostra tornava al seu emplaçament habitual i recuperava el seu format de sempre després de dos anys de pandèmia. I ho feia amb un cartell de luxe que tornava a alternar noms de pes del panorama musical independent d'arreu del país, amb referents i figures a l'alça de l'escena del Baix Montseny.

Entre els plats més forts del menú, l'actuació d'uns Fetus que presentaven "Sota, cavall i rei" (2021). Sentit homenatge a Jaume Arnella a ritme de rock'n'roll, i la possibilitat d'escoltar "Romanço d'en Quico Sabaté" a pocs quilòmetres del lloc on va morir assassinat l'últim guerriller maqui. Repàs al cançoner d'Arnella amb títols com "És ara, amics, és ara" o "Les rondes del vi". També dards de precisió d'autoria pròpia com "Crònica accidental a l'exili", "El somni barceloní". I "Goigs de Sant Martí", aquest single tot just estrenat –avançament d'un nou àlbum previst per la tardor- que es perfila com un himne revolucionari en potència.

També destacava al cartell la presència de The Llamps. En un principi, els de Perpinyà tenien previst actuar al Som del Montseny ara fa dos anys en una edició frustrada per la pandèmia. Però l'espera ha valgut la pena. Nadège Figuerola i companyia venien amb un primer àlbum de títol homònim publicat l'any passat, on segueixen escurçant distàncies entre la generació de Syd Barrett i la de Jason Pierce. Rock psicodèlic amb puntuals ressons spaghetti western. I un repertori on els encerts es compten a grapats: "Celle que tu crois", "Mon ombre", Dans ma nuit" o una adaptació al català d'"As Tears Go By" dels Stones.

Un dels moments més bèsties del festival –un dels concerts més bèsties que mai ha arribat a presenciar un servidor, de fet- va ser la descàrrega dels valencians KLS a l'interior de la nau principal de Can Balmes. Soroll en estat pur. Agressió sonora en tots els sentits. Capes i més capes de distorsió, ritmes literalment aclaparadors i un cantant portant les seves cordes vocals al límit. Si el noise i el metal extrem es fusionessin amb el free jazz, sonarien així.

També va deixar empremta la cerimònia d'uns Tilde que van eixamplar els horitzons del (post-)rock i el flamenc amb un passi gairebé metafísic. Els barcelonins venien a presentar el notable "Algae" (2020), del qual van caure pistes com "Cola verde" o "Voz de una gitana". Ritmes hipnòtics, estructures progressives i tot el drama i la poesia de Mati Pando amb el seu tros de veu i la seva impactant presència escènica. A destacar també la descàrrega post-hardcore de Copdemar, combo gironí format per veterans de bandes com Illinoise, que venia a defensar el seu flamant primer àlbum, "Diferents maneres de somicar amb certa dignitat" (2022). Tenen cançons, tenen actitud i van rematar l'actuació amb una torrencial orgia de soroll.

La representació autòctona la va encapçalar Joan Colomo. El de Sant Celoni, pilar de l'escena del Baix Montseny, va tancar el festival tot presentant en solitari "Disc trist" (2021) i posant la pista de potes enlaire amb la seva bateria de clàssics del pop català més desacomplexat. Prèviament, Somebody havia presentat amb format banda el seu darrer ep, "Wingless" (2021), aprofitant el fet de jugar a casa i segellant una actuació rodona com ella mateixa. I Runä havien estat els encarregats d'obrir la jornada amb el seu punk rock a tota castanya. Tot i que s'havia anunciat també l'actuació dels madrilenys Carrera, van ser baixa d'última hora per un positiu de covid.

Copdemar.

Fetus.

KLS.

The Llamps.

Somebody.

Tilde.

Desena edició de Som del Montseny

El festival Som del Montseny celebra la seva desena edició amb un cartell molt llaminer. Joan Colomo, Fetus, The Llamps, Carrera, Tilde, KLS, Copdemar i Runä. Serà aquest dissabte, 18 de juny, al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera, amb preus populars, i sense cues, aglomeracions ni guiris de color gamba. Aneu-hi, que us ho passareu bé!

Més informació:

Som del Montseny  /  Twitter

Desena edició de Som del Montseny, a El 9 Nou

Desena edició del festival Som del Montseny, que recupera el seu format habitual després de dos anys de restriccions sanitàries. Serà el 18 de juny al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera, amb les actuacions de Joan Colomo, Fetus, The Llamps, KLS, Carrera, Somebody, Tilde, Copdemar i Runä. La prèvia, avui a El 9 Nou del Vallès Oriental.

Ratpenat - "Tard... i amb ressaca" (2022)

Quan l'escena musical catalana es debat entre el pop més inofensiu, els ritmes urbans més domesticats i el mestissatge més banal i previsible, cal més que mai reivindicar una banda com Ratpenat. Els barcelonins formen una mena de santíssima trinitat del punk rock nostrat juntament amb els empordanesos Fetus, els vallesans Zombi Pujol i els tarragonins Crim, i d'alguna manera han vingut a recordar-nos que fer la revolució no té per què ser incompatible amb passar una bona estona.

El seu nou àlbum, "Tard... i amb ressaca" (2022, Kasba Music), és una nova escopinada a la cara d'un sistema que ja venia podrit de fàbrica, també d'aquesta societat que n'ha assumit els postulats i les directrius com si fos un ramat d'ovelles. Ho fa a ritme de salvatge punk'n'roll marca de la casa, amb una lírica que parla sense embuts i amb l'actitud de qui ha vingut a sacsejar consciències i fonaments. Títols com "100% Indecent" o "El problema sou vosaltres" són molt més que declaracions de principis. I "Tot no anirà bé" és la crònica enrabiada de totes les barbaritats comeses durant els darrers dos anys amb el pretext sanitari.

La segona cara del disc es compon de versions de clàssics aliens, tan sorprenents com ben trobades. Té tot el sentit del món, per exemple, escoltar "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol" de Pi de la Serra a ritme de frenètic hardcore punk, ni que sigui per recordar que el seu missatge segueix tan vigent com el primer dia per moltes dècades que passin. És un puntàs escoltar com els barcelonins reinterpreten "Era tan bon home" de Pere Tàpias com si fos dels Backyard Babies. I la robusta adaptació del "Que tinguem sort" de Lluís Llach és un cop de puny a la cara d'aquest teatre de l'absurd en què s'ha convertit el mainstream independentista.


Més informació:

Ratpenat  /  Pàgina web

31 de desembre de 2021

Selecció cinèfila ideal per a una nit com la d'avui.

La nit de Cap d'Any és un moment idoni per tancar-se a casa amb pany i clau, servir-se la dosi justa d'aquella beguda espirituosa que solem guardar per a ocasions assenyalades, i gaudir d'una d'aquelles pel·lícules de metratge generós que sempre fan companyia quan es tracta d'aïllar-se del món exterior i de tot el soroll que l'envolta –començant per les 12 campanades-.

El resum de l'any que deixem enrere? Bé, resulta francament difícil parlar-ne sense referir-se a aquesta pandèmia que ha causat estralls en termes sanitaris però també a nivell social i en matèria de drets i llibertats. 2021 ha estat entre d'altres l'any de l'eufemísticament anomenat passaport sanitari o certificat Covid i, el més preocupant, de la seva acceptació massiva per part d'una població presa per la por després de dos anys de discurs unidireccional.

Té sentit parlar de música enmig d'un escenari que convida a poc més que al pessimisme? Jo crec que sí, que en té, perquè justament la música –com el cinema, la literatura o qualsevol forma d'expressió artística- segueix essent una eina essencial a l'hora d'explicar la realitat que ens envolta i, sobretot, a l'hora de suportar-la una mica millor. I si parlem de discos, aquest 2021 em quedo sobretot amb una sèrie d'àlbums d'artistes que em toquen més o menys de prop.

Penso en els darrers llançaments d'Steven Munar –"The Fish and The Net"-, Ricky Gil amb Biscuit –"Infinites rutes invisibles"-, Remei de Ca la Fresca –"Remei de Ca la Fresca"-, Fetus –"Sota, cavall i rei"–, The Crab Apples –"CRAP"-, Joana Serrat –"Hardcore from the Heart"-, Joe Fields –"Lost in the Fields"-, The Harlock –"National Karaoke"- o Mazoni –"Ludwig"-. També en referents internacionals que han segellat obres destacables al llarg dels passats dotze mesos, com Teenage Fanclub –"Endless Arcade"- o Dinosaur Jr. –"Sweet It Into Space"-. N'hi ha hagut més, és clar, però això de fer llistes a final d'any cada cop em sembla més absurd.

El 2021 també ha estat un any de pèrdues, algunes de les quals també m'han tocat de prop. Penso en el fotoperiodista Xavier Mercadé o en l'agitador cultural Joan Illa Morell "JIM". També en baixes de referents tan essencials com Charlie Watts, Phil Spector, Sylvain Sylvain, Dusty Hill, Hank Von Helvete, Lonnie Smith, Chick Corea, Chuck E. Weiss, Michael Chapman, Don Everly, Alan Lancaster, Gerry Marsden o Charlie Watts. Sí, la seva absència també contribueix a fer que aquest món nostre sigui una mica pitjor.

Jaume Arnella i Fetus, a El 9 Nou

Fetus reinterpreten el cançoner de Jaume Arnella a ritme de vitamínic punk rock al seu darrer àlbum, "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber). Avui, a les pàgines d'El 9 Nou (edició Vallès Oriental), parlem amb la banda empordanesa i amb el romancer vallesà d'un disc que aproxima dues generacions i dues maneres (no tan) diferents d'entendre el fet musical. A més, aprofitem per repassar les més de cinc decades de trajectòria d'Arnella. "Un exemple d'autenticitat", sentencia Adrià Cortadellas, vocalista de Fetus.

Fetus - "Sota, cavall i rei" (2021)

L'exercici sempre refrescant i revelador de trencar la frontera (essencialment estètica) que separa el punk i diversos dels seus derivats, de músiques d'arrel tradicional com el folk. Al món anglosaxó es porta a terme sovint, a casa nostra sembla que costi una mica més, però sigui com sigui Fetus n'acaben de sortir victoriosos amb "Sota, cavall i rei" (2021, Bankrobber). Un tercer àlbum on els empordanesos aparquen el repertori propi per reinterpretar al seu aire el cançoner de Jaume Arnella. Peces com "És ara, amics, és ara", "Les rondes del vi", "Romanço d'en Quico Sabaté" o "La timba de les cartes", despatxades amb tot el respecte del món però amb veu pròpia, en clau d'aquell punk rock amb accent de garatge marca de la casa.

El resultat és un plàstic que no tan sols cal entendre com un homenatge a un dels grans preservadors i difusors de la cultura popular i tradicional a casa nostra, sinó com una forma d'ampliar horitzons per part d'una banda que, a partir d'un exercici gairebé arqueològic en termes melòmans –els seus components encara no havien nascut quan Arnella va gravar per primer cop bona part d'aquest repertori-, ha trobat una nova manera de mirar endavant. Repeteixen Joan Colomo a la producció i Roger Pelàez a la il·lustració de la caràtula, també vells coneguts com Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal) als teclats. Entre tots ens obsequien amb una generosa selecció de cançons de taverna per quan les condicions ens permetin tornar-nos a reunir i cantar-les plegats.

Disponible a Bandcamp.

Guitarra, baix i bateria - Programa 275

Fetus - Foto Abril Martí.

Nova edició de Guitarra, baix i bateria amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor a Ràdio Silenci. Novetats discogràfiques de Fetus, Steven Munar, Pau Vallvé i Pascal Comelade amb Ivette Nadal. Música i literatura amb "Pascal Comelade, l'argot del soroll" (2020), de Donat Putx. Música a la pantalla amb "Rumble: The Indians Who Rocked the World" (2017) i "Ham on Rye" (2019). Homenatges pòstums a U-Roy i James G Creighton dels Shakin' Pyramids. I, per descomptat, un posicionament a favor de la llibertat de Pablo Hasél. Disponible en podcast.

Fetus i Les Cruet, doble sessió de punk nostrat a la sala Taro

Les Cruet - Foto Sergi Vila.

Més que un doble cartell d'impacte, que també, una d'aquelles trobades que tard o d'hora s'havien d'acabar produint i que prometen emocions fortes des del primer minut. Fetus i Les Cruet compartint escenari aquest dijous, 13 de febrer, a la sala Taro del barri de Sants. Doble sessió de punk rock amb accent nostrat i amb la garantia de Bankrobber. Els primers vindran a refermar el seu directe com un dels més explosius i vitamínics del país, amb un argumentari on no hi faltaran les cites a un "Terra cuita" que va capitalitzar un exercici 2019 absolutament meteòric per als empordanesos. Els segons, vells coneguts de la imprescindible microescena del Baix Montseny, posaran el contrapunt enrabiat i visceral de la nit amb un directe també a prova de bales i amb la solvència de qui ve de despatxar un tros de disc com "Cérvols, astres". Modernu de postal qui s'ho perdi. Més informació i entrades en aquest enllaç.

La gran nit barcelonina de Fetus

FETUS

Heliogàbal, Barcelona

11 de desembre de 2019

Si l'Heliogàbal és un d'aquells espais que fomenten sense reserves la cultura de proximitat, la imatge de Fetus sortint a l'escenari amb mitja hora de retard però tan bon punt havien accedit a la sala les últimes assistents, referma com poques el sentit de comunitat d'un espai que ha optat per gestionar les seves pròpies velocitats. Vindria a ser com proclamar que les coses es poden fer més tard o més d'hora, però que mai es començarà fins que hi sigui tothom qui hi hagi de ser. De vegades, la manca de formalitat pot esdevenir la millor declaració de principis.

El combo empordanès es trobava a l'emblemàtic espai de Gràcia per celebrar el flamant premi al Talent Radical que els ha concedit la revista Time Out i tancar un 2019 absolutament meteòric on destaca la publicació de "Terra cuita" (2019), un segon disc que els ha consolidat com un dels grans exponents del punk i el rock de garatge en la seva concepció més desacomplexada i nostrada. Una festa per la porta gran on no van faltar els corresponents himnes de taverna a tota castanya –inclosa una lectura en clau hardcore de "Les rondes del vi" de Jaume Arnella- i les altes dosis d'ironia i mala llet marca de la casa.

Tampoc hi van faltar, és clar, els convidats d'excepció. Com per exemple Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal), peça ja fonamental de l'engranatge de Fetus i responsable d'uns teclats que han esdevingut un (altre) dels elements diferencials del conjunt. O com el polifacètic Joan Colomo, productor dels dos discos de la banda, que es va animar a cantar una desvergonyida "Querella i carallot". Menció a part va valer la intervenció de Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol), que va posar la sala de potes enlaire i va arribar a ruixar amb cervesa les primeres files mentre entonava la tornada de "Crònica accidental a l'exili".

Va ser aquest últim un dels grans capítols d'una vetllada que havia escalfat motors al ritme de "Terra cuita" i "L'epicentre del fangar", i que va desembocar en una recta final frenètica desencadenada per una celebradíssima "El somni barceloní" i culminada amb una elèctrica revisió d'"Oh! Vell Barrabàs" (Skatalà). Amb pogo inclòs a les primeres files i una incondicional cantant els cors des d'un dels micròfons habilitats a l'escenari. Coses que poden passar una nit de dimecres en un dels racons més entranyables i incorruptibles de la vila de Gràcia.

Fetus, a l'Heliogàbal amb convidats molt especials

Fetus, a punt de tancar un any meteòric.

Promet ser una forma tan entranyable com adrenalínica de tancar l'any (o gairebé). Una de les grans revelacions del punk de garatge més nostrat, actuant en un espai de proximitat i acompanyat de bons amics. La banda en qüestió és Fetus, que clourà el seu exercici més meteòric aquest dimecres, 11 de desembre, a l'Heliogàbal amb el suport de vells coneguts i sospitosos habituals com Guille Caballero (Chaqueta de Chándal, Els Surfing Sirles), Joan Colomo o Roger Pelàez (Budellam, Zombi Pujol). Presentaran el seu celebradíssim segon disc, "Terra cuita" (2019) –Premi Time Out al Talent Radical-, i la gent de Bankrobber amenitzarà la vetllada des dels plats. Francament no cal que busquin vostès cap pla millor per aquesta nit de dimecres, simplement no el trobaran. Més informació i entrades en aquest enllaç.

Celebrant la cultura de base

Adrià Cortadellas i Guille Caballero, durant l'actuació de Fetus a la sala Sidecar.

ROMBO + FETUS + POWER BURKAS

Sidecar Factory Club, Barcelona

10 d'octubre de 2019

S'havia anunciat la sessió amb el títol genèric de Genocidi total - Res a celebrar, en referència a la imminent commemoració de la descoberta de les Amèriques i tot allò que aquesta ha comportat. Però el cert és que, si el triple concert que va tenir lloc la nit passada a la sala Sidecar va reclamar algun posicionament polític, aquest va esdevenir la reivindicació de la cultura de base com a pilar essencial en la construcció de qualsevol societat que es vulgui considerar com a tal. Tres bandes del panorama musical emergent català, tres discursos que es complementaven els uns als altres i, al seu darrere, tres segells que sumen dècades de militància underground -Bankrobber, BCore i The Indian Runners-.

Van trencar el gel les barcelonines Rombo, augmentades en directe amb un bateria de carn i os -figura no present al seu segon disc d'estudi, "Clara Montse Núria" (2019)- que va atorgar al repertori més recent del quartet una textura i uns acabats més orgànics, i alhora va reforçar la línia evolutiva d'una banda que cada cop sembla mirar menys cap a l'indie d'arrel C86 i apuntar de forma més decidida cap a la densitat atmosfèrica del dream pop o el shoegaze. El concert es va veure puntualment afectat per una incidència tècnica a la qual van treure ferro amb arguments tan sòlids com "Torreblanca" o "Dones estoiques".

Les van succeir Fetus, l'última gran revelació del punk empordanès i un dels directes més sòlids del país tenint en compte tota la carn que van arribar a posar a la graella en tan sols 40 minuts de recital. Reforçats al teclat pel seu bon amic Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal, Joan Colomo) i armats amb cartutxos del calibre de "Somni barceloní", "El mite de la taverna" o "Crònica accidental a l'exili", van despatxar electricitat, suor i ganxo melòdic en quantitats industrials. I van deixar el llistó elevadíssim per als osonencs Power Burkas, que van acomiadar la nit per la porta gran amb una contundent descàrrega de post-punk rabiós i vitamínic, on no van faltar talls tan esmolats com "Desconeguts".

Genocidi total: Fetus, Rombo i Power Burkas

Rombo.

El punk de garatge de Fetus, la sensibilitat pop de Rombo i el post-punk amb accent osonenc de Power Burkas. Triple cartell d'impacte aquest dijous a la sala Sidecar amb el títol genèric de Genocidi total.

Tres bandes emergents amb flamants segons discos sota el braç, un escenari de proximitat i una causa compartida que en aquest cas és el rebuig a la celebració del Dia de la Hispanitat i tot allò que aquest porta implícit. Ni més ni menys que Fetus, Rombo i Power Burkas, que de passada representen també a tres de les escuderies més solvents de l'indie català -Bankrobber, The Indian Runners i BCore, respectivament- i que aquest dijous 10 d'octubre actuaran a la sala Sidecar en el marc d'un minifestival que porta el títol genèric de Genocidi total - Res a celebrar.

Anem a pams. Parlar de Fetus és fer-ho d'una de les formacions més fresques que ha donat darrerament el punk de garatge més nostrat. I parlar del seu segon disc, "Terra cuita", és fer-ho d'un plàstic que amplia horitzons a l'hora que conjuga melodia i mala llet. Rombo, d'altra banda, presentaran el celebrat "Clara Montse Núria", un àlbum on les barcelonines flirtegen amb l'electrònica sense perdre de vista la seva innata sensibilitat pop. Finalment, Power Burkas es refermaran com a abanderats del post-punk amb denominació d'origen Plana de Vic amb l'imprescindible "Mai nego l'oci" com a gran reclam. Tres bandes, tres discos i un cartell on eclecticisme equival a coherència. Això sí que cal celebrar-ho.


Més informació:
Sidecar Factory Club  /  Pàgina web

Guitarra, baix i bateria - Programa 216

Amyl and The Sniffers, Sharpies Rule!

Ja poden escoltar l'última edició de Guitarra, baix i bateria a Ràdio Silenci amb Ricky Gil, Laura Peña i un servidor. Novetats discogràfiques de Fetus, The Missing Leech i Austin Meade. Música a la gran pantalla amb Morrissey i Creation Records. I prèvia del Primavera Sound 2019 amb Sons Of Kemet, Frank Carter & The Rattlesnakes, Courtney Barnett, Kurt Vile i Amyl and The Sniffers. Disponible en podcast.

Fetus - "Terra cuita" (2019)

El primer que crida l'atenció del segon disc de Fetus és el salt endavant realitzat pels empordanesos al llarg dels passats dos anys. Si "L'epicentre del fangar" (2017) era un exercici de rock de garatge que s'emmirallava sense reserves en el punk desacomplexat d'uns TCN o uns Surfing Sirles, aquest "Terra cuita" (2019, Bankrobber) eixampla horitzons tant a nivell de discurs com de projecció. Es mantenen com a fils conductors la urgència, la mala llet i la lírica aguda marques de la casa, però guanyen pes tot un seguit de matisos que enriqueixen el resultat final i n'amplien l'ona expansiva.

La primera sorpresa arriba de bon principi i de la mà de la pròpia peça titular, una refrescant píndola power pop amb aires soul que sona com els Jam de l'última etapa augmentats amb una capa extra d'actitud hooligan. I la cosa no s'acaba aquí. "Esqueixada" s'aproxima per moments a la concepció més àrida i fronterera de la música surf, mentre "El mite de la taverna" és un dinàmic exercici de folk punk a tota pastilla. La vena més urgent i visceral del repertori la posen de manifest talls com "Camaleons a l'andalusa", "Gat bornaix" o "El somni barceloní", àcida mirada a aquesta Barcelona que cada dia s'assembla més a un parc temàtic.

És possible que aquesta ampliació del ventall discursiu s'hagi materialitzat al mateix temps que es consolidaven tot un seguit de canvis interns, els que han redefinit la formació de Fetus al voltant del nucli que completen Adrià Cortadellas, Telm Terradas i Adrià Jiménez. Es mantenen a bord vells coneguts com Jordi Anticó i Lluís Català, i tornen a sumar-se a la festa convidats tan il·lustres com Guille Caballero (Els Surfing Sirles, Xavier Calvet), Genís Bou (Gramophone Allstars) o Joan Colomo, qui es fa càrrec de les tasques de producció. Menció a part mereix la il·lustració de la caràtula amb l'inconfusible traç de tot un Roger Peláez.

La presentació en directe de "Terra cuita" tindrà lloc aquest dijous, 23 de maig, a la sala Continental de Barcelona.


Més informació i entrades:
Fetus  /  Bandcamp  /  Ticketea

Fetus

Fetus - Foto Isabel Andreu.

El primer que els podria venir a la memòria quan escoltin vostès la música de Fetus són els enyorats Surfing Sirles. Com els barcelonins, aquest power trio empordanès ha sabut absorbir la influència del rock de garatge més immediat de fa cinquanta anys, destil·lar-ne l'essència més punk i enriquir-la amb una lírica tan punyent com galàctica. No és gratuït doncs que un excomponent dels propis Sirles, Guille Caballero, hagi acabat tocant l'orgue en moltes peces del seu disc de debut. Un "L'epicentre del fangar" (2017, Bankrobber) produït per un altre sospitós habitual com és Joan Colomo i on també col·laboren convidats tan il·lustres com Genís Bou (The Gramophone Allstars) o Martina Borrut (Mad'zelle).

Fetus és un projecte format a mig camí de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols per Adrià Cortadellas (veu i guitarra), Jordi Anticó (guitarra) i Lluís Català (bateria). Al primer l'havíem conegut per la seva tasca a Sanjays, una de les bandes més fresques del panorama independent empordanès dels darrers anys. Anticó i Català són components de 13th Magic Skull, la formació de surf instrumental per excel·lència a casa nostra -amb permís de Los Tiki Phantoms-. Facin vostès els càlculs que considerin oportuns i de seguida s'adonaran que l'equació resultant no pot ser sinó infal·lible.

Fetus és amb tota probabilitat la mena de banda que necessita ara mateix la música en català. Un combo que celebra sense reserves les formes més viscerals i primitives del rock'n'roll i a la vegada posseeix prou ganxo melòdic per atrapar curiosos i convertir profans. Una banda capaç de signar esclats de decibels a tota pastilla com "L'epicentre del fangar" (la cançó) i alternar-los amb la sensibilitat pop de "Sidral diacrític". I de clavar dianes tan inequívoques com "Crònica accidental a l'exili", un single en potència que aquesta primavera rebentarà les pistes de ball més desacomplexades com als seu dia ho va fer "Som del Montseny".


Més informació:
Fetus  /  Bandcamp